 |
| Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears. |
Sa Transició i Constitució del 78 suposà sa reconciliació entre espanyols. Pero constatam amb tristesa com 40 anys després un sector polític romp s'statu quo democràtic i trenquen sa Constitució, s'Estatut d'Autonomia i sa Llei en es Parlament de Catalunya amb tal d'aconseguir es seus fins.
Encara que qualcuns ho mirin amb distància s'independentisme català inclou a Balears en es seu “Procés”. Amb s'excusa de sa llengo mantenen una mesurada equidistància, però aquest cel.lofà ha caigut i sa realidat està clara: es seu Cavall de Troya cap es seus inexistents "Països Catalans", que certs partits i entidats de Balears donen suport amb ses seves accions i demanant un “referèndum” secessionista per 2030.
Mos rebel.lam devant això i proposam una solució jurídica que existeix i funciona: está a sa Comunidat Valenciana. Es seu Estatut d'Autonomia, constitucional i legal, afirma que sa llengo de València, ademés des castellà, és es valencià. S'Estatut d'Autonomia Balear ha d'afirmar que sa llengo de Balears, ademés des castellà, són ses nostres modalidats des balear propi de cada illa, o sía es mallorquí, es menorquí, i s'eivissenc-formenterenc.
Empara aquesta postura sa nostra realidat sociolingüística, ja que tenim dues llengos. Mos fan creure que s'espanyol no és llengo pròpia, però amb un succint repàs històric comprovam que sí ho és de forma irrefutable. Fins i tot en Juan Alcover firmava ses seves cartes com “Juan” i no "Joan", com qualcuns mos pretenen fer pensar.
Denominar nostra a una altra llengo com “català” no és innocent, està cercat de propòsit. Es decret Regulador de sa preautonomia balear (1978) aturà s'intent d'incloure aquesta denominació de “llengua catalana” com a pròpia de Balears. Però la mos colaren a s'Estatut, elevant a categoria jurídica s'error de que "es català és sa llengo pròpia de ses Illes Balears".
Històricament es baleàrics no hem estat mai catalans. Es comtats de lo que avui coneixem com a Catalunya estaven baix jurisdicció del rei de França quan se produïa sa conquista de Mallorca (de Balears); ademés com a comtats no tenien preeminència damunt lo que era un regne independent. Territoris per cert de molt pocs habitants, on se promovia sa seva repoblació, per lo que és inverosímil que a Balears se produís una arribada intensiva de “nous catalans” que arraconàs an es pobladors nadius preexistents. No quadra que venguessin amb sa seva llengo i sa seva cultura i an es final només quedàs sa llengo, abandonant ses seves altres costums, idò está clar que en gastronomia, balls regionals, forma de construir, de vestir, etc., Balears té ses seves tradicions i costums, pròpies de cada illa, ben diferenciades.
Ja abans de sa reconquista aragonesa se xerrava es “romanç mallorquí”, llengo vulgar que se mantengué en ús durant sa dominació àrab. Degut an es contacte permanent entre aquests territoris per sa navegació de cabotatge i es comerç, rebé influències íberes i d'altres llengos des mediterràni oriental. En Cecili Metel afirmava que aquí se xerrava "Balearicum eloquium". Es filòsof àrab Ibn Sidah afirmava que es seu àrab no era pur per viure enrevoltat de persones que xerraven en "romanç". En Ramon Llull afirmava haver escrit qualcuna de ses seves obres en "pla de Mallorca”. En es segle XVI teniem literats que escrivien en "mallorquí". No en va tenim ortografies i diccionaris de mallorquí i balear, de llarga tradició i antics en es temps, molts fins i tot anteriors a ses gramàtiques o diccionaris de català.
Si li queda qualque dubte an es lector, sàpiguen que a Galícia també hi hagué aquest debat: “gallec o portuguès” (Galaic-portuguès). I ho anomenaren gallec. Es danès, es noruec i es suec són un altre exemple d'això. Són ses denominades llengos mutuament intel.ligibles, idò es seus parlants poden entendre-se correctament entre ells. Però jurídicament són llengos distintes: Danès, Noruec, Suec. Gallec i Portuguès. Català i Valencià. Així se recull en es seus texts legals.
I no ho olvidin: a 1980 se celebrà a Palma es XVI Congrés de Llengos Romániques, on més de 700 professors i especialistes se negaren a suscribir es document de conclusions que se presentà a firma, per pro-catalanista. Defensaren sa diversitat i sa pluralitat; no els desautorisem ara.
Demanam per Balears, per ses nostres modalitats insulars pròpies, que s'Estatut d'Autonomia Balear afirmi que sa llengo de Balears, ademés des castellà, són ses nostres modalitats de balear propi de cada illa: mallorquí, menorquí i eivissenc-formenter. No ho deixem de costat. En això mos va sa nostra pròpia esència, sa nostra forma de ser i sa nostra cultura. No deixem que desaparegui. Així ha d'estar recollit. De lo contrari ja sabem cap on mos aboca es “Procés”. Estam avisats.
Toni Deudero - Convivència Balear
Toni Ballester - Grupo d'Acció Balear
Encara que qualcuns ho mirin amb distància s'independentisme català inclou a Balears en es seu “Procés”. Amb s'excusa de sa llengo mantenen una mesurada equidistància, però aquest cel.lofà ha caigut i sa realidat està clara: es seu Cavall de Troya cap es seus inexistents "Països Catalans", que certs partits i entidats de Balears donen suport amb ses seves accions i demanant un “referèndum” secessionista per 2030.
Mos rebel.lam devant això i proposam una solució jurídica que existeix i funciona: está a sa Comunidat Valenciana. Es seu Estatut d'Autonomia, constitucional i legal, afirma que sa llengo de València, ademés des castellà, és es valencià. S'Estatut d'Autonomia Balear ha d'afirmar que sa llengo de Balears, ademés des castellà, són ses nostres modalidats des balear propi de cada illa, o sía es mallorquí, es menorquí, i s'eivissenc-formenterenc.
Empara aquesta postura sa nostra realidat sociolingüística, ja que tenim dues llengos. Mos fan creure que s'espanyol no és llengo pròpia, però amb un succint repàs històric comprovam que sí ho és de forma irrefutable. Fins i tot en Juan Alcover firmava ses seves cartes com “Juan” i no "Joan", com qualcuns mos pretenen fer pensar.
Denominar nostra a una altra llengo com “català” no és innocent, està cercat de propòsit. Es decret Regulador de sa preautonomia balear (1978) aturà s'intent d'incloure aquesta denominació de “llengua catalana” com a pròpia de Balears. Però la mos colaren a s'Estatut, elevant a categoria jurídica s'error de que "es català és sa llengo pròpia de ses Illes Balears".
Històricament es baleàrics no hem estat mai catalans. Es comtats de lo que avui coneixem com a Catalunya estaven baix jurisdicció del rei de França quan se produïa sa conquista de Mallorca (de Balears); ademés com a comtats no tenien preeminència damunt lo que era un regne independent. Territoris per cert de molt pocs habitants, on se promovia sa seva repoblació, per lo que és inverosímil que a Balears se produís una arribada intensiva de “nous catalans” que arraconàs an es pobladors nadius preexistents. No quadra que venguessin amb sa seva llengo i sa seva cultura i an es final només quedàs sa llengo, abandonant ses seves altres costums, idò está clar que en gastronomia, balls regionals, forma de construir, de vestir, etc., Balears té ses seves tradicions i costums, pròpies de cada illa, ben diferenciades.
Ja abans de sa reconquista aragonesa se xerrava es “romanç mallorquí”, llengo vulgar que se mantengué en ús durant sa dominació àrab. Degut an es contacte permanent entre aquests territoris per sa navegació de cabotatge i es comerç, rebé influències íberes i d'altres llengos des mediterràni oriental. En Cecili Metel afirmava que aquí se xerrava "Balearicum eloquium". Es filòsof àrab Ibn Sidah afirmava que es seu àrab no era pur per viure enrevoltat de persones que xerraven en "romanç". En Ramon Llull afirmava haver escrit qualcuna de ses seves obres en "pla de Mallorca”. En es segle XVI teniem literats que escrivien en "mallorquí". No en va tenim ortografies i diccionaris de mallorquí i balear, de llarga tradició i antics en es temps, molts fins i tot anteriors a ses gramàtiques o diccionaris de català.
Si li queda qualque dubte an es lector, sàpiguen que a Galícia també hi hagué aquest debat: “gallec o portuguès” (Galaic-portuguès). I ho anomenaren gallec. Es danès, es noruec i es suec són un altre exemple d'això. Són ses denominades llengos mutuament intel.ligibles, idò es seus parlants poden entendre-se correctament entre ells. Però jurídicament són llengos distintes: Danès, Noruec, Suec. Gallec i Portuguès. Català i Valencià. Així se recull en es seus texts legals.
I no ho olvidin: a 1980 se celebrà a Palma es XVI Congrés de Llengos Romániques, on més de 700 professors i especialistes se negaren a suscribir es document de conclusions que se presentà a firma, per pro-catalanista. Defensaren sa diversitat i sa pluralitat; no els desautorisem ara.
Demanam per Balears, per ses nostres modalitats insulars pròpies, que s'Estatut d'Autonomia Balear afirmi que sa llengo de Balears, ademés des castellà, són ses nostres modalitats de balear propi de cada illa: mallorquí, menorquí i eivissenc-formenter. No ho deixem de costat. En això mos va sa nostra pròpia esència, sa nostra forma de ser i sa nostra cultura. No deixem que desaparegui. Així ha d'estar recollit. De lo contrari ja sabem cap on mos aboca es “Procés”. Estam avisats.
Toni Deudero - Convivència Balear
Toni Ballester - Grupo d'Acció Balear
Article publicat en es diari El Mundo de Baleares 09/04/2019
