JAUME I EL CONQUISTADOR.

Jaume I, El Conquistador.

     En Jaume I d’Aragó nasqué a Montpeller (França) dia 01 de Febrer de 1208, fill d'en Pere II el Catòlic, rei d’Aragó i comte de Barcelona, i de na Maria de Montpeller. Ses seves titulacions eren: rei d’Aragó (1213-1276), de València (1239-1276), de Mallorca (1229-1276), comte de Barcelona (1213-1276) i senyor de Montpeller (1219- 1276).

     Segons mos conta s'història son pare havia repudiat a sa mare, i no tenguent descendència un ric homo aragonès anomenat Guiem d'Alcalà amb so beneplàcit de la reina l'enganaren diguent-li que una antiga dama, a sa qual festejava, l'esperava a les fosques dins s'alcova per mantenir relacions. Es resultat d'aquesta arriscada aventura fou que la reina quedà embarassada. Per triar es nom de s'infant que estava en camí, la reina  Maria ordenà encendre dotze ciris amb so nom dets apòstols, manifestant que es ciri que duràs encès més temps donaria es nom des seu fill, cosa que succeí amb so que duia es nom de Santiago Apòstol, Sant Jaume. 

     Fou criat i educat fins a s’edat de nou anys a ses ciutats de Montpeller i Carcassona, sempre amb ses llengos llatina i llemosina. Es primers anys foren difícils, ja que son pare l'abandonà a ell i a sa mare la reina Maria. A sa mort de son pare a sa batalla de Muret (1213), quedà  baix sa custòdia d'en Simó de Montfort, es guanyador de sa batalla, que el féu presoner fins que a 1214, i per orde del Papa Innocenci III, l'entregaren an es Templaris.

Batalla de Muret, 1213.

     A sa mort de sa mare la reina Maria de Montpeller (1214 - Roma), sa regència era exercida pes seu conco en Sanxo Raimúndez, comte del Rosselló, que hagué de fer front a multitud de revoltes nobiliàries que acabaren en sa pau d’Alcalà (1217). El rei En Jaume I assumí sa direcció des seus estats a 1225.

     A 1221, amb tan sols 13 anys, se casà amb na Leonor de Castella, filla de n'Alfons VIII, amb sa qual tengué un fill, n'Alfons, matrimoni que fou anul.lat per raó de parentesc, casant-se per segona vegada a 1235 amb sa princesa Violant, filla de n'Andreu II rei d’Hongria, tenguent amb ella quatre fills i cinc filles: en Pere III, es successor an es tron; en Jaume, que regnaria a Mallorca; en Ferran, que morí en vida de son pare; i en Sanxo, ardiacà de Belchite, abat de Valladolid i arquebisbe de Toledo, que morí l'any 1275 presoner des musulmans granadins. Ses filles foren: na Violant, que se casà amb n'Alfons X de Castella; na Constança, casada amb en Manuel, infant castellà fill d'en Ferran III; na Maria, que fou religiosa; na Sanxa, que morí com a pelegrina a Terra Santa; i na Bel, casada l'any 1262 amb en Felip III de França.  

  

Violant d'Hongria.

     Després de sa mort de na Violant (1253) el rei començà una carrera d'enamoraments, tenguent múltiples fills.  Amb na Teresa Gil de Vidaure tengué en Jaume, senyor de Jérica, i en Pere senyor, d'Ayerbe. Amb n'Elvira Sarroca en Jaume Sarroca, bisbe d'Osca, i en Pere del Rei, bisbe de Lleida. De ses relacions amb na Blanca d'Antillón nasqué en Ferran Sánchez, a qui donà sa baronia de Castro. Amb na Berenguela Fernández tengué en Pere Fernández, senyor de sa baronia d'Híjar, mentres que amb na Berenguela Alfonso, filla de l'infant Alfons de Molina, no tengué descendència. Aquests bastards reials foren s'origen de qualcunes de ses més importants cases nobiliàries d'Aragó i València.

     A 1229 emprengué sa conquista de Mallorca. Després de desembarcar a Santa Ponça i fent una feroç batalla amb sos moros que allà l'esperaven, seguí es seu camí cap a sa conquista de sa ciutat de Mallorca (desembre de 1229), apoderant-se de s’illa amb un parell de mesos, excepte un petit nucli de resistència musulmana que se mantengué a sa Serra de Tramuntana fins a 1232. Mentrastant, establí un protectorat damunt Menorca, rubricat pes tractat de Capdepera, pes qual es musulmans menorquins acceptaven sa sobirania (1231).

Desembarc del rei En Jaume I a Santa Ponça.

     Una vegada conquistades ses Balears, a 1223  en Jaume I  assumí sa direcció de sa conquista de València, ocupant Burriana i Penyiscola, es regne de València (1238) incorporant entre 1244-1245 Jativa i Biar. Conquistant Murcia el 1266, sa qual cedí a n'Alfons X de Castella pes tractat d’Almizra (1244). Es seu gran interés fou s’expansió comercial i política en es Mediterrani, així amb sa conquista de Mallorca aconseguí controlar ses rutes comercials de s’occident mediterrani, acabant amb sa pirateria islàmica, aconseguint així un pont comercial entre Barcelona i es nord d’Africa.

Rendició des Wali de Mallorca al rei En Jaume I.

     A 1233 comprà an es seu conco Nunó Sanç es comtats del Rosselló, Conflent, i Cerdanya, incorporant-los an es regne de Mallorca.

     En Jaume I decidí crear regnes autònoms, però integrats a sa Corona d’Aragò, repartint entre es seus fills en testaments successius. En es primer repartiment (1241), n'Alfons, fruit des seu matrimoni amb na Leonor de Castella, heretà Aragó, i en Pere, primogènit de na Violant d'Hongria, València, Mallorca, Rosselló i Cerdanya.

     A 1243 a un nou testament donà a n’Alfons únicament Aragó; an en Pere, València; i an en Jaume, Mallorca. De nou testà a 1248, incloguent en es repartiment an es nou fill Ferran. Mort n’Alfons a 1260 otorgà nou testament (1262), donant an en Pere (III) Aragó i València, i an en Jaume (II de Mallorca) Balears, Rosselló, Cerdanya, Colliure i Conflent.

     Es 27 de juriol de 1276, amb sixanta-set anys, emmalaltí i morí en es palau reial de  València. Enterrat a Poblet a 1835, ses seves restes foren traslladades a Tarragona, reintegrades de nou a Poblet a 1952.

Mort d'En Jaume I.

Sepulcre d'En Jaume I.