Las fuentes históricas de la reconquista de Mallorca, 1930. |
Dins dit llibre, més concretament a ses pàgines 13 i 14, Mn. Alcover reconeix s'existència d'un romanç insular a Mallorca abans de sa conquista duita a terme a 1229 pes jove guerrer Jaume I el Conquistador. Com és lògic obviaré lo que diu referent a sa repoblació per catalans, ja que aquest és un tema que du molta coa i no és lo que realment cercam en aquest article d'avui.
Però això no acaba aquí, ja que aquest bon samarità a més de reconèixer un romanç insular, o sia un romanç mallorquí, també diu que es catalans mos dugueren un dialecte que anomena romanç, talment com es que teniem es mallorquins des de feia segles amb s'anterior dominació romana. Lo que en cristià vol dir que tant mallorquins com catalans provenim d'un mateix tronc lingüístic, es llatí, però cadascuna d'elles evolucionada de diferent manera, i més a Mallorca essent una illa.
Romans mallorquí. |
Ja per acabar mos diu que de sa fusió des romanç mallorquí amb so romanç duit p'en Jaume I resultà s'idioma mallorquí actual. Afirmació que mos dóna sa raó a sa tan extesa teoria de que quan el rei En Jaume I arribà a sa Palomera no hagué de mester cap traductor per xerrar amb n'Ali de sa Palomera, un jove nadiu que li donà ses noves sobre ses tropes des Vali, el rei moro de Mallorca, oferint-li s'ajuda per conquistar Mallorca.
Idioma mallorquí. |
Analitzades aquestes afirmacions de Mn. Alcover sa pregunta és: ¿Si es catalans anomenen català a sa seva llengo, i si es valencians anomenen valencià a sa seva, per què noltros es baleàrics li hem de dir català a sa nostra?