 |
| Don Quixote de La Mancha - 1905. |
D. Ildefons Rullán i Declara (Sóller 1856 - Palma 1911). Prevere i escriptor. Cursà estudis eclesiàstics en es Seminari de Mallorca, on fou ordenat sacerdot a 1880, i filosofia i lletres a s'Universitat de Barcelona. El 1885 ingressà en es cos militar com a capellà castrense i s'establí a Castelló. A partir de 1903 exercí de professor en es seminari de Palma i de bibliotecari en es palau episcopal. Col·laborà en es setmanari humorístic La Ignorància i en sa revista Museo Balear, en sa què publicà ets estudis “Ensayo filológico. Método científico aplicado a la lengua mallorquina” (1884) i, en diversos lliuraments, “Colección políglota de refranes” (1885) (reeditat el 1926, en forma de llibre), que aplega expressions equivalents de seixanta-tres refranys d'en Sancho Panza en mallorquí, llatí, italià, francès, inglès i alemany (traduïts, en ses dues darreres llengos, per n'Emili Lladó). Una feina que devia servir-li d'esperó per emprendre sa traducció des Quixote, apareguda el 1905 i el 1906, coincidint amb so tercer centenari de sa publicació de sa novel·la (en sortiren qualcuns capítols en es setmanari El Felanigense). En aquesta obra n'Ildefons se proposa aconseguir sa mallorquinització des Quixote, procurant s'assimilació de sa vida i miracles des personatges cervantins a s'imaginari popular des pagesos de Mallorca, concretament a sa demarcació de Felanitx, alineant-se decididament an es costat des partidaris de sa traduïbilitat de s’obra sostenguent que es trasllat havia de suscitar “s'impressió general” que s’original produeix en es lector castellà. Admetia que havia prescindit des poemes i de sa novel·la intercalada des Curioso impertinente. Decisions preses a fi i efecte d'apropar es text a un lector no gaire culte, per medi d’un lèxic planer i d'expressions comprensibles. Conferí una expressió mallorquina a ses peripècies narrades p'en Cervantes: situà qualcunes aventures a indrets de s’illa i incorporà locucions, refranys, culturemes i imitacions de composicions de tipo tradicional. Així, adoptà com a mètodo traductor s’apropiació i feu ben visible sa seva tasca d’intermediari. Encapçalà es segon tom de sa traducció amb un altre breu prefaci, on se disculpava pes desconcert ortogràfic, que atribuïa a sa falta d’una normativa unificada i d'una autoritat acadèmica. Ja devers es final, en es capítol 50 de sa segona part, advertia que a partir de llavonces compendiava passatges de sa novel·la, “perquè si no, hi hauria massa diferencia de grossari entre es dos toms".
En realitat, lo que li importa a n'Ildefons és provar davant de tots que es seu mallorquí te prou recursos com per recrear una obra d'aquesta envergadura on representa sa llengo viva i col·loquial des felanitxers, i en ocasions també agafà mà a sa manera d'escriure de ses Rondayes, i així suprimir, canviar o marcar tot quant li pareix necessari per complir amb s'objectiu marcat.
- Per llegir i/o descarregar es primer tom clica damunt aquest enllaç:
👇👇👇
- Per llegir i/o descarregar es segon tom clica damunt aquest enllaç:
👇👇👇
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada