Eu Frarêt
(Pollensa.)
Axó era y no era bon viatje fassa la cadernera, per tú un aumut y per mi una barcella.
Axó era un fraret que sen anava per un cami y va trobá una favêta. Mes envant va trobá una caseta y s'hi acostá y digué:
- Ave Maria Purisima. ¿Me voldriau guardá aquesta favêta?
- Si, dexaulê demunt la pastera.
Eu frarêt dexá la favêta demunt la pastera y sen aná.
A n'aquella casa tenian un gallêt.
Eu gallêt botant, botant pujá demunt la pastera y se menjá la favêta.
L'ondemá hey torná eu frarêt.
- Ave Maria Purisima. ¿Me voldrieu doná la favêta?
- Oh frarêt! eu gallêt la s'ha menjada.
- Ydò, digué, eu frarêt, ó la faveta ó eu gallêt.
- Prenieu eu gallêt, que s'ha menjada la favêta.
Es frarêt sen dugué es gallêt y camina, caminarás senti tocá una missa.
Entra din, una caseta y digué:
- Ave Maria Purisima. ¿Me voldriau guardá aquest gallêt, que tench d'aná á n'aquesta missêta?
- Si, dexauló dins eu corral.
A n'aquella casa tenian un porquêt, y eu porquêt grufant, grufant se menjá eu gallêt.
L'ondemá hey torná eu frarêt.
- Ave Maria Purisima, digué, ¿Me voldriau doná eu gallêt?
- Oh frarêt! tenim un porquét y el s'ha menját.
- Ydó, eu porquêt o eu gallêt.
- Preniu eu porquêt que s'ha menjat eu gallet.
Eu frarêt sen dugué eu porquêt y camina, caminarás sentí tocá una altra missa. S'aturá á una casêta y digué:
- Ave Maria Purisima. ¿Me voldriau guardá aquest porquêt, que tench d'aná á n'aquesta misseta?
- Si, dexauló dins la pahisa.
A n'aquella casa tenian una muleta, y la muleta pegá una cossa y matá eu porquêt.
L'ondemá hey torna eu frarêt.
- Ave Maria Purisima. ¿Me voldriau doná eu porquêt?
- Oh frarèt! tenim una muleta y ab una cossa l'ha mort.
- Ydó, eu porquêt ó la muleta.
- Preniu la muleta qu'ha mort eu porquêt.
Eu frarêt sen dugué la muleta y camina, caminarás senti tocá una altra missa. S'aturá á una caseta y digué:
- Ave Maria Purisima: ¿Me voldriau guardá aquesta muleta que tench d'aná á n'aquesta missêta?
- Si, dexaulê dins la pahissa.
A n'aquesta casa tenian una nina que nomia Catalineta.
- Mumare, digué, ¿voleu que vaja á abeurá la muleta?
- No que te fogirá y l'hauriam de pagá.
- No, mumareta, no me fogirá.
Ydó, veshí.
Na Catalineta sen aná á abeurá la muleta y la muleta li fogí.
L'ondemá hey torná eu frarêt y digué:
- Ave Maria Purisima. ¿Me voldriau doná la muleta?
- Oh frarèt! na Catalineta l'ha anada á abeurá y li ha fuyta.
Ydó, la muleta ó na Catalineta.
Preniua na Catalineta, qu'ha perduda la muleta.
Eu frarêt posá a na Catalineta dins les auforges y camina, caminarás sentí tocá una altre missa.
S'aturá á una casêta y digué:
-Ave Maria Purisima. ¿Me voldriau guardá aquestes auforges, que tench d'aná a n'aquesta missêta?
-Si, penjaulês á n'aquesta estaca.
Eu frarêt dexá les auforges, y quant no hey va essê, la madona de la casa senti que na Catalineta plorava dins les auforges, y li va obrí y va veure qu'era una nina molt guapa. Ella no'n tenia cap y li digué:
-Mira, no digues rês, estarás ab noltros y posarêm un cá rabiós, fermat á dins les auforges.
Axi heu va fé aquella dona y l'ondemá hey torná eu frarêt.
- Ave Maria Purisima. ¿Me voldriau doná les auforges?
- Si, preniulês.
Eu frarêt prengué les auforges y quant va essê molt fora vila se posá á di.
D'una faveta un gallêt, d'un gallêt un porquêt, d'un porquêt una muleta y d'una muleta una Catalineta. Catalineta surt y doném una besadeta.
Obri les auforges y sortí eu cá y li va menjá eu nas.
- Catalineta, digué, quina rabiada m'has feta prendre! Are ja no tench nassêt.
Vat aqui sa rondaya d'eu frarêt. Ja está dita menjalêt frita, y si no t'agrada tiralê dalt la teulada.
__________________________
LA DONA D'AYGO
(Pollensa)
En Biel Perxanch era un fadrí veyardo qu’estava tot-sol á ca-seua y vivia des seus bens. Eu Vilá era séu, y éll hey pasava molts de dies per fé les feynes d’eu camp y l’hòrabaxa tornava a n’eu poble, a sopà y á dormi.
Un dia quant torná á ca-seua vá veure que totes les feynes de la casa estavan enllestidas: eu plats escurats, les jerres plenes d’aygo, eu llit fét, la casa agranada, y á n’eu corral eus godins que tenian menjá y beure.
¿Que sera axó? pensá en Biel, y jó m’en duch la clau, y quant no som á la vila ningú entra á ca-meua!
Y cada horabaxa quant arribava trobava sempre totas les feynes fétes.
-Ja sabré jó qui es que m’arregla la casa, digué éll, y un dia en lloch d’anarsên a’n Eu Vilá se quedá a ca seua sense di rês á ningú, y s’amagá, per vetá qui era que li feya les feynes.
No feya molt de temps que estava amagát, quant vá sentí un remor per dins eu coll d’es pou, y es cap de poch temps vá veure una dona qu’en sortia de dedins y se posava á arreglá sa casa.
– ¿Vol dí qu’ets tú que cada dia me véns á fé de criada? li digué éll.
– Si, respongué ella.
– ¿Y qui ets tú?
– Jo som, la dona d’aygo.
– ¿La dona d’aygo! jó veig que també saps essê la dona de casa.
Ella no digué rês, y éll es cap de poch temps li torna á di:
– Ydó ja que tú ets la dona d’aquesta casa, també podrias essê la meua dona. Si te vols casá amb mi, mos podêm casá.
– Si, digué ellà, pero ha de essê amb la condició de que nó me pots di may la dona d’aygo.
– Ydó casammós qu’axó es ben bó de fé.
Aquella dona ja no s’en torná á dins eu pou, y se casáren y arribaren á teni dos infants: un nin y una nina.
Un dia d’eu mes de Febré la dona vá aná á n’Eu Vilá y en lloch de llevá les males herbes d’eu mitx d’eus sembrats vá tomá totes les flors á ses fevéres. L’ondemá hey vá aná s’homo y vá veure eu mal que la dona li havia fét, y quant torná á ca seua li demaná perque era qu’havia llevat les flors á les feveres.
– Perque tanmatex havia de fé una gelada y les havia de cremá totes, li digué ellà.
Pero l’homo, no se vá doná per entés amb aquesta rahó, y li doná una bona envestida, y li digué dona d’aygo.
Totduna qu’ellà senti aquestes paraules, agafá un infant amb cada bras y s’en torná dins eu po y no’n sortí may més.
Y aquest pou de la dona d’aygo, es eu matex pou qu’encare heyha á Can Garrit d’eu carré de Montision.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada