UNA OBRA FONAMENTAL DE SA NOSTRA HISTÒRIA LINGÜÍSTICA
Quan xerram de ses grans obres dedicades a s'estudi de sa llengo mallorquina durant es segle XIX, és impossible no mencionar sa Gramática de la Lengua Mallorquina, publicada a Palma l'any 1835 per D. Juan Jusep Amengual i Reus.
Nascut a Mancor l'any 1793 i mort a Binissalem el 1876, n'Amengual fou una figura destacada de sa cultura mallorquina. Va exercir com a escriptor, filòleg, poeta i polític, però sobretot dedicà una part molt important de sa seva vida a estudiar, ordenar i dignificar sa llengo pròpia de Mallorca.
Sa Gramática de la Lengua Mallorquina fou impresa a Palma a s'Impremta Reial de D. Juan Guasp i Pascual. S'obra compta amb prop de tres-centes pàgines i representa sa primera gramàtica moderna dedicada exclusivament a sa llengo mallorquina publicada a Mallorca. Tant fou es seu èxit i sa seva importància que, gairebé quaranta anys més tard, s'autor publicà una segona edició, corregida i ampliada, l'any 1872.
Però aquesta gramàtica no és únicament un conjunt de normes ortogràfiques o gramaticals. És, sobretot, una fotografia extraordinària de com xerraven i entenien sa seva llengo es mallorquins de mitjan segle XIX. Hi trobam explicacions sobre sa pronunciació, s'ortografia, ses diferents categories gramaticals, sa conjugació verbal, sa sintaxi i moltes observacions sobre ses particularitats pròpies des xerrar mallorquí.
N'Amengual no limità sa seva feina an aquesta obra. Entre 1858 i 1878 també aparegueren es dos volums des monumental Diccionario Mallorquín-Castellano-Latín, fruit de molts anys d'investigació. Aquest diccionari recull milers de paraules, expressions i girs propis de Mallorca, convertint-se en una font imprescindible per conèixer es vocabulari tradicional des nostro poble.
Llegir avui sa gramàtica de n'Amengual té un valor que va molt més enllà de sa filologia. Mos permet comprovar de primera mà com s'escrivia i com s'explicava sa llengo mallorquina fa gairebé dos-cents anys, sense intermediaris ni reinterpretacions modernes. És una font històrica de primer ordre que qualsevol persona interessada en s'història lingüística de Mallorca hauria de conèixer.
Independentment de ses diferents interpretacions que puguin existir avui dins es camp de sa filologia, aquesta obra constitueix un testimoni documental indiscutible de sa tradició gramatical mallorquina des segle XIX i forma part des patrimoni cultural i bibliogràfic de Mallorca. Precisament per això continua essent consultada per investigadors, historiadors i estudiosos de sa nostra llengo.
Si vos agrada descobrir ses fonts originals de sa nostra història, aquesta és una lectura absolutament recomanable.
Clicau damunt s'enllaç següent i podreu consultar íntegrament sa Gramática de la Lengua Mallorquina publicada l'any 1835 per D. Juan Jusep Amengual i Reus.
MOLTAS GRASIS.
ResponEliminaa sa mestra de catala des meu fi li pegara mal de panxa moltes grasis.
ResponEliminacom es diu gentussa
ResponEliminaA la introducció de la Gramática de la lengua mallorquina publicada el 1835 (i datada almenys a la portada el 1836), el seu autor, Juan José Amengual i Reus, reconeix la unitat de la llengua.Tot i titular l'obra com a "mallorquina" —denominació popular de l'època—, Amengual situa el parlar de l'illa com una varietat de la llengua catalana, rebutjant la idea que el mallorquí fos una llengua aïllada del català.Reconeixement de la unitat: Amengual, en el context del Llemosinisme mallorquí, entén que el mallorquí, el català i el valencià formen part d'un mateix tronc lingüístic.Context històric: Amengual va usar el nom "mallorquí" perquè era la denominació popular, però la seva obra filològica no pretenia contraposar el mallorquí al català, sinó fixar el parlar de l'illa, que considerava una varietat catalana.Objectiu de l'obra: La gramàtica, com es pot veure en aquest fragment de la introducció, té com a finalitat ensenyar les regles del parlar illenc.La gramàtica d'Amengual de 1835 es considera, per tant, una obra fonamental que, tot i el seu nom, reafirma la consciència de la unitat de la llengua catalana, fins i tot abans de la publicació de la primera gramàtica específica de la "llengua catalana" per part de Pere Pau Ballot el 1840.Pots consultar una còpia digital de l'obra (o el seu diccionari posterior) en di
ResponEliminaSi llegiu sa introducció veureu que hi diu que català, mallorquí i valencià formen part d'una mateixa llengua. De res.
ResponElimina