 |
| Jaume II de Mallorca |
Vegent el rei lo molt que havien crescut es moradors i veïnats de Mallorca, determinà fundar qualcunes viles. Felanitx, abans petita alqueria en es terme de Montuïri, anomenat en aràbic Canalix, fou de ses primeres. Es principals fundadors se diu foren en Pere Estruç i en Ramon Desbrull. Santanyí se poblà a unes terres que eren d'en Colau Bonet. Llucmajor, que abans era una alqueria d'en Ramon de Sant Martí, de quantitat de vint-i-cinc jovades, d'ençà aquest temps començà a anar cresquent fins a sa grandesa que avui veim. En sa fundació d'aquesta vila, per esser molt falta d'aigos, donà el rei ordre an en Ramon Desbrull i an en Bernat Bertran, que tenguessin càrrec que se fessin qualcuns aljubs. En es territori de Montuïri, que llavors era molt gros, hi havia tres principals alqueries: Castellitx, que en es compartiment general tocà an en Garci Pérez de Pina, amb catorce jovades de terra; Alghuayda, amb vint-i-nou, heretament des cavallers de l'Hospital; i Algaida, que també tocà an es mateixos. D'aquestes tres, desmembrà el rei sa primera de dita parròquia i la féu particular rectoria. Després en temps del rei Sanxo de Mallorca, fill i successor del rei En Jaume, de qui anam xerrant, s'uniren totes en una sola vila amb so nom d'Algaida, que en aràbic significa bosc o brenya. Selva també fou desmembrada de sa parròquia d'Inca: abans era una alqueria de tan sols vint jovades. Així mateix fou dividida des dit terme d'Inca s'alqueria anomenada Rubinix, que després feta vila agafà es nom de Binissalem. En sa fundació i dotació de s'insigne monestir de La Real, entre altres béns que es comte Nunó li aplicà, foren dues alqueries no gaire enfora de Felanitx. Aquestes dues heretats les agafà el rei, i en elles fundà la vila de Porreres, donant en concamvi a dits religiosos qualcuns censos i molins. Aquest mateix principi tengué la vila de Sant Juan de Sineu, anomenada així perquè en Ponç de Jardí tercer bisbe de Mallorca, amb consentiment des Cabildo la segregà de s'antiga i principal vila de Sineu. En aquest mateix temps manà el rei edificar a una alqueria que anomenaven Guayhar Alfaz, una iglèsia parroquial baix s'invocació de Sant Antoni de Viana, i li donà forma d'universitat. Es mateix privilegi concedí a la vila de Campos i a sa de Manacor, abans petita hisenda i ara grandiosa població. No s'ha d'entendre que aquesta hagi estat sa primitiva fundació d'aquests llocs, des quals en efecte ja se fa menció en es Llibre des repartiment general de ses terres, sinó que s'augmentaren i posaren en forma de viles, com queda declarat. Aixó quedi apuntat sobre sa fundació de ses viles: diguem algo des nou batiment de monedes.
Després que el sereníssim rei En Jaume el Conquistador hagué tret des bàrbar senyoriu des moros es regnes de Mallorca i València, determinà que en ells corregués sa seva pròpia i particular moneda, que manà anomenar reals de València. En es quals volgué que s'estampàs sa senyal vivífica de sa creu damunt un arbre a manera de flor, i en es revers un cap coronat, com llargament se pot veure a un privilegi despatxat es 8 de maig de l'any 1247. De llavors ençà quedaren abolides ses monedes que abans corrien, així a Aragó com a Catalunya; és a sebre: malgrins, jaquesos, tornesos, barcelonesos, morabatins comuns i alfonsins, masmodines, jusepines (anomenades així d'en Jusep, rei moro que les manà acunyar) i altres.
Després que es Regne de Mallorca fos desmembrat de sa Corona d'Aragó, paregué convenient i necessari que tengués sa seva moneda particular i distinta. Així l'otorgà el rei En Jaume segon d'aquest nom, essent jurats de Mallorca en Ferran Rodríguez Cavaller, en Bernat de Saragossa, en Francesc Sacosta, en Guiem Arnau Sesesglèsies, en Bernat de Susina i en Guiem de Montsó. Per aquesta causa prometé tot es regne pagar-li de set en set anys per sempre un morabatí, o en lloc d'aquell vuit sous per cada veïnat que tendria casa i béns que arribassin an es valor de dèu lliures. Això és lo que anomenam fogatge. Tot això se determinà a l'iglèsia de Santa Eulàlia, on s'havia ajuntat es regiment de Mallorca i es procuradors de ses viles, com consta per s'instrument, qual data és es 10 de ses calendes d'abril de l'any 1300. Testimonis foren es noble Ramon de Canet, Jaume Morey, Berenguer de Caldés, Jaume de Sant Martí, Guiem de Puigdorfila, Jaume Cadell, Romeu Valentí i altres. De llavors ençà se començà a batre en aquest regne moneda d'argent i de velló.
Després a l'any 1310, manà que se batessin monedes d'or. I s'ha de notar que per sa gran contratació que hi hagué en aquest regne en temps passats, com després veurem, se batia tan grossa i extraordinària copia de monedes, així d'argent com d'or, que vengué a dir el rei Alfons a un privilegi despatxat a l'any 1442: Que per tenir aquest regne veïnatge amb sos senyorius i terres des bàrbars, d'on se treu s'or, era tan profitosa, excel·lent i rica la seca de Mallorca, que entre ses altres des seus regnes i terres, on se baten monedes d'or, ella du s'aventatge. Això quant a ses monedes per ara me paregué ajuntar aquí, posat que haguem botat deu anys endavant.
Informació: Article tret des llibre Historia General del Reyno Baleárico, escrit en castellà a l'any 1631 per D. Juan Dameto i Cotoner, segon cronista general de sa Ciutat i Regne de Mallorca.
