JA S'ACOSTEN SES ELECCIONS

   

   Aquests dies es medis de comunicació s'han fet reçò d'un inesperat, inusual i estrany comunicat des PP Menorca on reafirma es seu compromís amb ses modalitats insulars després d'anys de callar i no dir-ne ni mitja. Es PP menorquí fa sebre que presentarà una moció en es Consell de Menorca i en ets ajuntaments perquè se complesqui lo que mana s'article 35 de s'Estatut d'Autonomia, on precisament se xerra de sa normalisació de ses modalitats insulars de cada illa, o sigui des mallorquí, des menorquí i de s'eivissenc/formenterer, que és com toca ser i que ningú ha complit a dia d'avui, inclòs es PP mateix.

   Segons paraules textuals des PP Menorca, se tracta de «constituir un llegat patrimonial i cultural que s'ha de protegir i conservar, i sobretot, que ha de ser utilisat de manera habitual perquè no se perdi». Per això, demana an ets executius de Menorca i Balears que possibilitin s'incorporació d'aquestes modalitats insulars «a ses relacions i comunicacions amb sos ciutadans, a ses escoles i també a sa producció editorial i educativa» i proposen desplegar s'article 35 a través d'un decret-llei que concreti sa «protecció i s'estudi de ses modalitats lingüístiques insulars de Balears», amb sa finalitat que aquesta iniciativa «no quedi en una simple declaració d'intencions». ¿I com mos hem de beure això si ningú des PP sap escriure una sola paraula empleant s'article salat o expressions nostres?

   Sa veritat és que llegir comunicats d'aquesta casta per part des PP Menorca són esperançadors pes baleàrics que no creim en sa gradual catalanisació de sa nostra terra. Qualque cosa hi ha tengut a veure s’irrupció de nous moviments que han sortit an es carrer aquests darrers mesos per dir que fins aquí hem arribat. Basta recordar sa massiva concentració duita a terme a sa veïnada i germana Menorca contra s'antidemocràtic i anticonstitucional decret que imposa sa llengo catalana an es professionals de sa sanitat pública. Concentració abanderada per n'Ursula Mascaró, empresària menorquina i president des nou moviment “Mos Movem! En Marcha! Let's Go!”, com també s'imminent irrupció de Societat Civil Balear en aquests cabermonis provocats per ses endemeses des nostros governants.

   Ara sa pregunta des milló és sa de sempre, ¿què diu de tot això ès totpoderós mandatari des PP de Balears i es seus fidels col.laboradors? ¿Serà capaç es pagès Biel Company i sa seva lleal escudera Marga Prohens de seguir ses passes proposades pes seus homòlegs de Menorca per fer reviscolar es parlar d'aquesta gran terra, o seguiran fent costat a na Francina Armengol i es seus socis de Més perquè seguesquin amb sa seva obra catalanisadora? Segurament, i vista sa seva trajectòria i sa seva passivitat, en Company farà lo únic que ha sabut fer fins ara: callar i fer voltes com un gorrió ferit d'ala davant es nacionalcatalanisme esperant a veure què passa.

   Faci lo que faci una cosa és evident. Això, amics meus, comença a fer olor d’eleccions. Es PP té una porada a s’ascens meteòric de Ciutadans a ses enqüestes, una formació que diu de manera ben clara i llampant moltes coses que volen sentir ets afiliats i votants d'un PP dirigt per uns polítics empardalats. Deú mos guard d’un ja està fet. Me tem que quan vulguin reaccionar ja serà massa tard i que s’esclat del 2015 que tantes vegades li han retret an en Bauzà serà poca cosa amb so que se pegaran l’any que ve.

