JAUME II DE MALLORCA, EL BON REI.

Jaume II de Mallorca.

   En Jaume II de Mallorca, més conegut com el Bon Rei, nesqué a Montpellier es 31 de maig de 1243, segon fill d'en Jaume I el Conquistador, (rei d’Aragó, de València, de Mallorca, comte de Barcelona i senyor de Montpeller), i de na Violant d’Hongría. Ses seves tiutacions foren: rei de Mallorca, comte del Rosselló i de Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311) .

   Es seus dominis comprenien es Regne de Mallorca, format per ses illes de Mallorca, Eivissa i Formentera, es comtats del Rosselló i Cerdanya, es senyoriu de Montpeller, sa baronía d’Omeladès i es vescomtat de Carladès. Menorca, encara habitada per musulmans, li rendia vassallatge.

Territoris Corona de Mallorca (1276-1349)

   
Aquests territoris, molt dispersats, eren una part molt petita en comparació amb lo que li havia tocat an es seu germà major Pere el Gran,  a rel des repartiment testamentari de son pare.

Es quatre d’octubre de 1275, a s’edat de 26 anys, se casà a Perpinyà amb n'Esclaramunda de Foix, beata, nascuda en es Castell de Foix a 1255, i filla d'en Roger IV comte de Foix. 

Esclaramonda de Foix, reina des Regne de Mallorca (1276-1285)

Fruit d'aquest matromino nesqueren sis fills:

.- En Jaume (1272-1302), que professà com a monjo franciscà.

.- En Sanxo I de Mallorca (1276-1324), que morí sense descendència, sepultat actualment a sa Catedral de Perpinyà.

.- En Ferran de Mallorca (1278-1316), es seu fill Jaume III de Mallorca succeí an es seu germà, en Sanxo I de Mallorca.

.- Na Bel de Mallorca (1280-1301),  se casà amb en Juan Manuel, fill de l’infant Manuel de Castella i nét d'en Ferran III de Castella.

.- Na Sanxa de Mallorca (1285-Nàpols, 1345). Casada amb en Roberto I de Nàpols, fill d'en Carles II de Sicília. Sepultada a Santa Chiara de Nàpols, igual que es  seu homo.

.- En Felip (1288-1340). Regent de Mallorca entre 1324 y 1329.

   Per lo que sembla el rei En Jaume II tengué una única filla illegítima, na Saura de Mallorca, filla d’una dama coneguda com a Saura de Montreal.

   A sa mort de son pare rebé es regne en plena llibertat per voluntat paterna, segons es darrer testament de 1272, que dividia sa Corona d’Aragó en dues entitats jurídicament independents, representant es naixement d’un nou regne dins es context internacional baix s’ampar des papat. Es 12 de septembre de 1276 jurava a l’iglèsia de Santa Eulària ses franqueses des regne i començava es seu regnat com a sobirà independent.

Jaume II de Mallorca jurant ses franqueses a l'iglèsia  de Santa Eulàlia de Palma 

   Regnat entorpit p'en Pere III d’Aragó què, mediant protesta secreta, no acceptava es testament patern. Finalment, davant s’inoperància des papat, se veu obligat a jurar (1279) en es convent des Predicadors de Perpinyà,  després de declarar davant d’un notari sa seva disconformitat, al.legant sa “potència armorum” des seu germà, es pacte de vassallatge. Fet que condicionaria durant tota s’existència des Regne de Mallorca ses relacions entre ells dos.

   Entre 1285 i 1298 en Jaume II de Mallorca fou un rei sense regne, ja que mantenguent sa titularitat de rei de Mallorca només conservava es comtats continentals. Però s’aillament internacional de sa Corona d’Aragó i s’aliança amb la Santa Sede no deixaren d’alentar sa seva il.lusió de recuperar s’integritat des seus territoris. En realitat se concebia com una víctima de sa guerra de Sicília.

   Després de sa conquista de Sicília per part d'en Pere III d’Aragó, en Jaume II s'alià amb el papa Martí IV i amb en Felip III rei de França, quan aquests invadeixen es comtats de lo que avui és Catalunya. Rebutjada s’invasió, després de sa derrota de sa flota francesa per s’aragonesa, comandada per s’almirant Roger de Llúria a sa batalla de Formigues (1285), es monarques aragonesos inicien sa conquista de ses Balears (1285). N'Alfons III el Franc d’Aragó li pren Mallorca (1285) i Eivissa (1286), i Menorca (1287) an es musulmans de forma definitiva (es sobirà de Menorca era tributari des de 1231, primer d'en Jaume I i després d'en Jaume II). Ses Balears estaren baix control d’Aragó fins a 1295. Es territoris continentals des regne (es comtats del Rosselló i Cerdanya, i es senyoriu de Montpeller) permaneixen en es seu poder durant tot es seu regnat.

   Es successor de n'Alfons III, Jaume II el Just d’Aragó, finalment acceptà sa decisió del papa Bonifaci VIII (Tractat d’Anagni, 1295) i  retornà totes ses illes an en  Jaume II de Mallorca. No obstant això, el rei aragonès aconsegueix que es regne de Mallorca segueixi essent vassall del rei d’Aragó, segons ses condicions des tractat de 1279. En Jaume II de Mallorca només reconeixeria aquest vassallatge mitjançant es tractat d’Argelers (1298).

   En Jaume II de Mallorca regnaria ses illes durant més de dues dècades i s'esforçà en garantitzar sa viabilitat des regne, impulsant una vasta política de colonització agraria, amb sa creació de nous nuclis poblacionals; incrementà ses rendes reials; afavorí sa creació de consolats en el Nord d’Àfrica i en es Regne de Granada; creà un nou sistema monetari pes regne; fomentà sa creació d’industries textils; procedí a incrementar es poder reial damunt sa noblesa i l’iglèsia i impulsà sa construcció de palaus i castells (palaus-castells de Perpinyà i de sa Ciutat de Mallorca, S’Almudaina, sa catedral, es castell de Bellver). S’apertura de proces an es templaris i posterior supressió de s’orde permetria s’incautació de ses rendes de s’Orde a ses illes. També fou protector d'en Ramon Llull.

Palau dels Reis de Mallorca,  Perpinyà.

   Morí a sa Ciutat de Palma es dia 29 de maig de 1311, rebent santa sepultura a sa Capella Reial de sa Catedral de dita ciutat. En es segle XVIII, en Carles III ordenà que ses seves restes fossin depositades a un sepulcre colocat en es centre des temple. Era possible obrir es sepulcre per veure directament es cadàver del rei. Lo que molts aprofitaven per dur-se records com ses dents, cabells o trossos de pell, fins que la reina Isabel II d’Espanya visità es fèretre i en veure-ho ordenà que se tapas amb una tapa de vidre per sa seva  protecció i que se vestís es cadàver amb noves robes per dignificar-lo.

Sepulcre d'en Jaume II de Mallorca a sa Catedral de Palma.