ES BALEÀRICS.

Història de ses Balears — Gaspar Sabater, 1987

Historia de las Baleares - Gaspar Sabater - 1987.

 

S’història de ses Illes Balears

S’història de ses Illes Balears té un interès particular i ofereix un panorama variat i multiforme. Un panorama que resulta d’una força històrica considerable, perquè ses Balears, que a s’empar de s’antic Regne de Mallorca floriren —es Regne de Mallorques, nom amb què fou conegut fins es segle XVII— arribaren a tenir, al llarg de sa seva història, un contengut polític, social i humà de gran transcendència.

Unes vegades juntes i altres separades, ses Balears han deixat en s’història s’empremta de ses seves realisacions i es fort caràcter que animà an es seus homos i an es seus habitants.

Regne de Mallorques

  

Es Regne de Mallorques

Una nota destacada de s’història balear és es caràcter lliure i independent des seus habitants, i es vigor que saberen infondre a tots es seus actes. Sa lluita des pobles colonisadors per dominar ses illes és una bona prova. Com també ho és sa participació des balears en empreses d’altura: es foners en ses Guerres Púniques, es navegants, es corsaris, es missioners i evangelisadors —tots deixaren sa seva empremta distintiva.

Si es mallorquins Ramon Llull i Juníper Serra, en nom des seu ideal religiós, dugueren sa seva inquietud apostòlica fins an es més apartats racons de sa geografia, també ho feren es general Barceló —conegut a Mallorca com es capitá Toni— i en Jaume Ferrer, es navegant, que amb sos seus periples militars i descobridors, xerren d’aquesta força característica de s’homo balear.

Com xerren també es metge menorquí Mateu Orfila, pare de sa toxicologia moderna, que sorprengué Europa des de sa seva càtedra a sa Facultat de Medicina de París, i es general eivissenc Vara de Rey, que escrigué, en sa defensa d’El Caney (Cuba), una de ses pàgines més brillants de s’història militar espanyola.

Capitá Toni Barceló

  

Capitá Toni Barceló

Es pas per sa nostra terra de gents de sa més diversa formació i psicologia és lo que ha donat origen an aquest factor humà tan ric. S’història no pot despreciar, per individual que sigui, aquest aspecte. S’estil individual, en fer-se extensiu, adquireix sa categoria d’estil col·lectiu. És a dir, històric. I aquest estil és es que, en darrer terme, configura es pobles i ses institucions que ells mateixos han creat.

Foners balears, tiradors de pedres.

   

Foners balears, tiradors de pedres amb ses bassetges

S’història des poble balear és s’història de ses illes considerades en sos seus tirs característics. Insistesc sobre això per destacar es fet de sa seva varietat dins s'unitat. Perquè aquest precepte aristotèlic s’ha fet plena i eficient realitat en s’història d’aquestes cinc illes.

Font de s’article: Llibre “Historia de las Baleares”, Gaspar Sabater — 1987 Nota: Dit llibre està escrit en castellà; per tant, sa traducció an es mallorquí ha estat feta per un servidor.

MENTIDES I MÉS MENTIDES.

Una reflexió sobre sa llengo imposada

Tots sabem que l’any 1983 es nostres polítics mos enteferraren sa llengo catalana com a pròpia, posant-la damunt s’Estatut d’Autonomia de ses Illes Balears. Per tan lamentable fet, i com a ciutadà d’un poble que pateix s’imposició d’una llengo extranya, tenc es dret moral —i s’obligació— de fer quatre puntualisacions en es respecte.

 

1. Sa tradició literària autòctona

En es famós article 35 de s’Estatut diuen que és d’acord amb sa tradició literària autòctona. ¿De quina tradició xerren? ¿Acàs han anat a cercar ets autors que escrigueren en mallorquí?

👉 Hi ha hagut intel·lectuals mallorquins que escrigueren en mallorquí https://esracomallorqui.blogspot.com/…/hi-ha-hagut-intelect…

2. Ses modalitats insulars

Damunt dit Estatut també diuen que ses modalitats insulars —o sigui, es mallorquí, menorquí i eivissenc-formenterenc— seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici a s’unitat de sa llengo. Anem a veure: si s’Estatut posa que s’han d’estudiar i protegir ses modalitats insulars, ¿per què reneguen d’utilisar es nostre article salat?  

¿Per què tots ets escrits oficials estan redactats en un pur i dur català, obviant i arraconant ses nostres pròpies paraules i expressions baleàriques? 

3. Sense consultar an es poble

Traicionaren es propi poble sense un mínim de respecte, ja que no tengueren ni sa més mínima decència de demanar-li, via referèndum, lo que pensava sobre dita qüestió. ¿I per què no ho feren? Perquè sabien que totes i cada una de ses enquestes publicades en es medis de comunicació donaven un clamorós NO a sa llengo catalana i un abrumador SÍ a sa llengo mallorquina.

4. Una suplantació cultural

¿I com han aconseguit aquesta suplantació filològica i cultural contra es poble que els ha votat? Gastant millons i millons d’euros per dur endavant es pitjor atac lingüístic i cultural comès contra un poble que estava —i encara està— orgullós de sa seva pròpia llengo materna. L’han imposada mitjançant una nefasta i absurda Llei de Normalisació Lingüística, i han deixat que dins es centres educatius, inclosa s’UIB, s’infiltràs es més indecent catalanisme, tenguent així assegurada una educació més afí an es món catalanista.

Conclusió

I així anam: enganyats i traicionats pes polítics, pes que haurien de defensar i estimar lo que és des poble i pes poble —que no és res més que es seu ancestral llegat lingüístic, històric i cultural.

SES CONTERELLES D'EN JORDI DES RACÓ.

  ¿Sabies què Mossèn Antoni Maria Alcover va escriure es llibre Contarelles a l'any 1885? Idò si, ho publicà quan tenia 23 anys i abans d'esser enganat p'en Pompeu Fabra, pare de sa gramàtica catalana. Aquesta obra conté tretze narracions de costums mallorquines: Ses matances, ¡Quina pobila!, Sembrau i cullireu, Ses festes de Nadal, Es baleu de Son Tuti, Es pobil dels ossos, Un estudiant per força i N'Andreu Recona; com també rondalles pròpiament dites: Es jai de sa barraqueta, Sa mitja faveta, S'hortola de s'hort des Gabre, La filla de Maria y Els Amos de Son Sales, Son Saleta i Son Salí. Aquesta doble tipologia se justifica principalment pes fet de salvaguardar es tresor lingüístic que es dialectòleg manacorí havia recuit de sa boca des poble per fer-ho agradable an es lectors mallorquins. Ses Contarelles s'obrin amb un pròleg d'en Tomàs Forteza i se tanquen amb una traducció que n'Alcover féu de sa Memòria de gall, que és una rondalla de s'escriptor Antonio de Trueba, titulat El príncipe desmemoriado.

 

Ara que mos diguin es defensors de sa llengo catalana si està escrit en mallorquí o no, perquè estimats amics, avui en dia totes ses seves obres ja han passat pes sedàs catalanitzador.

Quins desastres!