   Per acabar aquest devessei ja només els faltaria veure que en José Ramon Bauzà o n'Aina Aguiló, defensors de lo nostro i bons candidats per representar es sector balearista allà on vagin, se passin a Ciutadans. ¡Coses més grosses s’han vist en política! Però vist es panorama que els ve damunt és de preveure que en Company, tant si li agrada com si no, se veurà obligat a menjar-se lo que sa seva covardia i ineptitud han preparades d’ençà de sa sortida d'en Bauzà i a pactar amb sa formació taronja que tanta nosa li fa. Des seu pa en farà sopes.

DECRET DE NOVA PLANTA

   Desafortunadament es baleàrics hem sofrit sovint infortunis que han tengut greus conseqüències per sa llengo i cultura des nostro poble. Avui me referiré a ses imposicions que han vengut tant per part de sa llengo castellana, segle XVIII, com de sa catalana, segle XX. Basta recular en es temps i trobarem es famós Decret de Nova Planta redactat pel rei Felip V amb s'objectiu d'uniformisar sa vida política i administrativa de sa nació. Decret on, a sa reial orde de s'11 de desembre de 1717, se disposa que tots ets escrits de

s'Audiència de Mallorca s'escriguin en castellà en lloc des llatí tradicional. Començava així una gradual castellanisació de s'illa, on es castellà s’anà imposant a tots ets actes, escrits oficials i a sa literatura mateixa, deixant es mallorquí escrit únicament per sa poesia popular.

   Més envant, i per cèdula reial des 23 de juny del 1768, se disposaren noves normes per seguir castellanisant es nostro poble, una d'elles era que tots es llibres oficials estiguessin redactats en castellà. D’aquesta manera se pretenia estendre «el idioma general de la nación para su mayor armonía y enlace recíproco en las universidades y en el clero». Orde que degut an es seu incompliment i rebel·lia des nadius fou confirmada es 20 de març de 1778 ordenant an es batles que vetlassin es compliment des decret per part des mestres. Fins i tot, els advertia que, en cas de no complir-ho, serien sancionats amb sa pena de privar-los de s’ensenyança pública segons es prudent arbitri de sa Reial Audiència. Cinquanta anys més tard, es 22 de febrer del 1837, es Govern Superior Polític de ses Illes promulgà un edicte ordenant que només se xerràs es castellà a ses escoles públiques, imposant es càstig de s'anell an ets alumnes que incomplissin aquesta orde. Transcric un fragment de dit edicte: «Cada maestro o maestra tendrá una sortija de metal, que el lunes entregará a uno de sus discípulos, advirtiendo a los demás que ninguno hable palabra que no sea castellano, so pena de que oyéndola no podrá negarse a recibirla; pero con el bien entendido que oyendo que otro condiscípulo incurre en la misma falta, tendrá acción de pasarle el anillo, y así sucesivamente durante la semana hasta la tarde del sábado, en que a la hora señalada aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena que, en los primeros ensayos, será leve, pero que se irá aumentando, así como se irá ampliando el local de la prohibición».

   I ara, tres segles després, tornam a patir imposicions i marginacions de sa nostra llengo mare, però no per part de sa llengo espanyola, perquè la sentim com a nostra, sinó per part de sa catalana. Una imposició duita a terme pes gambirots que mos comanden, o això se creuen ells, amb decrets i lleis que vulneren es nostros propis drets i suplanten sa nostra llengo vernacla. Decrets i lleis fets amb una mala fe mai vista amb s'intenció de baratar s’idioma des mallorquins i sa seva manera d'expressar-se. Basta recordar s'innecessària Llei de Normalisació Lingüística aprovada es 29 d'abril de 1986 pes nostros propis governants, sense sabre si aquesta llei finalment normalisa o anormalisa, perquè vists es resultats negatius després de trenta-sis anys d'imposició −d'aquí s'insistència de s'actual Pacte de Progres a fer-la efectiva−, lo únic que ha aconseguit és embullar a sa jovenea amb paraules que no són d'aquí i que provoquen una greu anormalisació dins es nostro vocabulari.

   En poques paraules, s'història se repeteix, però aquesta vegada a mans des propis baleàrics.

 Quina llàstima!!!

CANTS DE SIRENA DES PP.

   

   Una de ses preguntes que adesiara mos feim molts de ciutadans ès per què aquesta injusta imposició de sa llengo catalana gràcies a uns polítics que incumpleixen es nostro propi Estatut d'Autonomia, redactat per ells mateixos sense comptar amb s'opinió des poble, i que a s'article 35 deixa ben clar que s'han de promoure i estudiar ses modalitats lingüístiques de cada illa, o siguí es mallorquí, es menorquí i s'eivissenc-formenterer.

   I dic “imposició” perquè ès exactament lo que fan amb ses seves lleis innecessàries: imposar-mos a la força i contra natura una manera estranya de xerrar que ès es pitjor enemic de sa llengo i cultura des poble balear. I ho dic així, balear, perquè, els agradi o no, tots som fills d'aquesta meravellosa terra anomenada Balears d’ençà des foners. Tres mil anys d’història mos avalen. Casi res! Una llengo que d’ençà de s'instauració de sa democràcia ha estat humillada, arreconada i despreciada pes nostros governants per donar pas a sa manera de parlar pròpia de ses comarques centrals de Catalunya. Al.leguen aquests belitres que fa més bo que es mallorquí, massa vulgarot i pagesot. Estan empegueides, ses criatures, de donar-li categoria formal i elevada a lo que sempre han xerrat.

   Darrere ses faldes des set-ciències de sa UIB que, amb sos seus estàndars i sa seva teoria de registres (sa darrera Gramàtica Catalana, sa del 2007, se fa un embull a s’hora de distingir sa formalitat alta, sa formalitat “mitjana”, sa formalitat baixa i s’informalitat), són s’excusa intelectualoide perfecta per ofegar sa nostra antiquíssima manera de xerrar, tots es polítics des PP, PSOE, MÉS, PODEM i  PI no han tengut cap escrúpol a s’hora de trair es poble balear . Només en José Ramon Bauzà va gosar dur dins es seu programa electoral sa defensa de sa nostra llengo, una altra cosa ès que volgués però no pogués. Ara mateix, però, an aquesta nova generació de polítics ja els ès indiferent si perdem es nostro tresor lingüístic. Ni el coneixen.

   As cap de tants d’anys d’haver aguantat injustícies i vexacions, coses grosses deuen haver passat perquè s'actual PP, ben catalanisat, hagi promès defensar i difondre ses modalitats insulars, quan sempre ha anat en contra seva. Segurament es cantet ha començat a canviar perquè se veuen venir s'arruixada. Sa constant fuita de votants cap a s'únic partit polític, Ciutadans, que més o manco té ses coses clares en aquesta qüestió i ses enquestes que, a nivell nacional, apunten a un “sorpasso” de sa formació de n’Albert Rivera a PP i PSOE han fet que en Biel Company hagi hagut de reaccionar. Un Company que, ja com a president, fa es roncero i incompleix lo que va prometre a sa seva militància en es darrer congrés regional d’ara fa nous mesos. Sa ponència de cultura aprovada llavors se comprometia a defensar ses modalitats insulars. De llavors ençà no han fet res. Es PP emplea encara es català estàndar en es seus comunicats oficials i a ses seves propostes institucionals, però no un estàndar amb una certa sensibilitat cap a ses nostres illes –com fan el PI o Més–, sinó un estàndar propi de Vich. Fiat'en tu d’aquesta casta de polítics.

   An es meu parer, el senyor Company hauria de deixar es cants de sirena per un altre moment i recordar que es catalanistes ja voten s’esquerra, Més i s’ERC d’en Mateu Xurí. No voten es PP ni l’han votat mai. Però una minoria catalanista, pocs però molt ben situats, té secuestrat es PP. En Company no només se juga ses pròximes eleccions sinó també sa responsabilitat que li pertoca en sa supervivència des mil.lenari patrimoni lingüístic i cultural que, no els perdonarem mai, es seu partit ha abandonat a sa seva sort aquests darrers quranta anys. Malament va en Company si fa cas a na Marga Prohens, campanera renegada des mallorquí que ha mamat de petitona.

   En aquestes altures més li convendria al senyor Company i a tot es seu equip d’assessors analisar lo que ha passat a Catalunya, i se centràs de bon de veres a fer feina per reviscolar lo que ès nostro davant sa tirania catalanista i separatista. Som molts es mallorquins cansats de veure com es PP no sap o no vol defensar lo que hauria de defensar amb so cap ben alt i sense complexos de cap casta.

¿ON ÈS SA MALLORQUINITAT?

   Dissabte passat 30 de desembre se va celebrar sa tradicional ofrena floral al rei En Jaume I que recorda s'entrada de ses tropes aragoneses a sa capital l’any 1229, uns fets històrics que representaren sa reinstauració des cristianisme i posaren es fonaments de s’identitat política, social, econòmica i cultural de s'actual pàtria mallorquina.

   Una festa que enguany ha tengut uns aires diferents, i no perquè hi hagi hagut canvis d'organisació o poca afluència de gent, sinó per sa gran exhibició de banderes espanyoles i càntics a favor de sa nació espanyola davant sa jovenea esquerranosa i separatista que duia estelades. Han faltat banderes mallorquines a un acte que precisament reivindica sa nostra mallorquinitat. Amb aquesta crítica no vui dir que sa nostra nacio no sigui s'espanyola, que ho ès, i ben content estic de formar-ne part. Ara bé, lo que vui dir és que no hem de mesclar ous amb caragols. A un acte solemne com aquest, que commemora un fets trascendentals des poble mallorquí, lo seu és lluir ses banderes i insígnies que representin sa nostra petita pàtria i sa nostra terra, que no és altra que sa que du es castell que tan bé mos identifica com a poble amb identitat pròpia.

   Una festa que ha de mester una bona envestida per part des mallorquins que no creim en sa gradual catalanisació induïda pes governants. Però per aconseguir que sigui una festa ben lluïda i ben nostra, ben mallorquina, és importantíssim anar-hi amb banderes, escuts i insígnies que vertaderament representin Mallorca, no anar-hi amb banderes espanyoles i una pancarta que, com s’altre dia, alabava s'espanyolitat, tal com ha passat per primera vegada enguany. Per primera vegada, repetesc, perquè altres anys ses entitats balearistes ja s'encarregaven que ses banderes mallorquines estiguessin ben altes i visibles a fi de reivindicar sa nostra tres vegades mil.lenària identitat, desgraciadament en procés d’assimilació dins es magma catalanista.

   Sa Festa de s’Estendard no és precisament per reclamar s'espanyolitat ni sa llengo castellana a ses escoles, aquesta festa és per homenatjar sa nostra mallorquinitat, sa nostra llengo i sa nostra cultura. I això se fa plantant cara a sa jovenea catalanista que hi sol comparèixer aquest dia. Si ho feim així amb so temps sa nostra mallorquinitat serà respectada i venerada, en cas contrari, quedarem retratats com uns simples espanyolistes davant un catalanisme que, finalment, haurà aconseguit lo que sempre ha volgut: suplantar sa nostra identitat.

   Si qualcú vol fer una concentració a favor de s'espanyolitat o sa llengo espanyola, jo seré un des primers en apuntar-mi. Emperò s'ha de fer quan toca i on toca, no aprofitant una ofrena a n'en Jaume III amb reivindicacions fora de lloc.

   Sa Pàtria no se defensa amb paraules i insígnies que no són seves. Sa Pàtria se defensa amb decisions contundents i banderes que l’identifiquen. Tal com ho sent, ho dic. I a qui no li agradi que me demostri lo contrari.