MENTIDES I MÉS MENTIDES.

Una reflexió sobre sa llengo imposada

Tots sabem que l’any 1983 es nostres polítics mos enteferraren sa llengo catalana com a pròpia, posant-la damunt s’Estatut d’Autonomia de ses Illes Balears. Per tan lamentable fet, i com a ciutadà d’un poble que pateix s’imposició d’una llengo extranya, tenc es dret moral —i s’obligació— de fer quatre puntualisacions en es respecte.

 

1. Sa tradició literària autòctona

En es famós article 35 de s’Estatut diuen que és d’acord amb sa tradició literària autòctona. ¿De quina tradició xerren? ¿Acàs han anat a cercar ets autors que escrigueren en mallorquí?

👉 Hi ha hagut intel·lectuals mallorquins que escrigueren en mallorquí https://esracomallorqui.blogspot.com/…/hi-ha-hagut-intelect…

2. Ses modalitats insulars

Damunt dit Estatut també diuen que ses modalitats insulars —o sigui, es mallorquí, menorquí i eivissenc-formenterenc— seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici a s’unitat de sa llengo. Anem a veure: si s’Estatut posa que s’han d’estudiar i protegir ses modalitats insulars, ¿per què reneguen d’utilisar es nostre article salat?  

¿Per què tots ets escrits oficials estan redactats en un pur i dur català, obviant i arraconant ses nostres pròpies paraules i expressions baleàriques? 

3. Sense consultar an es poble

Traicionaren es propi poble sense un mínim de respecte, ja que no tengueren ni sa més mínima decència de demanar-li, via referèndum, lo que pensava sobre dita qüestió. ¿I per què no ho feren? Perquè sabien que totes i cada una de ses enquestes publicades en es medis de comunicació donaven un clamorós NO a sa llengo catalana i un abrumador SÍ a sa llengo mallorquina.

4. Una suplantació cultural

¿I com han aconseguit aquesta suplantació filològica i cultural contra es poble que els ha votat? Gastant millons i millons d’euros per dur endavant es pitjor atac lingüístic i cultural comès contra un poble que estava —i encara està— orgullós de sa seva pròpia llengo materna. L’han imposada mitjançant una nefasta i absurda Llei de Normalisació Lingüística, i han deixat que dins es centres educatius, inclosa s’UIB, s’infiltràs es més indecent catalanisme, tenguent així assegurada una educació més afí an es món catalanista.

Conclusió

I així anam: enganyats i traicionats pes polítics, pes que haurien de defensar i estimar lo que és des poble i pes poble —que no és res més que es seu ancestral llegat lingüístic, històric i cultural.

SES CONTERELLES D'EN JORDI DES RACÓ.

  ¿Sabies què Mossèn Antoni Maria Alcover va escriure es llibre Contarelles a l'any 1885? Idò si, ho publicà quan tenia 23 anys i abans d'esser enganat p'en Pompeu Fabra, pare de sa gramàtica catalana. Aquesta obra conté tretze narracions de costums mallorquines: Ses matances, ¡Quina pobila!, Sembrau i cullireu, Ses festes de Nadal, Es baleu de Son Tuti, Es pobil dels ossos, Un estudiant per força i N'Andreu Recona; com també rondalles pròpiament dites: Es jai de sa barraqueta, Sa mitja faveta, S'hortola de s'hort des Gabre, La filla de Maria y Els Amos de Son Sales, Son Saleta i Son Salí. Aquesta doble tipologia se justifica principalment pes fet de salvaguardar es tresor lingüístic que es dialectòleg manacorí havia recuit de sa boca des poble per fer-ho agradable an es lectors mallorquins. Ses Contarelles s'obrin amb un pròleg d'en Tomàs Forteza i se tanquen amb una traducció que n'Alcover féu de sa Memòria de gall, que és una rondalla de s'escriptor Antonio de Trueba, titulat El príncipe desmemoriado.

 

Ara que mos diguin es defensors de sa llengo catalana si està escrit en mallorquí o no, perquè estimats amics, avui en dia totes ses seves obres ja han passat pes sedàs catalanitzador.

Quins desastres!