ES BALEÀRICS.

Historia de las Baleares - Gaspar Sabater - 1987.

   S'història de ses Illes Balears té un particular interés i ofereix un panorama vari i multiforme. Panorama que resulta d'una força històrica considerable, perquè ses Balears, que a s'empar de s'antig Regne de Mallorca floriren  -es Regne de Mallorques, amb que fou conegut fins es segle XVII- arribaren a tenir, a lo llarg de sa seva història, un contengut polític, social i humà trascendent. Unes vegades juntes i altres separades, ses Balears han deixat en s'història s'empremta de ses seves realisacions i es fort caràcter que animà an es seus homos i an es seus habitants.

Regne de Mallorques.

   Una nota destacada de s'història balear és es caràcter lliure i independent des seus habitants i es vigor que saberen infundir a tots es seus actes. Sa lluita des pobles colonisadors per dominar ses illes és bona prova d'això. Com ho és sa participació dets homos de Balears a empreses d'altura -es foners en ses Guerres Púniques, es navegants, es corsaris, es missioners i evangelisadors- en ses que donaren sempre sa nota distintiva. Que si es mallorquins Ramon Llull i Juniper Serra en nom des seu ideal religiós dugueren sa seva inquietut apostòlica fins es més apartats racons de sa geografia, és es general Barceló -conegut a Mallorca com es capitá Toni- i és en Jaume Ferrer, es navegant, qui, amb sos seus periples militars i descubridors, xerren d'aquesta força característica de s'homo balear. Com xerren, també, es metge menorquí Mateu Orfila, pare de sa toxicologia moderna, que sorprengué a Europa des de sa seva càtedra de sa Facultat de medicina de París, i es general eivissenc Vara de Rey que escrigué, en sa defensa d'El Caney (Cuba), una de ses pàgines més brillants de s'història militar espanyola.

Capitá Toni Barceló.

   Es pas sobre sa nostra terra de gents de sa més diversa formació i psicilogia, és lo que ha donat origen an aquest factor humà. S'història no pot despreciar, per individual, aquest aspecte. S'estil individual, en fer-se extensiu, adquireix sa categoria d'estil col·lectiu. Es dir, històric. I aquest estil és es què, en derrer terme, configura an es pobles i a ses institucions per ells creades.

Foners balears, tiradors de pedres amb ses bassetges.

   S'història des poble balear és s'història de ses illes considerades en sos seus trets característics. Insistesc sobre això, per destacar es fet de sa seva varietat dins de s'unitat. Perquè aquest precepte aristotèlic s'ha fet plena i eficient realitat en s'història d'aquestes cinc illes.

Font de s'article: Llibre Historia de las Baleares. Gaspar Sabater - 1987.

Nota: Dit llibre està escrit en castellà, per tant sa traducció an es mallorquí està feta per un servidor.

MENTIDES I MÉS MENTIDES.

  Tots sabem que a l'any 1983 es nostros polítics mos entefarraren sa llengo catalana com a pròpia posant-la damunt s'Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears. Per tan lamentable fet, i com a ciutadà d'un poble que pateix s'imposició d'una llengo forastera, tenc es dret moral i s'obligació de fer quatre puntualisacions an es respecte.

   1.- En es famós article 35 de s'estatut diuen que és d'acord amb sa tradició literària autòctona. ¿De quina tradició xerren? ¿Acàs han anat a cercar ets autors que escrigueren en mallorquí?.
https://esracomallorqui.blogspot.com/…/hi-ha-hagut-intelect…

   2.- Damunt dit estatut també diuen que ses modalitats insulars, o sigui es mallorquí, menorquí i eivissenc-formenterenc seran objecte d'estudi i protecció sense perjudici a s'unitat de sa llengo. Anem a veure, si s'estatut posa que s'han d'estodiar i protegir ses modalitats insulars, ¿Perquè reneguen a utilisar es nostro article salat? ¿Per què tots ets escrits oficials estan escrits en un pur i dur català, obviant i arraconant ses nostres pròpies paraules i expressions baleàriques?.

   3.- Traicionaren an es propi poble sense un mínim de respecte, ja que no tengueren ni sa més minima decència de demenar-li, via referèndum, lo que pensava sobre dita questió. ¿I per què no ho feren? Perquè sabíen que totes i cada una de ses enquestes publicades an es medis de comunicació donaven un clamorós NO a sa llengo catalana i un abrumador SI a sa llengo mallorquina.

   4.- ¿I com han aconseguit aquesta suplantació filològica i cultural contra es poble que els ha votat? Gastant millons i millons d'euros per dur endavant es pitjor atac lingüístic i cultural comès contra un poble que estava (i encarara segueix estant) orgullós de sa seva pròpia llengo materna, imposant-li sa d'una altra comunitat autònoma mijtançant una nefasta i absurda llei de normalisació lingüística, i fins i tot deixant que dins es centres educatius, inclosa s'UIB, s'infiltràs es més indecent catalanisme, tenguent així assegurada una educació més afí an es món catalanista.

   I així anam, enganats i traicionats pes polítics, pes que tocarien defensar i estimar lo que és des poble i pes poble, que no és res mes que es seu ancestral llegat lingüístic-històric-cultural.

SES CONTERELLES D'EN JORDI DES RACÓ.

  ¿Sabies què Mossèn Antoni Maria Alcover va escriure es llibre Contarelles a l'any 1885? Idò si, ho publicà quan tenia 23 anys i abans d'esser enganat p'en Pompeu Fabra, pare de sa gramàtica catalana. Aquesta obra conté tretze narracions de costums mallorquines: Ses matances, ¡Quina pobila!, Sembrau i cullireu, Ses festes de Nadal, Es baleu de Son Tuti, Es pobil dels ossos, Un estudiant per força i N'Andreu Recona; com també rondalles pròpiament dites: Es jai de sa barraqueta, Sa mitja faveta, S'hortola de s'hort des Gabre, La filla de Maria y Els Amos de Son Sales, Son Saleta i Son Salí. Aquesta doble tipologia se justifica principalment pes fet de salvaguardar es tresor lingüístic que es dialectòleg manacorí havia recuit de sa boca des poble per fer-ho agradable an es lectors mallorquins. Ses Contarelles s'obrin amb un pròleg d'en Tomàs Forteza i se tanquen amb una traducció que n'Alcover féu de sa Memòria de gall, que és una rondalla de s'escriptor Antonio de Trueba, titulat El príncipe desmemoriado.

 

Ara que mos diguin es defensors de sa llengo catalana si està escrit en mallorquí o no, perquè estimats amics, avui en dia totes ses seves obres ja han passat pes sedàs catalanisador.

Quins desastres!