 |
| Jaume II de Mallorca |
Vegent
el rei lo molt que havien crescut es moradors i veïnats de Mallorca,
determinà fundar qualcunes viles. Felanitx, abans petita alqueria
en es terme de Montuïri, anomenat en aràbic Canalix, fou de ses
primeres. Es principals fundadors se diu foren en Pere Estruç i en
Ramon Desbrull. Santanyí se poblà a unes terres que eren d'en Colau
Bonet. Llucmajor, que abans era una alqueria d'en Ramon de Sant
Martí, de quantitat de vint-i-cinc jovades, d'ençà aquest temps
començà a anar cresquent fins a sa grandesa que avui veim. En sa
fundació d'aquesta vila, per esser molt falta d'aigos, donà el rei
orde an en Ramon Desbrull i an en Bernat Bertran, que tenguessin
càrrec que se fessin qualcuns aljubs. En es territori de Montuïri,
que llavonses era molt gros, hi havia tres principals alqueries:
Castellitx, que en es compartiment general tocà an en Garci Pérez
de Pina, amb catorce jovades de terra; Alghuayda, amb vint-i-nou,
heretament des cavallers de l'Hospital; i Algaida, que també tocà
an es mateixos. D'aquestes tres, desmembrà el rei sa primera de dita
parròquia i la féu particular rectoria. Després en temps del rei
Sanxo de Mallorca, fill i successor del rei En Jaume, de qui anam
xerrant, s'uniren totes en una sola vila amb so nom d'Algaida, que en
aràbic significa bosc o brenya. Selva també fou desmembrada de sa
parròquia d'Inca: abans era una alqueria de tan sols vint jovades.
Així mateix fou dividida des dit terme d'Inca s'alqueria anomenada
Rubinix, que després feta vila agafà es nom de Binissalem. En sa
fundació i dotació de s'insigne monestir de La Real, entre altres
béns que es comte Nunó li aplicà, foren dues alqueries no gaire
enfora de Felanitx. Aquestes dues heretats les agafà el rei, i en
elles fundà la vila de Porreres, donant en concamvi a dits
religiosos qualcuns censos i molins. Aquest mateix principi tengué
la vila de Sant Juan de Sineu, anomenada així perquè en Ponç de
Jardí, tercer bisbe de Mallorca, amb consentiment des Cabildo la
segregà de s'antiga i principal vila de Sineu. En aquest mateix
temps manà el rei edificar a una alqueria que anomenaven Guayhar
Alfaz, una iglèsia parroquial baix s'invocació de Sant Antoni
de Viana, i li donà forma d'universitat. Es mateix privilegi concedí
a la vila de Campos i a sa de Manacor, abans petita hisenda i ara
grandiosa població. No s'ha d'entendre que aquesta hagi estat sa
primitiva fundació d'aquests llocs, des quals en efecte ja se fa
menció en es Llibre des repartiment general de ses terres, sinó que
s'augmentaren i posaren en forma de viles, com queda declarat. Aixó
quedi apuntat sobre sa fundació de ses viles: diguem algo des nou
batiment de monedes.
Després
que el sereníssim rei En Jaume el Conquistador hagué tret des
bàrbar senyoriu des moros es regnes de Mallorca i
València, determinà que en ells corregués sa seva pròpia i
particular moneda, que manà anomenar reals de València. En es
quals volgué que s'estampàs sa senyal vivífica de sa creu
damunt un arbre a manera de flor, i en es revers un cap coronat,
com llargament se pot veure a un privilegi despatxat es 8 de maig de
l'any 1247. De llavors ençà quedaren abolides ses monedes que abans
corrien, així a Aragó com a Catalunya; és a sebre: malgrins,
jaquesos, tornesos, barcelonesos, morabatins comuns i alfonsins,
masmodines, jusepines (anomenades així d'en Jusep, rei moro que les
manà acunyar) i altres.
Després
que es Regne de Mallorca fos desmembrat de sa Corona d'Aragó,
paregué convenient i necessari que tengués sa seva moneda
particular i distinta. Així l'otorgà el rei En Jaume segon d'aquest
nom, essent jurats de Mallorca en Ferran Rodríguez Cavaller, en
Bernat de Saragossa, en Francesc Sacosta, en Guiem Arnau
Sesesglèsies, en Bernat de Susina i en Guiem de Montsó. Per aquesta
causa prometé tot es regne pagar-li de set en set anys per sempre un
morabatí, o en lloc d'aquell vuit sous per cada veïnat que tendria
casa i béns que arribassin an es valor de deu lliures. Això és lo
que anomenam fogatge. Tot això se determinà a l'iglèsia de Santa
Eulàlia, on s'havia ajuntat es Regiment de Mallorca i es procuradors
de ses viles, com consta per s'instrument, qual data és es 10 de ses
calendes d'abril de l'any 1300. Testimonis foren es noble Ramon de
Canet, Jaume Morey, Berenguer de Caldés, Jaume de Sant Martí, Guiem
de Puigdorfila, Jaume Cadell, Romeu Valentí i altres. De
llavors ençà se començà a batre en aquest regne moneda d'argent i
de velló.
Després
a l'any 1310, manà que se batessin monedes d'or. I s'ha de notar que
per sa gran contratació que hi hagué en aquest regne en temps
passats, com després veurem, se batia tan grossa i extraordinària
copia de monedes, així d'argent com d'or, que vengué a dir el rei
Alfons a un privilegi despatxat l'any 1442: Que per tenir aquest
regne veïnatge amb sos senyorius i terres des bàrbars, d'on se treu
s'or, era tan profitosa, excel·lent i rica la seca de Mallorca, que
entre ses altres des seus regnes i terres, on se baten monedes d'or,
ella du s'aventatge. Això en quant a ses monedes per ara me paregué
ajuntar aquí, posat que haguem botat deu anys endavant.
Informació:
Article tret des llibre Historia General del Reyno Baleárico, escrit
en castellà a l'any 1631 per D. Juan Dameto i Cotoner, segon
cronista general de sa Ciutat i Regne de Mallorca.
