Diccionari mallorquí de D. Ramón Fortuny i Puigdorfila (1739–1812), obra manuscrita de cinc toms, que molt a pesar des seus repetits intents, no pogué llegir.
Diccionari mallorquí-castellà (1840), 626 pàgines, des franciscà exclaustrat Fra Pere Antoni Figuera.
Dos toms des diccionari mallorquí-castellà-llatí (1858 i 1878), 1340 pàgines, publicats per D. Juan Jusep Amengual, autor també de sa gramàtica de sa llengo mallorquina (1835).
Diccionari manual o vocabulari complet mallorquí-castellà (1859), 628 pàgines, publicat per s’entitat Unos Amigos.
Primera part del llibre escolar Enseñanza práctica del castellano en Baleares (1875), 145 pàgines, publicat pes professors Damià Boatella i Matias Bosch (amb segona edició a 1877).
Diccionari mallorquí-castellà (1878), 748 pàgines, escrit per “Un Mallorquí”, Mossèn Jusep Tarongí.
Vocabulari mallorquí-castellà (1922), escrit pes professor Miquel Porcel i Riera.
Vocabulario para la enseñanza del castellano en Mallorca (1933), dividit en 36 lliçons amb una llista alfabètica de verbs, 200 pàgines, escrit per un “Maestro Nacional”.
Un criteri lingüístic clar
Un llegat per preservar
Aquest vocabulari és molt més que una eina lingüística: és una mostra de respecte per sa parla viva de Mallorca, i un intent honest de preservar-la amb rigor i estima.
D. Toni Vives, amb humilitat i constància, deixà una obra que encara avui pot servir de referència per a qui vulgui conèixer o recuperar sa riquesa de sa llengo mallorquina.
Clica damunt aquest enllaç i podràs veure i/o descarregar es llibre complet.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada