Si
pegam una ullada a ses darreres dècades des nacionalcatalanisme
podrem veure com a basse de mentides han anat ensenyant a ses noves
generacions que es mallorquí no existeix, inculcant-los un vertader
odi i despreci a tot lo que faci referència a sa nostra ancestral
manera de xerrar, fent-los creure que sa catalana és sa llengo mare
des baleàrics. A més tots aquests que han sembrat aquest odi i
adoctrinament s’han encaparrotat en usurpar a sa nostra pròpia llengo,
com si lo nostro fos de sa seva propietat, amb sa ridiculesa afagida
de tractar-mos de catalanófobics an es que no compartim es seus
ideals lingüístics.
Però
lo que no diuen aquests bons samaritans és que es mallorquí fou reconegut durant molts de segles, essent a finals des segle XX
quan començaren a gastar-se sumes millonàries per fer-mos canviar sa
nostra manera de xerrar.
Per
contrastar tal desastre lingüístic aquí tenim un article publicat
l’any 1772 per D. Francisco Manuel de Mena, mercader de Llibres, a
s’obra “Tomo tercero de autos acordados”, en es qual no fa cap
menció ni una de sa suposada “llengua” catalana que tant alaben
es nostros polítics.
¿Per
què serà?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada