RONDAYES DE MALLORCA ARXIDUC LLUIS SALVADOR - 1895



Eu Frarêt
 (Pollensa.)



   Axó era y no era bon viatje fassa la cadernera, per tú un aumut y per mi una barcella.

   Axó era un fraret que sen anava per un cami y va trobá una favêta. Mes envant va trobá una caseta y s'hi acostá y digué:

   - Ave Maria Purisima. ¿Me voldriau guardá aquesta favêta?

   - Si, dexaulê demunt la pastera.

   Eu frarêt dexá la favêta demunt la pastera y sen aná.

   A n'aquella casa tenian un gallêt.

   Eu gallêt botant, botant pujá demunt la pastera y se menjá la favêta.

   L'ondemá hey torná eu frarêt.

   - Ave Maria Purisima. ¿Me voldrieu doná la favêta?

   - Oh frarêt! eu gallêt la s'ha menjada.

   - Ydò, digué, eu frarêt, ó la faveta ó eu gallêt.

   - Prenieu eu gallêt, que s'ha menjada la favêta.

   Es frarêt sen dugué es gallêt y camina, caminarás senti tocá una missa. 

   Entra din, una caseta y digué:

   - Ave Maria Purisima. ¿Me voldriau guardá aquest gallêt, que tench d'aná á n'aquesta missêta?

   - Si, dexauló dins eu corral.

   A n'aquella casa tenian un porquêt, y eu porquêt grufant, grufant se menjá eu gallêt.

   L'ondemá hey torná eu frarêt.

   - Ave Maria Purisima, digué, ¿Me voldriau doná eu gallêt?

   - Oh frarêt! tenim un porquét y el s'ha menját.

   - Ydó, eu porquêt o eu gallêt.

   - Preniu eu porquêt que s'ha menjat eu gallet.

   Eu frarêt sen dugué eu porquêt y camina, caminarás sentí tocá una altra missa. S'aturá á una casêta y digué:

   - Ave Maria Purisima. ¿Me voldriau guardá aquest porquêt, que tench d'aná á n'aquesta misseta?

   - Si, dexauló dins la pahisa.

   A n'aquella casa tenian una muleta, y la muleta pegá una cossa y matá eu porquêt.

   L'ondemá hey torna eu frarêt.

   - Ave Maria Purisima. ¿Me voldriau doná eu porquêt?

   - Oh frarèt! tenim una muleta y ab una cossa l'ha mort.

   - Ydó, eu porquêt ó la muleta.

   - Preniu la muleta qu'ha mort eu porquêt.

   Eu frarêt sen dugué la muleta y camina, caminarás senti tocá una altra missa. S'aturá á una caseta y digué:

   - Ave Maria Purisima: ¿Me voldriau guardá aquesta muleta que tench d'aná á n'aquesta missêta?

   - Si, dexaulê dins la pahissa.

   A n'aquesta casa tenian una nina que nomia Catalineta.

   - Mumare, digué, ¿voleu que vaja á abeurá la muleta?

   - No que te fogirá y l'hauriam de pagá.

   - No, mumareta, no me fogirá.

    Ydó, veshí.

      Na Catalineta sen aná á abeurá la muleta y la muleta li fogí.

      L'ondemá hey torná eu frarêt y digué:

   - Ave Maria Purisima. ¿Me voldriau doná la muleta?

   - Oh frarèt! na Catalineta l'ha anada á abeurá y li ha fuyta.

      Ydó, la muleta ó na Catalineta.

      Preniua na Catalineta, qu'ha perduda la muleta.

      Eu frarêt posá a na Catalineta dins les auforges y camina, caminarás sentí tocá una altre missa.

      S'aturá á una casêta y digué:

    -Ave Maria Purisima. ¿Me voldriau guardá aquestes auforges, que tench d'aná a n'aquesta missêta?

   -Si, penjaulês á n'aquesta estaca.

