Biniarroi

Biniarroi és un llogaret de procedència àrab situat entre es Santuari de Santa Llúcia i es Puig de Suro, en es terme de Mancor de la Vall, es qual, a s’antiga entrada, disposa d’una font des mateix nom. Dit llogaret, per aquell temps alqueria, ja apareix documentat en es Llibre des Repartiment de Mallorca i en altres documents des segle XIII amb ses formes Benorioy i Beniroy.

Després de diversos traspassos, el 1398 fou comprada p’en Pere Mateu, fill d’en Bernat Mateu, tots dos biniarroiers, sa família des quals el tengué fins el 1657, quan fou subastat per deutes i el comprà en Mateu Amengual, mercader. El 1721 era propietat d’en Magí Carbonell, inquer, nét d’en Mateu Amengual.

Vistes des llogueret.

Entrada en es llogueret.

Dit llogaret va sofrir un greu despoblament a partir des 24 de març de 1721, quan ses aigos subterrànies emergiren amb tanta abundància i força que reblaniren ets estrats argilosos damunt es quals estaven construïdes ses cases des llogaret i ses marjades dets horts més pròxims a sa font de Biniarroi.

Casa en ruines.

Degut a tan fatídic fet, moltes de cases i marjades s’esbucaren, i fins i tot, amb so moviment de ses terres, arbres i roques canviaren de lloc. Un inesperat fet provocà que molts dets habitants fugissin espantats per no tornar pus mai més.

Més endavant, concretament en ets anys 1814, 1816, 1857 i 1943, se reproduïren més fenòmens semblants, però afortunadament de menor intensitat.

Casa des llogueret.

Casa esbucada.

Segons me consta, devers l’any 1928 hi havia nou cases habitades: Son Nadal, Son Patró, Ca’n Cabà, Ca sa Xorca, Ca’n Ros, Ca’n Pau Carro, Ca’n Patró, Ca’n Llobera i Ca’n Biel de na Coloma.

Dues cases més, Ca’n Silis i Ca’n Xesc, ja estaven deshabitades.

També hi havia un oratori dedicat a Sant Vicenç Ferrer, patró des llogaret. A 1939 quedà totalment desmantelat; fins i tot s’endugueren ses teules de s’oratori a Santa Llúcia, ja que feia molts d’anys que no deien missa i es feligresos l’havien d’escoltar a Mancor de la Vall.

Després d’un despoblament total que durà més o manco 31 anys, a 1970 se començaren a restaurar cases per estiueig i segona residència.