 |
| Diccionari mallorquí-castellà-llatí, toms I i II. |
Poca gent ho sap, però un des primers grans defensors de sa llengo mallorquina amb consciència moderna fou D. Juan Jusep Amengual i Reus (Manacor, 1793 - Binissalem, 1876): escriptor, filòleg, poeta i polític.
Col·legial de la Sapiència i doctor en dret per s’Universitat Literària de Mallorca (1817), arribà a esser batle de Binissalem el 1822. Però més enllà de sa política, destaca per una cosa clau: sa defensa decidida de sa llengo pròpia en un moment en què aquesta començava a esser arraconada.
Durant es Trienni Constitucional (1820-1823), dirigí a Palma es Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca, des des qual difongué idees liberals i reivindicà sa llengo mallorquina com a vehicle digne de cultura i pensament. No dubtà a defensar sa llengo mallorquina com a vehicle cultural, tot i que —com era habitual a s’època— sa seva obra també reflecteix una forta influència des castellà, en un context marcat pes seu predomini creixent i impulsat per sectors com sa “Sociedad Mallorquina Amigos del País”.
Amb sa tornada d'en Ferran VII (1784-1833) i s’adveniment de sa dècada ominosa (1823-1833), fou represaliat i se li prohibí exercir com a misser. Tot i així, no abandonà mai sa seva tasca intel·lectual. A partir de 1833 reprengué sa seva professió i continuà treballant per sa llengo.
És considerat un des precursors de sa Renaixença mallorquina, tot i que amb una particularitat ben clara: n'Amengual defensava una visió liberal i aperturista, ben diferent de ses corrents més conservadores que dominarien més endavant.
I hi ha un fet especialment rellevant: fou es primer pensador liberal de Mallorca que publicà en mallorquí.
Com a filòleg, deixà dues obres fonamentals. D’una banda, sa Gramática de la lengua mallorquina (1835), sa primera gramàtica publicada a Mallorca, que mos permet entendre com xerraven es mallorquins des segle XIX. De s’altra, es monumental Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (1858-1878), una obra clau per conèixer es lèxic mallorquí des segle XIX marcada per sa influència des castellà pròpia de s’època.
Encara avui, aquest diccionari és considerat una eina imprescindible, juntament amb so diccionari català-valencià-balear de n’Alcover-Moll.
A més, l’any 1850 publicà ses Poesies mallorquines, on recollí faules i composicions com sa Cassada de sa cova de Cohuanegra (1824), mostrant també sa seva vessant literària.
Però si hi ha una cosa que val especialment la pena, és llegir es pròleg des seu diccionari. Allà hi trobam no només paraules, sinó tota una manera d’entendre sa llengo, sa cultura i es país.
👉 Recuperar figures com n'Amengual no és només fer memòria: és entendre que sa defensa de sa llengo mallorquina ve de lluny… i que sempre ha tengut veus valentes.
Hola bon dia. A on es poden trobar aquets dos Toms y poder comprarlos?? M,interesan 👍👍👍 Montes gracies
ResponEliminaBon dia Anònim, actualment desconec on pots trobar aquests dos toms des diccionaris en paper. Salut!
Elimina