BALÉÀ O BALEAR, ¿COM QUEDAM AQUÍ?

 

Sovint molts de mallorquins me demanen com hem d’escriure sa definició balear, ja que per ses xarxes socials la veuen escrita de dues maneres diferents: baléà o balear, cosa que els provoca confusió i no saben quina és sa forma correcta. Com és de suposar, me veig amb s’obligació de contestar amb llibres i documents que deixen ben definit com s’ha d’escriure.

Abans de començar, vui recordar que un servidor antigament escrivia baléà, perquè així m’ho ensenyaren quan vaig entrar dins es món des balearisme. Però amb so pas des temps vaig considerar necessari revisar-ho amb criteris històrics i documentals, no només ideològics.

I és aquí on sa documentació parla per ella mateixa.

En es diccionari mallorquí de Don Pere Antoni Figuera (1840), en es de Don Juan Jousep Amengual (1858), en es de s’entitat cultural Unos Amigos (1859), i més modernament en es de Don Toni Roig Artigues (1994), tots escriuen balear. Sense cap excepció.

Això no és un detall menor. Xerram de vocabularis i diccionaris elaborats en es segle XIX, en una època anterior a qualsevol debat contemporani sobre normativa. Aquests autors no escrivien condicionats per discussions actuals, sinó reflectint s’ús escrit que consideraven correcte segons sa tradició culta mallorquina.

A més, en es pròlegs dets mateixos diccionaris s’explica clarament que, encara que en sa parla s’hagin perdut certes “r” finals romàniques, aquestes s’han de mantenir a s’hora d’escriure. És a dir: distingien perfectament entre pronunciació i grafia, mantenguent sa coherència amb sa tradició escrita romànica.

Idò, d’on surt sa forma baléà?

L’any 2005, s’Acadèmi de sa Llengo Baléà modificà sa seva gramàtica eliminant ses “r” finals romàniques dets infinitius i des substantius quan no se pronuncien, i introduint una accentuació adaptada a ses diferents pronunciacions. És una decisió normativa perfectament legítima dins es seu marc, però que respon a una antiga lexicogràfica històrica mallorquina, no a una reforma contemporània.

Per tant, quan un servidor escriu balear, no ho fa per cap renúncia, sinó precisament per fidelitat documental a sa tradició escrita que ja apareix fixada en es segle XIX.

Ja per acabar, i amb tot es respecte cap a totes ses sensibilitats, alab i admir sa feina feta per s’Acadèmi de sa Llengo Baléà, i consider que cadascú és lliure d’escriure com més li agradi. Jo només m’he limitat a exposar es motius històrics i documentals pels quals actualment escric balear i no baléà.

Diccionari mallorquí-castellà Fra Pere Antoni Figuera, 1840.

Diccionari mallorquí-castellà-llatí Juan Jusèp Amengual, 1858.

Diccionari mallorquí-castellà Unos Amigos, 1859.

Diccionari balear Toni Roig Artigues, 1994.