dilluns, 4 de febrer de 2019

ES ROMANÇ MALLORQUÍ SEGONS MOSSÈN ANTONI MARIA ALCOVER.

 
Las fuentes históricas de la reconquista de Mallorca, 1930.
  
Una de ses meves passions és empapar-me de sa vertadera història des nostro antiquíssim poble, dedicació que me du a cercar i a trescar pes diferents llibres i documents on al llarg des segles ets autors han deixat plasmat es seu parer i saviesa sobre sa nostra mil.lenària terra. Però aquesta vegada, i com a cosa extraordinària, m'han cridat s'atenció ses declaracions fetes per s'erudit Mossèn Antoni Maria Alcover en es seu llibre publicat a 1930 "Las Fuentes Historicas de la Reconquista de Mallorca". 

   Dins dit llibre, més concretament a ses pàgines 13 i 14, Mn. Alcover reconeix s'existència d'un romanç insular a Mallorca abans de sa conquista duita a terme a 1229 pes jove guerrer Jaume I el Conquistador. Com és lògic obviaré lo que diu referent a sa repoblació per catalans, ja que aquest és un tema que du molta coa i no és lo que realment cercam en aquest article d'avui. 

   Però això no acaba aquí, ja que aquest bon samarità ademés de reconèixer un romanç insular, o sia un romanç mallorquí, també diu que es catalans mos dugueren un dialecte que anomena romanç, talment com es que teniem es mallorquins des de feia segles amb s'anterior dominació romana. Lo que en cristià vol dir que tant mallorquins com catalans provenin d'un mateix tronc lingüístic, es llatí, però cadascuna d'elles evolucionada de diferent manera, i més a Mallorca sent una illa. 


Romans mallorquí.

   Ja per acabar mos diu que de sa fusió des romanç mallorquí amb so romanç duit p'en Jaume I resultà s'idioma mallorquí actual. Afirmació que mos dona sa raó a sa tan extesa teoria de que quan en Jaume I va arribar a sa Palomera no va haver de mester cap traductor per xerrar amb n'Ali de sa Palomera, un jove nadiu que li va donar ses noves sobre ses tropes des Vali, es rei moro de Mallorca, oferint-li s'ajuda per conquistar Mallorca.

Idioma mallorquí.

   Analisades aquestes afirmacions de Mn. Alcover sa pregunta és, ¿Si es catalans anomenen català a sa seva llengo, i si es valencians anomenen valencià a sa seva, per què noltros, es balears, li hem de dir català a sa nostra? 


2 comentaris:

  1. Mol interessán, Toni. Te fico enllás a la meua web del chapurriau.

    ResponElimina
  2. I si nomenan català an es mallorqui, no podriam nomenar occità an es català? No son totes llenguas romances? No pertenyian, per enfeudament, els comptats de lo que avui es Catalunya al rei de França?. Es molt facil dir que tot és català, fins i tot diuen que en Ramon Llull era català. I em Rafael Nadal, també.

    ResponElimina