¿TONI O ANTONI?

Toni - diccionari català-valencià-balear

Toni, ben escrit i ben mallorquí: ni diminutiu ni romanços.

Aquests dies un convers a sa llengo catalana me deia que és incorrecte escriure Toni en mallorquí, perquè —segons ell— és un diminutiu d’Antoni. Idò no, aquest bon samarità va més perdut que un mul sense ses colleres. Si sabés un poc de filologia, o si hagués obert qualque vegada un diccionari que no fos de butxaca, sabria que Toni és una abreviació, no un diminutiu.

I això no ho dic jo perquè em digui Toni —que també— sinó perquè ho diu sa tradició escrita, sa documentació filològica i es diccionaris més seriosos que tenim.

Abreviació, no diminutiu.

En mallorquí, igual que en català general, una abreviació és una forma curta d’un nom complet. I una forma curta no és un diminutiu. Un diminutiu és Toniet, Toniel·lo, Tonico, Tonietó… però Toni no ho és.

Això és tan clar com dir que Pere no és un diminutiu de Peregrí, o que Joan no és un diminutiu de Joanot.

Sa prova més contundent: Mossèn Alcover.

Si qualcú encara dubta, basta mirar com escrivien es grans mallorquins. I aquí entra en escena un nom que no necessita presentació: Mossèn Antoni Maria Alcover, es pare des Diccionari Català-Valencià-Balear.

Idò bé: en Tomàs Forteza, en es pròleg de Ses Contarelles d’en Jordi d’es Recó (1885), escriu ben gros i ben clar:

“Mossèn Toni Maria Alcover”.

Si Toni fos incorrecte, si fos un invent modern, si fos un diminutiu mal fet…

Tu creus que Forteza ho hauria escrit així?

Tu creus que Alcover ho hauria permès?

Ni en broma.

Es DCVB també ho deixa clar

Es famós Diccionari Català-Valencià-Balear, començat pes propi Alcover i acabat p’en Francesc de Borja Moll, recull Toni com a forma correcta i viva. I no només això: la tracta com allò que és, una abreviació d’Antoni, sense cap marca de diminutiu.

Si qualcú vol discutir amb Alcover i Moll, que ho faci. Però que no vengui a donar lliçons a noltros.

I per rematar-ho… es DNI

Ah, i que consti:

a un servidor, en es seu DNI, hi posa TONI.

I no crec que a s’Estat espanyol li faci gràcia posar diminutius a documents oficials.

Això ja ho diu tot.

En resum.

— Toni és correcte.

— Toni és mallorquí.

— Toni és una abreviació, no un diminutiu.

— I qui digui es contrari, que s’ho faci mirar o que llegeixi un poc més.

Perquè, com sempre, val més una imatge que mil paraules, i en aquest cas ses imatges són clares:

Forteza escriu Toni, Alcover accepta Toni, es DCVB recull Toni, i es DNI diu Toni.

Què més volen?

Toni - Contarelles d'en Jordi d'es Recó.