 |
| Batalla i mort del rei en Jaume III, any 1349. |
MANIFEST JAUME III.
Es nostro bon rei nasqué a Catània, Sicília, a 1315. Fill de l'Infant Ferran de Mallorca i de na Bel de Sabran, comtessa de Matagrifó. No arribà a conèixer a son pare, per haver mort a sa batalla de Manolada, Grècia.
Fou rei de Mallorca, príncep de Morea, comte de Rosselló, de Cerdanya i de Vallespir, vescomte d'Omelades i de Carlades, i senyor de Montpeller i de Catània.
Se casà amb na Constança d'Aragó, filla de n'Alfons IV d'Aragó. Fruit d'aquest matrimoni nesqueren dos fills: en Jaume IV i na Bel, que posteriorment passaria, a sa mort des seu germà, a esser la reina titular de Mallorca.
A sa mort de sa seva primera dòna, se casà amb na Violant de Vilaragut, amb sa que tengué dues filles, n'Esclaramunda i na Maria.
En Jaume, a sa primerenca edat de 9 anys, fou designat rei pes seu conco Sanxo I de Mallorca, que no tenia fills, i per administrar es regne durant sa seva minoria d'edat se formà un Consell de Regència, nomenant tutor a l'Infant Felip de Mallorca, germà des difunt rei Sanxo.
Sa situació política de s'època era difícil, posat que el rei d'Aragó i València, Jaume II, mal anomenat pes cronistes El Just, no desisteix en sa seva reclamació de reversió des tron mallorquí a Aragó. Es Consell de Regència aconseguí que el rei d'Aragó i València renunciàs a reclamar es suposats drets de successió an es tron mallorquí, a canvi de sa condonació de sa gran deuta econòmica que aquest tenia amb el rei Sanxo I de Mallorca, amb motiu d'haver-li ajudat amb vaixells i exèrcit en sa conquista de Sardenya.
Aquest fet assumí an es regne amb una important crisi financera, de sa que mai se recuperà. Quan a 1335 en Jaume de Mallorca és declarat major d'edat i assumeix sa corona, se troba amb un regne despoblat i arruïnat, en part per sa condonació de sa deuta an en Jaume II d'Aragó, i en part degut a ses dues epidèmies hagudes durant ets anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir més despeses financeres i militars.
Durant es seu regnat se creà es Consolat de Mar i se redactaren ses Lleis Palatines, amb so propósit de reorganisar es serveis de sa Cort i ets organismes polítics i financers des regne.
En Jaume III se vegé obligat a dessarrollar una política seguidista respecte a sa d'Aragó. Així i tot, hagué de participar en sa guerra contra Gènova, lo que se traduí en sa pèrdua de mercats pes regne de Mallorca. Degut an això fou necessari tornar a recurrir a nous imposts i multes a sa comunitat juea, lo que no bastà per superar sa gran crisi financera.
Però es problemes des regne s'incrementaren, posat que en Pere IV d'Aragó i València obrí procés contra es nostro sobirà per arrebatar-li es regne de Mallorca, condemnant an en Jaume III a sa confiscació de tots es seus béns. Per lo que en Pere IV d'Aragó no només invadí militarment es regne de Mallorca, sino també es comtats mallorquins des Pirineus.
Així i tot, en Jaume III se veu obligat a vendre al rei de França es senyoriu de Montpeller i ses demés possessions d'Occitània, i armant un exèrcit desembarcà a Mallorca per intentar recuperar es regne, essent derrotat i mort a sa batalla de LLucmajor es 25 d'octubre de 1349, on també fou ferit i fet presoner es seu fill Jaume.
Amb aquest fet desaparagué es regne independent de Mallorca, ja que des d'aquest moment, es seu govern depengué des virreis col·locats des d'Aragó.
Avui, 673 anys després de sa seva mort, conmemoram aquests fets, honrant a un gran rei que li tocà viure una època on lo que primava era sa força bruta, devant sa força de sa raó.
Descansi en pau, nostro rei.
 |
| Creu commemorativa en Es Camp de sa Batalla, Llucmajor. |