   Eu frarêt  dexá les auforges, y quant no hey va essê, la madona de la casa senti que na Catalineta plorava dins les auforges, y li va obrí y va veure qu'era una nina molt guapa. Ella no'n tenia cap y li digué:

   -Mira, no digues rês, estarás  ab noltros y posarêm  un cá rabiós, fermat á dins les auforges.

   Axi heu va fé aquella dona y l'ondemá hey torná eu frarêt.

   - Ave Maria Purisima. ¿Me voldriau doná les auforges?

   - Si, preniulês.

   Eu frarêt prengué les auforges y quant va essê molt fora vila se posá á di.

   D'una faveta un gallêt, d'un gallêt un porquêt, d'un porquêt una muleta y d'una muleta una Catalineta. Catalineta surt y doném una besadeta.

   Obri les auforges y sortí eu cá y li va menjá eu nas.

   - Catalineta, digué, quina rabiada m'has feta prendre! Are ja no tench nassêt.

   Vat aqui sa rondaya d'eu frarêt. Ja está dita  menjalêt frita, y si no t'agrada tiralê dalt la teulada.




__________________________






LA DONA D'AYGO
(Pollensa)



En Biel Perxanch era un fadrí veyardo qu’estava tot-sol á ca-seua y vivia des seus bens. Eu Vilá era séu, y éll hey pasava molts de dies per fé les feynes d’eu camp y l’hòrabaxa tornava a n’eu poble, a sopà y á dormi.

Un dia quant torná á ca-seua vá veure que totes les feynes de la casa estavan enllestidas: eu plats escurats, les jerres plenes d’aygo, eu llit fét, la casa agranada, y á n’eu corral eus godins que tenian menjá y beure.

¿Que sera axó? pensá en Biel, y jó m’en duch la clau, y quant no som á la vila ningú entra á ca-meua!

Y cada horabaxa quant arribava trobava sempre totas les feynes fétes.

-Ja sabré jó qui es que m’arregla la casa, digué éll, y un dia en lloch d’anarsên a’n Eu Vilá se quedá a ca seua sense di rês á ningú, y s’amagá, per vetá qui era que li feya les feynes.

No feya molt de temps que estava amagát, quant vá sentí un remor per dins eu coll d’es pou, y es cap de poch temps vá veure una dona qu’en sortia de dedins y se posava á arreglá sa casa.

– ¿Vol dí qu’ets tú que cada dia me véns á fé de criada? li digué éll.

– Si, respongué ella.

– ¿Y qui ets tú?

– Jo som, la dona d’aygo.

– ¿La dona d’aygo! jó veig que també saps essê la dona de casa.

Ella no digué rês, y éll es cap de poch temps li torna á di:

– Ydó ja que tú ets la dona d’aquesta casa, també podrias essê la meua dona. Si te vols casá amb mi, mos podêm casá.

– Si, digué ellà, pero ha de essê amb la condició de que nó me pots di may la dona d’aygo.

– Ydó casammós qu’axó es ben bó de fé.

Aquella dona ja no s’en torná á dins eu pou, y se casáren y arribaren á teni dos infants: un nin y una nina.

Un dia d’eu mes de Febré la dona vá aná á n’Eu Vilá y en lloch de llevá les males herbes d’eu mitx d’eus sembrats vá tomá totes les flors á ses fevéres. L’ondemá hey vá aná s’homo y vá veure eu mal que la dona li havia fét, y quant torná á ca seua li demaná perque era qu’havia llevat les flors á les feveres.

– Perque tanmatex havia de fé una gelada y les havia de cremá totes, li digué ellà.

Pero l’homo, no se vá doná per entés amb aquesta rahó, y li doná una bona envestida, y li digué dona d’aygo.

Totduna qu’ellà senti aquestes paraules, agafá un infant amb cada bras y s’en torná dins eu po y no’n sortí may més.

Y aquest pou de la dona d’aygo, es eu matex pou qu’encare heyha á Can Garrit d’eu carré de Montision.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada