dijous, 25 d’octubre del 2018

I DIC JO....

Catecisme mallorquí, any 1879

   Si es conversos a sa llengo catalana (llengua segons ells) me diuen feixista, franquista, radical, incult i altres definicions deshonestes pes simple fet de defensar sa meva llengo materna, sa mallorquina, talment com ho feien don Juan Jusep Amengual, autor de sa gramàtica mallorquina (1835) i des diccionari mallorquí-castellà-llatí (1858-1878); fra Pere Antoni Figuera, autor des diccionari mallorquí-castellà (1840); Unos Amigos, autors d'un diccionari mallorquí-castellà (1859); mossèn Antoni Maria Alcover, autor de ses Rondayes Mallorquines (1898); s'arxiduc Lluís Salvador, autor de ses Rondayes de Mallorca (1895); don Damià Boatella i don Maties Bosch, autors de "Enseñanza Práctica del Castellano en Baleares" a partir des mallorquí (1876); don Bartomeu Rotger, autor d'un diccionari mallorquí-castellà (1878); s’il.lustríssim don Bernat Nadal, bisbe de Mallorca, autor des Catecisme de sa Doctrina Cristiana en mallorquí (1879); don Gabriel Maura, escriptor i poeta, autor d'Aygo-forts (1892); don Ildefonso Rullán, autor de sa traducció de Don Quixote an es mallorquí (1905); don Toni Vives Ginart, autor des Vocabulari de ses llengos mallorquina i espanyola (1935); don Joaquín Mª Bover, autor d'un diccionari manual de ses llengos castellana i mallorquina (1935); don Tomàs Aguiló i Forteza, autor de Poesías Fantàsticas en Mallorquí (1858), i altres molts més escriptors que no remetré per esser massa llarg, ¿també eren aquests bons senyors feixistes, franquistes, radicals i incults com jo?


Què m'ho expliquin aquests bons samaritans, si és que ho saben.