BALÉÀ O BALEAR, ¿COM QUEDAM AQUÍ?

 

   Sovint molts de mallorquins me demanen com hem d'escriure sa definició Balear, ja que per ses xarxes socials ho veuen escrit de dues diferents maneres, baléà/balear, lo que lògicament els provoca una greu confusió an es respecte i no saben quina és sa definició correcte. Com és de suposar me veig amb s'obligació de contestar amb llibres i documents que deixen ben definit com s'ha d'escriure.

  Abans de començar vui recordar que un servidor antigament escrivia Baléà, perquè aixì m'ho ensenyaren quan vaig entrar dins es món des balearisme, però amb so pas des temps trobava que aquesta definició, a més de no esser reconeguda per una gran majoria de ciutadans, no m'acabava de quadrar. Per tal fet vaig cercar en es diccionaris i vocabularis existents de sa llengo mallorquina quina era sa definició correcta a s'hora d'anomenar a sa nostra terra. Es resultat fou contundent, ja que en es diccionari mallorquí de Fra Pere Antoni Figuera de 1840, en es de D. Juan Jusep Amengual de 1858, en es de s'entitat cultural Unos Amigos de 1859, i més modernament en es de D. Toni Roig Artigues de 1994, a tots, i sense cap excepció, escriuen Balear. 

   Ara aquí segurament molts de voltros vos demanareu, ¿idò d'on surt sa definició Baléà? Sa resposta és molt fàcil i bona de contestar, perquè a l'any 2005 s'Acadèmi de sa llengo Baléà actualitzà sa seva gramàtica eliminant ses "r" finals romaniques dets infinitius i des substantius quan aquestes no se pronuncien, assignant a ses vocals ets accents corresponents a ses diferents pronunciacions (oberta, tancada i neutra), de tal manera que se llegesqui tal com s'escriu i viceversa. Amb això, i ja que hi som, també és mester dir que es diccionaris mallorquins dins es seu pròleg diuen que es mallorquins dins es nostro xerrar hem eliminat certes "r" finals romàniques, però que a s'hora d'escriure s'han de mantenir, i així ho fan tots ets autors mencionats.

   Ja per acabar, i esperant que aquest article hagi servit per respondre a ses inquietuds de molts de mallorquins, vui deixar ben clar que alab i admir sa feina feta per s'Acadèmi de sa llengo Baléà, i que cadascú es lliure d'escriure sa definició com més li agradi. Jo només m'he remès a exposar es perquè actualment escric Balear i no Baléà.

  Perquè vegeu que lo exposat no són invencions meves, sinó documentades, aquí teniu ses definicions des tres diccionaris mallorquins publicats en es segle XIX. 

Diccionari mallorquí-castellà Fra Pere Antoni Figuera, 1840.

Diccionari mallorquí-castellà-llatí Juan Jusèp Amengual, 1858.

Diccionari mallorquí-castellà Unos Amigos, 1859.

Diccionari balear Toni Roig Artigues, 1994.

ANTIGUES PORTES DE SA CIUTAT DE PALMA.

Antiga Porta des Moll. 

   Es segon cronista general des regne de Mallorca, D. Juan Dameto i Cotoner, (Palma, 1554-1633), en es seu llibre Historia general del Reino Baleárico publicat a 1631, mos relata com era sa ciutat de Palma a principis des segle XVII. Amb aquest cas fent referència a ses portes de s'antiga ciutat de Palma mos diu: "tenia vuit principals portes: sa d'es Moll, sa de sa Portella, sa de sa Calatrava, sa d'es Camp, sa de Sant Antoni, sa Pintada, que ara s'ha mudat a una altra part una mica més a llevant, amb un portal i  pont grandiosos; sa de Jesús, que abans se deia Plegadissa, i sa de Santa Catalina. En temps des moros n'hi havia deu: sa de Belalcofol, ara Pintada; Barbolet, que és sa de Jesús: Bebalbelet, que és una porta tancada enfront des baluard que anomenen de Don Urries; sa de Portopi, que estava a prop de sa que tenia es mateix nom, i ara novament, es de Santa Catalina; Balbelet, devora sa Drassana; Hicolbelet, de sa Portella. Ses altres quatre estaven, una enfront de l'iglèsia de Sant Juan, a un arc que ara està desfet; s'altra devora s'almudi, que està a sa boca des carrer que anomenam de la Mar; s'altra a sa Drassana; i sa darrera devora es portal des Temple. Està tota sa ciutat defensada amb un fossat molt fondo, i amb molt forts i grandiosos baluards i murs fets pes repar de tota casta d'artilleria, a sa traça moderna; qual fàbrica se va acabant, sense mai cessar, en que se gasten cada any vint-i-quatre mil lliures, que paguen igualment, es Reial patrimoni i s'Universitat d'aquest regne.

P.D. Ses imatges d'aquest article són ses de sa Porta des Moll, s'única que se conserva avui en dia, i que està situada devora es Consolat de Mar, an es final des carrer de la Mar.

Porta des Moll a finals des segle XIX.

Esbucament de ses murades de sa Porta des Moll  a 1902.

Antiga Porta des Moll a s'actualitat.