JAUME II DE MALLORCA, EL BON REI.

👑Jaume II de Mallorca, conegut com el Bon Rei

Orígens i accés an es tron

En Jaume II de Mallorca, més conegut com el Bon Rei, nasqué a Montpeller es 31 de maig de 1243, segon fill d’en Jaume I el Conquistador (rei d’Aragó, de València i de Mallorca, comte de Barcelona i senyor de Montpeller) i de na Violant d’Hongría.

Ses seves titulacions foren: rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Es seus dominis comprenien es Regne de Mallorca, format per ses illes de Mallorca, Eivissa i Formentera; es comtats de Rosselló i Cerdanya; es senyoriu de Montpeller; sa baronia d’Omeladès i es vescomtat de Carladès. Menorca, encara habitada per musulmans, li rendia vassallatge.

Aquests territoris, molt dispersats, eren una part molt petita en comparació amb lo que li havia tocat an es seu germà major, Pere el Gran, arran des repartiment testamentari de son pare.

Matrimoni i descendència

Es quatre d’octubre de 1275, a s’edat de 26 anys, se casà a Perpinyà amb n'Esclaramunda de Foix, beata, nascuda en es castell de Foix el 1255 i filla d’en Roger IV, comte de Foix.

Fruit d’aquest matrimoni nasqueren sis fills:

• En Jaume (1272-1302), que professà com a monjo franciscà.

• En Sanxo I de Mallorca (1276-1324), que morí sense descendència; està sepultat actualment a sa Catedral de Perpinyà.

• En Ferran de Mallorca (1278-1316); es seu fill Jaume III de Mallorca succeí an es seu germà, en Sanxo I.

• Na Bel de Mallorca (1280-1301), que se casà amb en Juan Manuel, fill de l’infant Manuel de Castella i nét d’en Ferran III.

• Na Sanxa de Mallorca (1285 – Nàpols, 1345), casada amb en Roberto I de Nàpols, fill d’en Carlos II de Sicília. Sepultada a Santa Chiara de Nàpols, igual que es seu homo.

• En Felip (1288-1340), regent de Mallorca entre 1324 i 1329.

D’acord amb sa documentació, el rei Jaume II tengué una única filla il·legítima, na Saura de Mallorca, filla d’una dama coneguda com a Saura de Montreal.

Conflictes amb Aragó i pèrdua des regne

A sa mort de son pare, rebé es regne en plena llibertat per voluntat paterna, segons es darrer testament de 1272, que dividia sa Corona d’Aragó en dues entitats jurídicament independents, representant es naixement d’un nou regne dins es context internacional baix s’ampar des papat.

Es 12 de setembre de 1276 jurava a l’iglèsia de Santa Eulària ses franqueses des regne i començava es seu regnat com a sobirà independent.

Es regnat fou entorpit p’en Pere III d’Aragó, que, mitjançant protesta secreta, no acceptava es testament patern. Finalment, davant s’inoperància des papat, se vegé obligat a jurar (1279) en es convent des Predicadors de Perpinyà, després de declarar davant un notari sa seva disconformitat, al·legant sa potència armorum des seu germà, es pacte de vassallatge. Fet que condicionaria durant tota s’existència des Regne de Mallorca ses relacions entre ells dos.

Entre 1285 i 1298, en Jaume II de Mallorca fou un rei sense regne, ja que, tot i mantenir sa titularitat, només conservava es comtats continentals. Però s’aïllament internacional de sa Corona d’Aragó i s’aliança amb la Santa Sede no deixaren d’alentar sa seva il·lusió de recuperar s’integritat territorial. En realitat, se concebia com una víctima de sa guerra de Sicília.

Després de sa conquista de Sicília per part d’en Pere III d’Aragó, en Jaume II s’alià amb el papa Martí IV i amb en Felip III de França, quan aquests invadeixen es comtats de lo que avui és Catalunya.

Rebutjada s’invasió, i després de sa derrota de sa flota francesa per s’aragonesa, comandada per s’almirant Roger de Llúria a sa batalla de Formigues (1285), es monarques aragonesos iniciaren sa conquista de ses Balears (1285).

N’Alfons III el Franc d’Aragó li pren Mallorca (1285) i Eivissa (1286), i Menorca (1287) an es musulmans de forma definitiva (es soberà de Menorca era tributari des de 1231, primer d’en Jaume I i després d’en Jaume II).

Ses Balears restaren baix control d’Aragó fins a 1295.

Es territoris continentals —es comtats de Rosselló i Cerdanya i es senyoriu de Montpeller— permanegueren en es seu poder durant tot es seu regnat.

Recuperació, govern i mort

Es successor de n'Alfons III, en Jaume II el Just d’Aragó, finalment acceptà sa decisió del papa Bonifaci VIII (Tractat d’Anagni, 1295) i retornà totes ses illes an en Jaume II de Mallorca.

No obstant això, el rei aragonès aconseguí que es Regne de Mallorca seguís essent vassall d’Aragó, segons ses condicions des tractat de 1279.

En Jaume II de Mallorca només reconeixeria aquest vassallatge mitjançant es tractat d’Argelers (1298).

En Jaume II regnaria ses illes durant més de dues dècades i s’esforçà en garantisar sa viabilitat des regne, impulsant una vasta política de colonitsació agrària amb sa creació de nous nuclis poblacionals; incrementà ses rendes reials; afavorí sa creació de consolats en el Nord d’Àfrica i en es Regne de Granada; creà un nou sistema monetari pes regne; fomentà ses indústries tèxtils; incrementà es poder reial damunt noblesa i iglèsia; i impulsà sa construcció de palaus i castells (palaus-castells de Perpinyà i de sa Ciutat de Mallorca, S’Almudaina, sa Catedral i es castell de Bellver).

S’apertura de processos an es templaris i sa posterior supressió de s’orde permeté s’incautació de ses rendes templeres a ses illes.

Morí a sa Ciutat de Palma es dia 29 de maig de 1311, rebent santa sepultura a sa Capella Reial de sa Catedral.

En es segle XVIII, en Carlos III ordenà que ses seves restes fossin depositades a un sepulcre col·locat en es centre des temple. Era possible obrir es sepulcre i veure directament es cadàver del rei, cosa que molts aprofitaven per endur-se'n records com dents, cabells o trossos de pell.

Fins que n'Isabel II d’Espanya, en visitar es fèretre i veure-ho, ordenà que se tapàs amb una tapa de vidre per sa seva protecció i que se vestís es cadàver amb noves robes per dignificar-lo.