ES RACÓ MALLORQUÍ: ¿HI HA HAGUT INTEL.LECTUALS QUE HAGIN ESCRIT EN MALLORQUÍ O BALEAR?.

Aquesta és una pregunta que sovint mos fan es defensors de sa llengo catalana, i que desgraciadament molts de noltros no sabem que contestar degut an es desconeixement.

Idò sí que n’hi ha, i molts més des que mos pensam. Vet aquí una petita relació:

- Benito Español (1482 - 1553), va escriure ses seves obres i poesies en mallorquí.

- Fra Francisco Pou (1573 - 1630), va escriure es seus Sermons per sa Corema en mallorquí.

- Juan Binimelis (1538 - 1616), a 1595 va escriure una Història des Regne de Mallorca en mallorquí, i segons diferents autors va publicar una Gramàtica mallorquina.

Història des Regne de Mallorca, edició 1840 .

- Juan Fiol, a 1616 va publicar un diccionari mallorquí-llemosí. A 1651 va publicar una gramàtica de sa llengo mallorquina- llemosina.

- Rafel Bover, poeta, a 1.625 va escriure ses seves poesies en mallorquí.

- Antoni Eliseo i Pujol, monjo Carmelita (1647 - 1713), va escriure varis devocionaris i opúsculs en llatí, mallorquí i castellà.

- Martí Serra, 1715, teòleg, ès autor de diverses obres en llatí, mallorquí i castellà.

- Antoni Balaguer, a 1723 va publicar un diccionari de sa llengo mallorquina.

- Pere Cayetano i Doménech (1728 - 1779), va publicar un vocabulari trilingüe mallorquí-castellà-llatí.

- Nicolau Ferrer de Sant Jordi (1730 – 1758), va escriure diversos relats en mallorquí.

- Juan Facundo i Sureda (1734 – 1796), va publicar un diccionari mallorquí-castellà-llatí.

- Jusep Togores i Sanglada, Comte d’Aiamans i Baró de Lloseta (1767 – 1831), va escriure un diccionari de sa llengo mallorquina i un Tractat d’ortografía de sa llengo mallorquina.

- Tomas Aguiló i Cortès (1.775 - 1.856), va escriure diverses fabules i versos en mallorquí, així com sa seva gran obra: Rondaya de Rondayas, també en mallorquí.

Fabulas en vers mallorquí, 1802.

- Juan Fiol i Estades, a 1782 va publicar es diccionari dietari de sa llengo mallorquina.

- Juan Bautista Nicolau i Seguí (1804 - 1832), va escriure poesies en mallorquí, castellà i llatí. Va traduir ses obres des poeta Virgili an es mallorquí.

- Francesc Pelegri i Mulet, a 1809 va escriure en vers i prosa en mallorquí.

- Jusep Dameto (1810 a 1864), va traduir una bul·la Papal des llatí an es mallorquí.

- F. Antoni Maria Cervera, a 1812 va publicar una "Nueva ortografía de la lengua mallorquina".

Nueva ortografía de la lengua mallorquina, 1812.

- Francesc Mayol (1871 - 1936), a 1821 va publicar un diccionari-mallorquí-castellà-llatí.

- Pere Andreu, a 1835 va publicar un diccionari mallorquí-castellà.

- Juan Guasp i Pascual, a 1835 va publicar un diccionari ortogràfic mallorquí-castellà. A 1.837 va publicar es diccionari ortogràfic mallorquí-castellà-llemosí.

- Juan Jusep Amengual, a 1835 va publicar una gramàtica de sa llengo mallorquina. A 1858 va publicar es primer tom des Nou diccionari mallorquí-castellà-llatí. A 1.872 va publicar una segona edició de sa gramàtica i a 1878 es segon tom des diccionari.

Gramática de la lengua mallorquina, 1835.

Diccionari mallorquín-castellano-latín, 1858.

- Sa "Sociedad Económica Amigos del País", a 1835 va publicar s'ortografia i diccionari mallorquí-castellà.

- Jusep Cortès, de 1837 a 1847 va escriure i publicar dos Tractats destinats a que partint de sa llengo mallorquina se pogués aprendre sa llengo castellana.

- Tomàs Forteza i Cortès (1838 – 1898), va escriure una gramàtica de sa llengo mallorquina.

- Fra Pere Antoni Figuera, a 1840 va publicar es diccionari mallorquí-castellà. Es mateix any va escriure un diccionariet en mallorquí per entendre an es célebre poeta valencià Ausias March. Obra actualment reeditada pes Grupo d'Acció Balear (GAB).

Diccionari mallorquí-castellà, 1840.
edició des GAB, 2016.

- Jaume Pujol, a 1850 va publicar es seu Tractat d’ortografia de sa Llengo Mallorquina.

- Tomàs Aguiló i Forteza, a 1858 va escriure i publicar "Baladas escritas en mallorquín". Sa seva actitut de científic mallorquiniste el va allunyar des moviment de sa Renaixença catalana.

Balades escrites en mallorquí, 1858.

- "Unos Amigos", a 1859 publiquen un diccionari mallorquí-castellà.

Diccionari mallorquí-castellà, 1859.

- Pere Félio i Percho, a 1861 va escriure poesies en mallorquí i en castellà.

- D. Gabriel Mariano Ribas, prevere, a 1861 va escriure en mallorquí Es Mes de Maig ó devoció á Maria Santissima.

Es Mes de Maig ó devoció á Maria Santissima, 1861.

- Joaquín Mª Bover, a 1868 va escriure un diccionari manual de ses llengos castellana i mallorquina.

- Esteban Policée, metge, a 1.868 va escriure un tractat sobre "La muy Noble e Ilustre Ciudad de Mallorca" sobre sa llengo mallorquina, editat a Itàlia i escrit en italià.

- Damià Boatella i Maties Bosch, a 1874 publiquen sa seva obra, "Enseñanza Práctica del Castellano en Baleares" a partir des mallorquí. Obra premiada i declarada apta per s’ensenyança a s’Exposició Universal de Barcelona de 1889. Obra avui en dia reeditada pes Grupo d'Acció Balear (GAB).

Enseñanza Práctica del Castellano, sexta edició, 1889.
reeditat pes GAB. 2016.

- Bartomeu Rotger, a 1878 va escriure un diccionari de ses llengos mallorquina i castellana, dins es que se recullen ses paraules més usuals des mallorquí.

- S’Il.lustríssim Sr. D. Bernat Nadal, Bisbe de Mallorca, a 1879 manà publicar en mallorquí es Catecisme de sa Doctrina Cristiana.

Catecisme de sa Doctrina Cristiana, 1879.

- Juan Esteban, a 1880 va publicar sa seva obra Lliçons de mallorquí-francès-castellà.

- Manuela de los Herreros i Sorá de Bonet (1845 – 1911). Escriptora, poetisa i administradora de s’Arxiduc Lluís Salvador de 1903 a 1911. Dins practicament totes ses seves obres se diu que escriu en mallorquí.

- Antoni Maria Alcover, a 1885 va publicar "Contarelles d'en Jordi des Recó, ab un prólech d'en Thomàs Forteza".

Contarelles d'en Jordí des Recó, 1885.

- Gabriel Maura, escriptor i poeta, a 1892 va publicar Aygo-forts.

Aygo-forts, 1892.

- Pere d’Alcantara Penya i Nicolau (1823 - 1906), a 1892 va publicar Poesíes en mallorquí popular.

Poesíes en mallorquí popular, 1892.

- Arxiduc Lluís Salvador, a 1895 va publicar ses Rondayes de Mallorca, escrites en mallorquí popular. Una obra d’incalculable valor reeditada actualment pes Grupo d'Acció Balear (GAB) que mos demostra com xerraven es mallorquins d'aquell temps.

Rondayes de Mallorca, 1895.
2ª edició des GAB, 2018.

