SES PORTES DE SA PALMA EMMURALLADA SEGONS D. JUAN DAMETO
Una aproximació històrica a sa ciutat fortificada des segle XVII
 |
| Ciutat de Mallorca, any 1644. |
Es segon cronista general des Regne de Mallorca, D. Juan Dameto i Cotoner (Palma, 1554-1633), és una figura fonamental per entendre s'història de Mallorca durant s’època moderna. Sa seva obra, Historia general del Reino Baleárico (1632), és una de ses fonts més completes i valuoses per reconstruir com era sa ciutat de Palma a principis des segle XVII, quan encara conservava íntegrament ses murades medievals i renaixentistes.
Un des passatges més destacats és aquell on en Dameto descriu ses portes d’accés de s’antiga ciutat, tant ses que existien en època cristiana com ses que provenien de s’etapa islàmica. Aquesta informació és essencial per comprendre sa topografia urbana i militar de sa Palma d’aquell temps.
📜 Sa descripció d'en Dameto
En Dameto enumera vuit portes principals de aa ciutat cristiana:
Porta d'es Moll
Porta de sa Portella
Porta de sa Calatrava
Porta d'es Camp
Porta de Sant Antoni
Porta Pintada
Porta de Jesús (abans Plegadissa)
Porta de Santa Catalina
A continuació, explica que en temps islàmics n’hi havia hagut deu, amb noms com Belalcofol, Barbolet, Bebalbelet, Portopí, Balbelet o Hicolbelet, a més d’altres accessos menors situats devora Sant Juan, s’Almudi, sa Drassana i el Temple.
Aquesta enumeració és d’un valor excepcional perquè permet identificar quines portes provenien de Mayūrqa islàmica i quines foren creades o modificades després de sa conquista de 1229.
Vet aquí s'explicació exacta en es llibre (1632):
“Tenia vuit principals portes: sa d’es Moll, sa de sa Portella, sa de sa Calatrava, sa d’es Camp, sa de Sant Antoni, sa Pintada —que ara s’ha mudat a una altra part una mica més a llevant, amb un portal i pont grandiosos—, sa de Jesús, que abans se deia Plegadissa, i sa de Santa Catalina.
En temps des moros n’hi havia deu: sa de Belalcofol, ara Pintada; Barbolet, que és sa de Jesús; Bebalbelet, que és una porta tancada enfront des baluard que anomenen de Don Urries; sa de Portopí, que estava aprop de sa que tenia es mateix nom, i ara novament és sa de Santa Catalina; Balbelet, devora sa Drassana; Hicolbelet, de sa Portella.
Ses altres quatre estaven: una enfront de l’iglèsia de Sant Juan, a un arc que ara està desfet; s’altra devora s’Almudi, que està a sa boca des carrer que anomenam de la Mar; s’altra a sa Drassana; i sa darrera devora es portal del Temple.
Està tota sa ciutat defensada amb un fossat molt fondo, i amb molt forts i grandiosos baluards i murs fets pes repar de tota casta d’artilleria, a sa traça moderna; qual fàbrica se va acabant, sense mai cessar, en què se gasten cada any vint-i-quatre mil lliures, que paguen igualment es Reial Patrimoni i s’Universitat d’aquest Regne.”(Dameto, 1632)
🧱 Una ciutat fortalesa
En Dameto també descriu amb detall es sistema defensiu de Palma:
Fossat profund que envoltava tota sa ciutat
Baluards de traça italiana, adaptats a s’artilleria moderna
Murades reforçades i en constant manteniment
Obres contínues, amb una despesa anual de 24.000 lliures
Finançament compartit entre es Reial Patrimoni i s’Universitat des Regne
Aquesta informació mostra que Palma era, en aquell moment, una plaça forta de primer ordre dins sa Mediterrània occidental, amb una infraestructura militar comparable a altres capitals des món hispànic.
🏰 Sa Porta d'es Moll: s’únic vestigi que encara podem veure
 |
| Sa Porta d'es Moll, any 1902. |
Situada devora es Consolat de Mar, és un des darrers testimonis físics de sa Palma emmurallada i un element patrimonial de primer ordre que mos permet imaginar com era s’accés a sa ciutat fa quatre segles.
📚 Notes i referències
 |
| Esbucament de ses murades de sa Porta d'es Moll a 1902. |
 |
| Antiga Porta d'es Moll a s'actualitat. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada