Es document també mostra una altra característica molt clara: moltes paraules acaben amb -itat. Hi llegim formes com integritats o proprietats. Aquesta terminació ve directament des llatí:
integritas → integritat
identitas → identitat
civitas → ciutat
És a dir, aquestes formes no són cap invent modern. Formen part de s’evolució natural de sa llengo des temps des llatí, cuna des mallorquí actual.
Curiosament, dins es mateix document també apareixen paraules amb -idad, com autoridad, cosa que mostra que ja començava a entrar s’influència castellana dins s’escriptura administrativa degut an es Decret de Nova Planta.
Aquest text és, per tant, una fotografia molt clara d’un moment de transició: sa tradició antiga encara hi és molt present, però ja se comencen a notar noves influències.
També hi trobam altres particularitats, com s’ús de ñ en paraules com pertañer, engañy, Santañir. Això reflecteix una època on encara no existia una normativa ortogràfica fixa i cada escrivent seguia sa tradició que havia après.
Hi ha també expressions molt característiques des llenguatge jurídic antic. Per exemple, dins es document apareix una fórmula com:
“ab totas la suas propietats, integritats, termes, pertinencias, entradas y axidas…”
Aquests tipos de frases eren habituals dins documents notarials antics. Servien per deixar clar que una venda incloïa tots es drets i elements associats a una propietat, sense excepcions.
Un altre detall que no passa desapercebut és que en aquell temps encara circulava sa moneda mallorquina, i així ho deixa clar es notari quan especifica que sa compra “se ha dít pes preu de vínt y quatra llíuras moneda de Mallorca”. Aquest detall no és només una curiositat econòmica: és una mostra més de com Mallorca mantenia formes pròpies —lingüístiques, jurídiques i monetàries— que després s’anirien perdent.
També és interessant s’ús de ab, sa forma tradicional de amb, molt habitual durant segles dins texts jurídics i administratius.
Aquest estil d’escriptura forma part d’una tradició documental pròpia que se va gestar i consolidar a Mallorca, i que es notaris mallorquins continuaren empleant durant molt de temps.
Per això aquests documents són tan valuosos: perquè mos permeten veure com s’escrivia realment a Mallorca, molt abans que apareguessin gramàtiques modernes o discussions lingüístiques actuals.
Que un simple document notarial de 1757 conservi sa ç, ses terminacions amb -itat, ses grafies antigues i mots hereus directes des llatí és una evidència clara que sa nostra llengo ja posseïa una tradició escrita pròpia molt abans de ses normes que avui se volen imposar com si fossin inevitables.
Tot això ho mostra un simple document privat de Felanitx, escrit fa més de dos segles per un notari mallorquí. No és una gramàtica ni una teoria lingüística: és sa manera real de com s’escrivia en aquell temps. I precisament per això té tant de valor.
Hem de recordar que s’història de sa llengo de Mallorca no comença en es segle XIX ni en es segle XX. Ve de molt més enrere.
I de vegades basta obrir un document antic per recordar una cosa molt senzilla: sa llengo des mallorquins ja existia molt abans de que qualcú intentàs explicar-los com l’havien d’escriure.
Vos anim a llegir es document.
Confronta de una ab terras de la Possessió dita son Sard nou, de alitxa ab lo camí, dit de son Bernadí; y de las restants dos parts ab terras de vos dit Comprador. Los quals set quartons camp y garriga tinch, y posseyesc ab virtut de títol nou, y nova oxacio, a mon favor concedida per lo dit Jaume Vidal y Banus, consta al acte en poder del Notari infra escrit dels deu conexents. Los predis empero set quartons camp, y garriga, de sobre confrontats ab totas la suas propietats, integritats, termes, pertinencias, entradas, y axidas dells, y generalment ab tots, y qualsevols drets a los matexos partañents, y pectants, pectar, y pertañer dients de qualsevol manera, y per qualsevol títol, causa, vía o raho, jo el sobre dit Miquel Rigo fill de Andreu vench a vos el mencionat Jaume Ballester alías moll com de sobre se ha dít pes preu de vínt y quatra llíuras moneda de Mallorca, las quals tinch agudas, y rebudas ab diner contant en presencía del Notarí, y testímonís .... venits. De hont a cauthela renuncia a la exepcio de la dita moneda no aguda, ni rebuda, y a tot dol, y engañy , y tambe a la lley, que subvé a los dissebuts ultra de lomitat, perço que sabent y confessant ser lo preu de dits set quartons terra, y garriga a just, remet a vos dit comprador si alguna cosa aquells volguessen o poguessen valer mes, no tantsolament ara, si tambe en lo venidor, y axi jo dit Rigo hem constituesch tenir, y possehir los susodits set quartons, camp y garriga en nom de vos dit Ballester, y dels vostros, fins que hajeu pres d'ells reyal, y vertader pocessori, lo qual poren prender per vostra autoridad, y pres aquell perpetuament retenirlo, per quant ab titol, y causa de esta venda don, y cedesch a vos, y als vostros tots mos drets, llochs, veus, y accions tant reals, com personals, y qualsevols altras a mi dit venador pertañents, y pertañer dients de qualsevol manera sían, dels quals drets, llochs, veus, y accions pugau vos dit comprador, y els vostros devuy en avant, usan, gosan, y deffensarvos tant enjuy, com en qualsevol lloch a hont mes vos convínga de los refferits set quartons camp y garriga. Constituhintvos mes avant vertader dueño, y procurador meu irrevocable, paraque com a casa propía puqueu usar de ella com se ha dit donar, vendrer, establir, concambiar, y de qualsevol manera alienar, y fer de ells a vostras liberas voluntats, salvant sempre los drets, y directe domini del dit Señor Alohuer, y de los sucessors possehidors de esta Cavellaria. Promatent tot lo susodit, y los refferits set quartons camp y garriga ferlos vos tenir y haver. Y esservos tingut a vos dit Comprador de expressa eviccío, tant de dret, com de fet, y de tot lo demes que ve de naturalesa de ells, menos falliment, cessío, et alías, per observancía de lo qual oblíga jo dit Rigo tots mos bens, axí mobles, com immobles, y semovents, presents, y venidors, renunciant a la oblacío del moll y demanda, y amor propi fosc y prívílegí de aquell, ferias de mesias y dilacions de veremas submetentme al de aquell jutje, devant del qual vos dit comprador, y los vostros hem voldreu convenír, y a la sua jurísdíccío.... juy, per es compellít, y observar y cumplir tot ço, y quant queda incluít, y a que som tíngut en vírtut del presenr acte, qui fonch fet en díta víla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada