VOCABULARI MALLORQUÍ-ESPANYOL - 1935

Vocabulari Mallorquí-Espanyol, 1935.

D. Toni Vives Ginard (Campos), Cap d'Administració Pública i jubilat des Ministeri de Justícia, a 1935 redactà es Vocabulario Mallorquín-Español. Editat a s’imprenta de Mossèn Antoni Mª Alcover i prologada per D. Francesc de Borja Moll alabant sa llengo mallorquina i recomanant que tots es mallorquins ho haurien de tenir. 

En es pròleg D. Toni Vives mos fa sebre s’existència d’una sèrie de diccionaris i vocabularis en mallorquí des segles XIX i XX, recordant que a sa biblioteca de Mossèn Antoni Mª Alcover ha pogut veure i llegir diferents diccionaris i vocabularis molt antics de sa llengo mallorquina, anomenant varis: es diccionari mallorquí de D. Ramón Fortuny i Puigdorfila (1739-1812), obra manuscrita de cinc toms, que molt a pesar des seus repetitius intents no pogué llegir; es diccionari Mallorquín-Castellano (1840), 626 pàgines, des franciscà exclaustrat Fra Pere Antoni Figuera; es dos toms des diccionari Mallorquín-Castellano-Latín, 1340 pàgines, publicats a 1858 i a 1878 per D. Juan Jusep Amengual, autor de sa Gramática de la Lengua Mallorquina de 1835; es Diccionario Manual o Vocabulario completo mallorquín-Castellano (1859), 628 pàgines, publicat per s'entitat "Unos Amigos"; sa primera part des llibre escolar "Enseñanza práctica del Castellano en las Baleares" (1875), 145 pàgines, publicat pes professors Damià Boatella i Matias Bosch, (segona edició a 1877); es Diccionari Mallorquí-Castellà (1878), 748 pàgines, escrit per  "Un Mallorquí", Mossèn Jusep Tarongí; es Vocabulario Mallorquín-Castellano (1922), escrit pes professor Miquel Porcel i Riera; es Vocabulario para la enseñanza del Castellano en Mallorca (1933), dividit en 36 lliçons amb una Lista alfabética de verbos, 200 pàgines, escrit per un "Maestro Nacional".

 Segons s'autor dins s'elaboració d'aquest vocabulari mallorquí  prescendeixen de ses modalitats prosòdiques i ortografiques exclusivament catalanes que empren certs escriptors mallorquins, sometent-se quasi en absolut  a ses normes genüinament mallorquines que troben en es diccionaris mallorquins i a ses modalitats  que se vénen emprant en es pobles de Mallorca. A més, afegeix, aquesta modesta producció no conté, ni ha de contenir, totes ses veus i paraules mallorquines conegudes fins aquell present, que ascendien a més de 40.000, ja que en aquest cas, se tendria sa pretensió que fos un diccionari complet. Per tant dit vocabulari només conté unes 13.000 paraules, triades ses que són d'ús més freqüent a s'illa de Mallorca.