- Mossèn Antoni Maria Alcover, conegut com en Jordí des Recó, a 1896 va publicar es volum I de ses Rondayes Mallorquines.

Aplech de Rondayes Mallorquines - Tom III, 1898.

- Mariano Aguiló i Fuster, a 1897 va publicar es diccionari bibliogràfic de sa literatura llemosina. Sa seva obra poètica esta escampada per diverses obres d’altres autors. <Cap nació pot dir-se pobre si per ses lletres renex. Poble que sa llengo cobra se recobra a sí matex. Mariano Aguiló>.

- Damià Boatella, a l898 va publicar un diccionari mallorquí-castellà (premi Rosa d’Or des Jocs Florals de Barcelona - 1898).

- A sa "Revista Literaria Decenal", a 1899, se diu: «El muy Ilustre señor D. Antonio María Alcover, Provisor de este Obispado y Catedrático de Lengua y Literatura mallorquina, nos ha ofrecido un ejemplar de la edición de esta revista en nuestro idioma, que ha hecho el nuevo Plan de Estudios del Seminario Conciliar. Edita en él un vocabulario mallorquín etimológico. El 18 de mayo de 1899 empezaron los exámenes de Lengua y Literatura mallorquinas y de Historia de Mallorca. Con anterioridad había publicado las Rondayas Mallorquinas, escritas en mallorquín.»

- Antoni Maria Alcover (1904). Sermó de La Conquista de Mallorca que va predicar es 31 de desembre de 1904.

Sermó de la Conquista de Mallorca, 1904.

- Es Prevere Ildefonso Rullán, a 1.906 va traduir «el Quijote» an es mallorquí.

Don Quixote de La Mancha, 1905.

- Antoni Maria Alcover, a 1930 va començar a publicar en fascicles es monument lingüístic titulat: Diccionari Català-Valencià-Balear, que distingueix clarament ses tres llengos.

Diccionari Català-Valencià-Balear.

- Miquel Porcel i Riera, pedagogista (1.869 – 1.933). Autor des llibres escolars “Grado Preparatorio, Grado Elemental, Grado Medio y Grado Superior”, que s’estudiaren per tota Espanya fins ets anys 50 des segle XX, en què va aparèixer s'Enciclopèdia Álvarez. An es final de cada un des graus hi havia un vocabulari temàtic de mallorquí-castellà. A ses edicions de Galicia es vocabulari era de gallec-castellà.

Vocabulari mallorquí-espanyol - 1933.

- Antoni Vives Ginart, a 1.935 va publicar es Vocabulario Mallorquin-Espanyol, editat a s’imprenta de Mossèn Antoni Mª Alcover i prologada per D. Francesc de Borja Moll alabant sa llengo mallorquina i recomenant que tots es mallorquins l’haurien de tenir, recordant s’existència d’una sèrie de gramàtiques i diccionaris en llengo mallorquina des segles XIX i XX. Posteriorment, a 1.983, es mateix Francesc de Borja Moll i sa seva filla Aina, a una reunió dins s'U.I.B. quan se'ls va demanar quina diferència hi havia entre una llengo i un dialecte, tots dos varen dir que per esser llengo aquesta havia de tenir gramàtiques i diccionaris, afirmant que es català era una llengo perquè sí en tenia, i com es mallorquí no en tenia només era un dialecte des català. Fals!!

Vocabulario mallorquín-español, 1935.

- Llorençs Vidal, a 1959 va publicar sa 1ª edició de sa Petita Ortografía Balear, reeditada a 1960 en unes circunstàncies molt diferents de ses actuals, on va complir una missió molt concreta. Tenia una intenció divulgadora per a no iniciats, raons que evitaren es tecnicismes de sa terminologia gramatical. Ès un testimoni de sa situació durant ses dècades des passats anys 50 i 60, i conté aclariments normatius -especialment per lo que fa referència a s’ús de s’article sibilant- que actualment certs “normalisadors” no tenen massa clars en transcriure toponímics o en escriure en mallorquí popular.