HISTÒRIA D'EN GUIEM CABRIT I D'EN GUIEM BASSA.

Castell d'Alaró.

   Si hi ha una història tenebrosa que mos recorda un desagradable fet succeït durant es temps des nostros reis, sense cap dubte aquesta és sa d'en Guiem Cabrit i en Guiem Bassa, dos fidels defensors des castell d'Alaró davant ses tropes del rei Alfons III, més conegut com es Salvatge.

   S’història mos conta que es 19 de novembre de 1285, vegent es de Ciutat (avui Palma) que sense s'ajuda de s’exèrcit d'en Jaume II se faria molt difícil resistir, i que en cas de guanyar seria a costa de sa pèrdua de moltes vides civils, ja que es cos de tropes mallorquines no era abastament gros i ses murades no aguantarien una escomesa forta de fonèbols, resolgueren entregar sa ciutat i regne a n'Alfons III d'Aragó i I de València, com a nou rei de Mallorca pes representants des Consell i Universitat des Regne, convocant Junta General per nomenar es Síndics què, oficialment i ceremonialment, en nom de sa Ciutat i Regne de Mallorca jurassin obediència i fidelitat a n’Alfons, fent es jurament es dia 20 dins l'iglèsia de Santa Eulàlia.

Alfons III, rei d'Aragó.

   Vist això, a un primer moment en Galcerà de Pinós i en Ponç Saguardia amb sos seus cavallers, que devien esser una dotzena, se feren forts dins es castell del Temple. I es cavallers de la Pagesia pujaren an es castells d’Alaró, Pollença i Montuïri, no essent entre tots més de tres-cents. Mentres, el bisbe Pons de Jardí escapà de cap a Roma a donar explicacions al Papa de lo succeït.

   No tenguent sa població civil qui els defensàs, vila per vila, juraren fidelitat a n’Alfons III, així dia 22 de novembre ho feren es de la vila d’Inca.

.- Dia 23 de novembre es de la vila de Llucmajor, Rubines, Selva, Castellitx i Santanyí.

.- Dia 24 de novembre es d’Alcúdia, Guinyent, Campanet, Montuïri, Porreres i Campos.

.- Dia 25 de novembre es d’Artà, Muro, Manacor, Bellver (avui Sant Llorenç), Petra, Sóller i Santa Maria del Camí.

.- Dia 26 de novembre es de Santa Margalida.

.- Dia 30 de novembre es de Marratxí.

.- Dia 2 de desembre de 1285 es de Valldemossa i  Alaró.

.- Dia 3 de desembre es de Banyalbufar, Sopéra, Esporles i Bunyoli, en es portal de l'iglèsia de Sant Pere d'Esporles.

.- Dia 5 de desembre es de Calvià.

.- I dia 9 de desembre es d’Escorca.

   Aquesta relació mos dóna compte des pobles que a 1285 ja existien jurídicament, essent: Ciutat de Mallorca, Sineu, Llucmajor, Rubines, Selva, Santanyí, Alcúdia, Guinyent, Campanet, Montuïri, Porreres, Artà, Muro, Manacor, Bellver (Sant Llorenç), Petra, Sóller, Santa Maria del Camí, Marratxí, Valldemossa, Alaró, Banyalbufar, Sopéna, Esporles, Bunyolí, Calvià i Escorca. (Es demés, Maria, Costitx, Lloseta, Ariany, etc, eren llogarets sense entitat).

   Ara bé, no tots es pobles juraren, ja que se té constància que les viles de Felanitx, Andratx, Caimari, Puigpunyent i Pollença, no ho feren per unes raons o altres que no se diuen, llevat de Pollença. I és que es de Pollença no ho juraren perquè totes aquestes terres i vila eren propietat des Templaris, i aquests no estaven obligats a fer cap classe de jurament a ningú que no fos a Déu. (Aquests, com sabem eren occitans; i d’aquí els ve an es pollensins es xerrar amb so “el” i “la”; ja que es templaris xerraven normalment en occità i aquesta llengo no té es “sa i es”.

  

Cavallers templaris.

  Es castell d'Alaró estava governat p'en Ramon Palaudano, es de Pollença p'en Berenguer Arnau d’Yla, i es de Montuïri p'en Tornalditx. Es cavallers mallorquins des castells an es principi tenien s'esperança que un dia o s’altre desembarcaria en Jaume II per reconquistar s'illa. Cosa que preocupava molt a n'Alfons III, per això, sense perdre un minut envià missatgers amb missatges an es governadors des tres castells comminant-los a que s’entregassin, prometent tractar-los bé si ho feien sense batallar. Es des castells de Montuïri i Pollença així ho feren, vegent que no hi havia temps material perquè en Jaume II arribàs, i que es poble havia jurat fidelitat a s’aragonès. Però es d'Alaró se negà en redó.

Jaume II de Mallorca.

   Avisat n’Alfons III d'aquest fet, de cap allà parteix amb s’exèrcit, i ell davant de tot.

   Arriba a Alaró i fa es preparatius per assetjar es castell, plantant tendes en es pla que hi ha entre es poble i aquell. As cap d’un parell de dies pujà fins a ses portes des castell i conminà an es de sa barbacana perquè obrissin sa porta.

   Es capità d'aquesta força li contestà: “¡¡¿Qui sou vos que mos manau obrir ses portes!!?”.

– “¡¡Jo som n’Anfós, rei d'Aragó, València i Mallorca!!”.

   I un altre capità que estava devora es primer li respongué: “s’anfós se menja en salsa!!”; afegint es capità que primer havia xerrat: “¡¡ i noltros no reconeixem a altre rei que no sigui en Jaume II, a qui jurarem obediència i homenatge, només a ell son fidels!!!”.

   N’Alfons III, tot empipat, lis demanà com se nomien, contestant es segon capità que havia xerrat: “¡Jo som en Guiem Capel·lo (Cabrit) i aquest és en Guiem Bassa!.

Replicant n’Alfons: “¡Puis jo et juro que tal com el teu nom, et torraré com un cabrit!.

   En Guiem Cabrit (Capel·lo) era un cavaller nascut al Rosselló, i en Guiem Bassa un jurista de Montpeller. Amb ells dos hi havia en Ramón Palaudano, en Leonardo Marcelo, es capellà Tomàs, en Ramon Ballester, n’Arnau Ramon, en Pere Poi i n’Albert Perpinyà. Tots ells mallorquins, uns nascuts fora i altres aquí.

   Estaven ja damunt Nadal de 1285 quan es des castell, forçats per sa fam després d'un mes d'estar allà d'alt, sense haver tengut temps material de replegar menjar ni animals suficients per resistir varis mesos, s'entregaren. I tal com ho jurà ho féu. Enmig des poble d'Alaró féu encendre una bona fogatera, i quan fou caliu vermell féu fermar a unes argrelles gegants an en Guiem Cabrit i an en Guiem Bassa, torrant-los de viu en viu.

Mort d'en Cabrit i en Bassa a la vila d'Alaró.

     Sa noticia d'aquest suplici i atrocitat corregué més aviat que es vent, i es que encara estaven p'en Jaume II, li espitjaren cap es port que tenien més a prop per embarcar-se cap al Rosselló i Montpeller. Però enterat n'Alfons es Salvatge, ordenà que posassin guardes a tots es ports de Mallorca, perquè no s'escapàs ni un més des que ja havien fuit. Així que se pot dir que tancà es ports de Portopí, Port de Manacor, Portocolom, Port de Santanyí, Port d'Andratx, Port de Sóller, Sa Calobra, Banyalbufar, Pollença, Capdepera i Valldemossa.

   Havent-se escampat per tota Europa es martiri d'en Cabrit i d'en Bassa a Alaró, el Papa Honori IV ordenà sentència d'excomunió contra el rei d'Aragó Alfons III. Qui empenedint-se de lo fet demanà clemència i absolució al Papa, es que li contestà que només ho absoldria si tornava an es seu conco Jaume II es regne que li havia pres. També li diguè que en penitència edificàs un altar per Honra de Déu, la Verge i tots es Sants, entre es quals hi fossin inclosos en Cabrit i en Bassa, i que també dins La Seu de Mallorca es primer diumenge després de Tots Sants de cada any se fes festa an aquests dos màrtirs. I així se féu fins es segle XVII, en què se prohibí pel Bisbe Santandreu. Es mateix que ordenà que se predicàs sa paraula de Déu en “balearico eloquio”. 

Costelles d'en Cabrit i en Bassa guardades a la Seu de Mallorca.

*Nota informativa: aquesta història està treta des llibre "Es Réys de Mallorca d'el 799 a n'el 1376", escrit per s'historiador Don Mikèl Garau i Rosselló.