 |
| Portada sexta edició de l'any 1889 |
Una obra clau per entendre sa llengo mallorquina: Enseñanza práctica del castellano en las Baleares
Una de ses millors obres escrites de sa llengo mallorquina, sense cap dubte, és es llibre Enseñanza práctica del castellano en las Baleares, redactat en es segle XIX pes professors Damià Boatella i Maties Bosch.
Dins aquesta obra —que correspon a un petit vocabulari mallorquí-castellà— es dits professors ensenyaven es castellà an ets alumnes a partir des mallorquí. Hem de recordar que, per aquell temps, molt pocs sabien xerrar castellà, i molt manco escriure-ho. Per això aquest llibre és tan valuós: perquè reflecteix fidelment sa parla viva que empleaven es nostros antepassats.
Dins ell se troben recollides sa majoria de paraules i expressions mallorquines empleades pes mallorquins des segles passats. Paraules que han anat passant de pares a fills, generació darrera generació, i que —pràcticament— són ses mateixes que continuam utilisant avui en dia.
Sa primera edició data de 1876, i sa novena i darrera —que és s’exposada en es PDF adjunt— s’edità a Palma l’any 1904, a sa tipografia de D. Bartomeu Rotger.
És mester recalcar que aquesta obra fou premiada i declarada apta per s’ensenyança a s’Exposició Universal de Barcelona de 1889, i fou estudiada a ses escoles de Mallorca fins ben entrat es segle XX.
Per què aquest vocabulari és una prova irrefutable de com xerraven i escrivien es mallorquins abans de ses normatives modernes
Quan xerram de sa llengo mallorquina d’abans de ses normatives modernes, hi ha qui encara diu que “no sabem com escrivien”, o que “no hi havia cap model”, o que “tot era un caos”. Idò bé: basta obrir Enseñanza práctica del castellano en las Baleares per veure que això no és veritat.
Aquesta obra és una de ses proves més clares, més sòlides i més difícils de rebatre sobre com xerraven i escrivien realment es mallorquins abans que qualcú decidís uniformar-ho tot.
1. Perquè és una obra pedagògica oficial
Si una forma hi surt, és perquè era viva i acceptada.
2. Perquè parteix des mallorquí per ensenyar es castellà
Això converteix es llibre en:
un diccionari mallorquí-castellà,
un manual de pronunciació,
i un testimoni directe de sa parla popular.
És mallorquí pur, transcrit tal com se xerrava.
3. Perquè recull paraules i expressions que encara usam avui
Quan un mallorquí des segle XXI obri aquest llibre, hi troba:
llengo, aigo, iglèsia, noltros, voltros,
xerrar, torrar, civada, fer feina,
i centenars d’expressions que continuam dient.
Això demostra que sa llengo mallorquina és una continuïtat viva, no cap invenció moderna.
4. Perquè mostra una ortografia mallorquina pròpia i coherent
Abans de ses normatives modernes, es mallorquins escrivien:
tal com xerraven,
amb criteris propis,
i amb una coherència interna reconeixible.
5. Perquè és una fotografia lingüística d’un temps sense interferències
A finals des segle XIX:
es castellà encara no era d’ús general,
es català normatiu encara no existia,
i es mallorquí era sa llengo de tothom.
Per això aquest llibre és tan valuós: reflecteix sa parla mallorquina abans de qualsevol pressió externa.
6. Perquè és un document oficial, no una opinió
I això no ho pot rebatre ningú.
En resum
Enseñanza práctica del castellano en las Baleares és una prova irrefutable perquè:
mostra es mallorquí viu i real,
recull sa parla popular sense filtres,
és un document oficial d’ensenyament,
i reflecteix fidelment com escrivien i xerraven es mallorquins abans de ses normatives modernes.
És un tresor lingüístic que deixa clar que sa llengo mallorquina té història, té coherència i té identitat pròpia.
- Clica damunt aquest enllaç per obrir i/o descarregar es pdf:
👇👇
Enseñanza práctica del castellano en las Baleares, any 1904.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada