ES ROMANÇ MALLORQUÍ SEGONS MOSSÈN ANTONI MARIA ALCOVER.

 

Las fuentes históricas de la Reconquista de Mallorca

Una de ses meves passions és empapar-me de sa vertadera història des nostro antiquíssim poble, dedicació que me du a cercar i a trescar per diferents llibres i documents, on, a lo llarg des segles, ets autors han deixat plasmat es seu parer i sa seva saviesa sobre sa nostra mil·lenària terra.

Però aquesta vegada, i com a cosa extraordinària, m’han cridat s’atenció ses declaracions fetes per s’erudit Mossèn Antoni Maria Alcover en es seu llibre publicat l’any 1930, Las Fuentes Históricas de la Reconquista de Mallorca.

Dins dit llibre, més concretament a ses pàgines 13 i 14, Mn. Alcover reconeix s’existència d’un romanç insular a Mallorca abans de sa conquista duita a terme el 1229 pes jove guerrer Jaume I, conegut com el Conquistador. Com és lògic, obviaré lo que diu referent a sa repoblació per catalans, ja que aquest és un tema que du molta coa i no és lo que realment cercam en aquest article d’avui.

Però això no acaba aquí, ja que aquest bon samarità, a més de reconèixer un romanç insular —o sia, un romanç mallorquí—, també diu que es catalans mos dugueren un dialecte que anomena romanç, talment com es que ja teníem es mallorquins des de feia segles amb s’anterior dominació romana. Lo que, en cristià, vol dir que tant mallorquins com catalans provenim d’un mateix tronc lingüístic, es llatí, però cadascuna d’aquestes llengos ha evolucionat de manera diferent, i encara més en es cas de Mallorca, per sa seva condició d’illa.

Romans mallorquí.

Ja per acabar, mos diu que de sa fusió des romanç mallorquí amb so romanç duit pel rei En Jaume I resultà s’idioma mallorquí actual. Una afirmació que mos dona sa raó a sa tan estesa teoria que, quan el rei En Jaume I arribà a sa Palomera, no hagué de mester cap traductor per xerrar amb n’Ali de sa Palomera, un jove nadiu que li donà ses noves sobre ses tropes des vali, el rei moro de Mallorca, oferint-li s’ajuda per conquistar s’illa.

Idioma mallorquí.

Analisades aquestes afirmacions de Mn. Alcover, sa pregunta és: 

si es catalans anomenen català a sa seva llengo, i si es valencians anomenen valencià a sa seva, per què noltros, es baleàrics li hem de dir català a sa nostra?