JAUME I EL CONQUISTADOR.

👑 Jaume I d'Aragó, conegut com el Conquistador

Jaume I el Conquistador.

En Jaume I d’Aragó nasqué a Montpeller (França) dia 1 de febrer de 1208, fill d’en Pere II, conegut com el Catòlic, rei d’Aragó i comte de Barcelona, i de na Maria de Montpeller. Ses seves titulacions foren: rei d’Aragó (1213-1276), de València (1239-1276), de Mallorca (1229-1276), comte de Barcelona (1213-1276) i senyor de Montpeller (1219-1276).

Segons mos conta s’història, son pare havia repudiat a sa mare, i no tenguent descendència, un ric homo aragonès anomenat Guiem d’Alcalà, amb so beneplàcit de la reina, l’enganaren diguent-li que una antiga dama, a sa qual festejava, l’esperava a les fosques dins s’alcova per mantenir relacions. Es resultat d’aquella arriscada aventura fou que la reina quedà embarassada.

Per triar es nom de s’infant que estava en camí, la reina Maria ordenà encendre dotze ciris amb sos noms dets apòstols, diguent que es ciri que duràs encès més temps donaria es nom des seu fill. I així succeí amb so que duia es nom de Santiago Apòstol, Sant Jaume.

Fou criat i educat fins a s’edat de nou anys a ses ciutats de Montpeller i Carcassona, sempre entre ses llengos llatina i llemosina. Es primers anys foren difícils, ja que son pare abandonà tant a ell com a sa mare, la reina Maria. A sa mort de son pare a sa batalla de Muret (1213), quedà baix sa custòdia d’en Simó de Montfort, es guanyador de sa batalla, que el féu presoner fins que, l’any 1214 i per ordre del papa Innocenci III, l’entregaren an es Templers.

A sa mort de la reina Maria de Montpeller (1214, a Roma), sa regència fou exercida pes seu conco Sanxo Raimúndez, comte del Rosselló, que hagué de fer front a multitud de revoltes nobiliàries que acabaren amb sa Pau d’Alcalà (1217). El rei En Jaume I assumí finalment sa direcció des seus estats l’any 1225.

L’any 1221, amb tan sols tretze anys, se casà amb na Leonor de Castella, filla de n'Alfons VIII, matrimoni des qual nasqué un fill, n’Alfons. Aquest enllaç fou posteriorment anul·lat per raó de parentesc. A 1235 se casà per segona vegada amb sa princesa Violant, filla de n'Andreu II, rei d’Hongria, amb sa qual tengué quatre fills i cinc filles.

Es fills foren:

— En Pere, que succeí a son pare com a rei d’Aragó.

— En Jaume, que regnaria a Mallorca.

— En Ferran, que morí en vida de son pare.

— En Sanxo, ardiacà de Belchite, abat de Valladolid i arquebisbe de Toledo, mort l’any 1275 presoner des musulmans granadins.

Ses filles foren:

— Na Violant, casada amb n’Alfons X de Castella.

— Na Constança, dòna d’en Manuel, infant castellà fill d’en Ferran III.

— Na Maria, que professà com a religiosa.

— Na Sanxa, que morí com a pelegrina a Terra Santa.

— Na Bel, casada l’any 1262 amb en Felip III de França.

Després de sa mort de na Violant (1253), es rei començà una carrera d’enamoraments i tengué múltiples fills. Amb na Teresa Gil de Vidaure tengué en Jaume, senyor de Jérica, i en Pere, senyor d’Ayerbe. Amb n’Elvira Sarroca nasqueren en Jaume Sarroca, bisbe d’Osca, i en Pere del Rei, bisbe de Lleida. De ses relacions amb na Blanca d’Antillón nasqué en Ferran Sánchez, a qui donà sa baronia de Castro. Amb na Berenguela Fernández tengué en Pere Fernández, senyor de sa baronia d’Híjar, mentres que amb na Berenguela Alfonso, filla de l’infant Alfons de Molina, no tengué descendència. Aquests bastards reials foren s’origen de qualcunes de ses més importants cases nobiliàries d’Aragó i València.

👑 Sa conquista de Mallorca (1229)

Desembarc d'En Jaume I a Santa Ponça.

L’any 1229 emprengué sa conquista de Mallorca. Després de desembarcar a Santa Ponça i de lliurar una feroç batalla amb sos moros que allà l’esperaven, seguí es seu camí cap a sa conquista de sa ciutat de Mallorca (desembre de 1229).

Rendició de Madina Mayurqa.

En un parell de mesos s’apoderà de gairebé tota s’illa, excepte un petit nucli de resistència musulmana que se mantengué a sa Serra de Tramuntana fins a 1232. Mentrestant, establí un protectorat damunt Menorca, rubricat pes tractat de Capdepera, pes qual es musulmans menorquins acceptaven sa soberania (1231).

Una vegada conquistades ses Balears, l’any 1233 en Jaume I assumí sa direcció de sa conquista de València, ocupant Borriana i Peníscola, i culminant amb sa presa des Regne de València (1238). Entre 1244 i 1245 incorporà Xàtiva i Biar. Conquistà Múrcia l’any 1266, territori que cedí a n’Alfons X de Castella pes tractat d’Almizra (1244).

Es seu gran interés fou sempre s’expansió comercial i política dins es Mediterrani. Amb sa conquista de Mallorca aconseguí controlar ses rutes comercials de s’occident mediterrani, posant fi a sa pirateria islàmica i establint un autèntic pont comercial entre Barcelona i es nord d’Africa.

L’any 1231 comprà an es seu conco Nunó Sanç es comtats de Rosselló, Conflent i Cerdanya, incorporant-los an es Regne de Mallorca.

Es repartiment des Regnes

En Jaume I creà regnes autònoms, però integrats dins sa Corona d’Aragó, i repartí es seus dominis entre es fills en testaments successius. En es primer repartiment (1241), n’Alfons, fruit des seu matrimoni amb na Leonor de Castella, heretà Aragó, i en Pere, primogènit de na Violant d’Hongria, rebé València, Mallorca, Rosselló i Cerdanya.

L’any 1243, en un nou testament, deixà a n’Alfons únicament Aragó; an en Pere, València; i an en Jaume, Mallorca. Tornà a testar l’any 1248, incloent-hi es nou fill Ferran dins es repartiment. Mort n’Alfons l’any 1260, otorgà un altre testament (1262), pes qual donava an en Pere (III) Aragó i València, i an en Jaume (II de Mallorca) ses Balears, Rosselló, Cerdanya, Colliure i Conflent.

Sa mort del Conquistador.

Sepulcre a Poblet

Es 27 de juriol de 1276, amb seixanta-set anys, emmalaltí i morí en es palau reial de  València. Enterrat a Poblet a 1835, ses seves restes foren traslladades a Tarragona, reintegrades de nou a Poblet a 1952.

👑En Jaume I no fou tan sols un conquistador. Fou es constructor d'un ordre polític nou dins es Mediterrani occidental. Sa Seva figura marcà per segles es destí de Mallorca i de sa Corona d'Aragó. Una figura gegantina, estimada i discutida, però impossible d'ignorar dis sa nostra història.