 |
| Petita Ortografia Mallorquina, 1960. |
Don Llorenç Vidal Vidal, nascut a Santanyí (Mallorca) a 1936, mestre d'escola per sa Normal de Palma, llicenciat i doctor en filosofia i lletres per s'Universidat de Barcelona, inspector d'educació a Cádiz, Ceuta i Balears, resident a Andalusia i membre col.laborador de s'Institut d'Estudis Baleàrics, a 1959 publicà una Petita Ortografia Mallorquina (1ª edició), i un any després, a 1960, publicà una 2ª edició en unes circunstàncies molt diferents de ses actuals, on complí una missió molt concreta, anomenar-la balear, per així acontentar també an es menorquins. Aquesta obra tenia una intenció divulgadora per a no iniciats, raó per sa qual s'evitaren es tecnicismes de sa terminologia gramatical. Ara, en aquest inici des segle XXI, té una doble funció: És un testimoni de sa situació durant ses dècades des passats anys 50 i 60, i conté aclariments normatius -especialment per lo que fa referència a s'ús de s'article sibilant- que actualment qualcuns "normalisadors" no tenen massa clars en transcriure toponímics o en escriure en mallorquí/balear popular.
Per sebre es fi d'aquesta obra a continuació vos pos es pròleg des llibre en qüestió, corregida an es mallorquí que un servidor troba més coeerent i adecuat an es temps que corren.
Vet aquí lo que diu s'autor:
Sa primera edició d'aquesta ortografia, que se publicà amb so nom de Petita ortografia mallorquina, està totalment esgotada. Un any després, en aquesta segona edició, he cregut convenient, gràcis a sa suggerència de qualcuns amics menorquins, modificar es nom, amb so sentit de donar-li s'amplitut natural que li pertoca i dir-li, en lloc de mallorquina, balear. Ara no me queda, sinó, per repetir allò que deia a sa primera edició.
Sa present obreta -curta, concisa- té per fi que tots es balears puguin aprendre a escriure sa nostra llengo. No m'aficaré en grans explicacions, sinó que me limitaré a ses normes fonamentals. Ses excepcions ja les aprendrà es lector en sa pràctica, especialment en sa lectura.
Prec a s'amic lector no s'espanti si an es principi fa qualques faltes d'ortografia. Tots n'hem fetes, i a la força de fer-ne hem arribat a escriure bé. Li recoman que després de cada regla faci uns exercicis pràctics, en es que puga aplicar sa norma estudiada, i que cada dia copii mitja plana d'un llibre escrit en balear.
Animen-mos, idò, i comencem sa tasca d'aprendre a escriure senzillament, però digna, aquesta llengo que xerram cada dia.
Per sebre es fi d'aquesta obra a continuació vos pos es pròleg des llibre en qüestió, corregida an es mallorquí que un servidor troba més coeerent i adecuat an es temps que corren.
Vet aquí lo que diu s'autor:
Sa primera edició d'aquesta ortografia, que se publicà amb so nom de Petita ortografia mallorquina, està totalment esgotada. Un any després, en aquesta segona edició, he cregut convenient, gràcis a sa suggerència de qualcuns amics menorquins, modificar es nom, amb so sentit de donar-li s'amplitut natural que li pertoca i dir-li, en lloc de mallorquina, balear. Ara no me queda, sinó, per repetir allò que deia a sa primera edició.
Sa present obreta -curta, concisa- té per fi que tots es balears puguin aprendre a escriure sa nostra llengo. No m'aficaré en grans explicacions, sinó que me limitaré a ses normes fonamentals. Ses excepcions ja les aprendrà es lector en sa pràctica, especialment en sa lectura.
Prec a s'amic lector no s'espanti si an es principi fa qualques faltes d'ortografia. Tots n'hem fetes, i a la força de fer-ne hem arribat a escriure bé. Li recoman que després de cada regla faci uns exercicis pràctics, en es que puga aplicar sa norma estudiada, i que cada dia copii mitja plana d'un llibre escrit en balear.
Animen-mos, idò, i comencem sa tasca d'aprendre a escriure senzillament, però digna, aquesta llengo que xerram cada dia.
 |
| Pròleg de s'autor. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada