SES RUINES DE SA NOSTRA TERRA BALEAR

   

   Aquestes darreres dècades hem vist amb resignació com s'estima a sa nostra identitat balear se n’anava a fer baumes per culpa des qui se troben més a gust implorant s'entrada de Balears a uns imaginaris “països catalans”. Una nova generació de baleàrics que ruefua sa nostra mil.lenària identitat balear per compartir en canvi ets objectius secessionistes de sa vella Catalunya.

   Crec oportú recordar un article que va escriure un gran amic i feel defensor de sa llengo, cultura i identitat des poble balear, don Pep Ripoll, un vertader mallorquí des que ja en queden pocs, que sense cap rèdit econòmic ha entregat tota sa seva vida a sa defensa de sa nostra identitat pròpia com a poble. Un mallorquí de cap a peus que en aquest article descriu a la perfecció lo que passa avui a ca nostra, a sa nostra estimada roqueta.

Vet aquí s'article:

«Rodrigo Caro, insigne escriptor i poeta des segle XVII, és autor d'una oda preciosa titulada “A las ruinas de Itálica”. Itàlica era una famosa ciutat romana, bella i poderosa de Sevilla, situada devora es Guadalquivir, s'Itàlica on va néixer es gran emperador Trajà, de sa dinastia dets Antonins.

   Diu així sa preciosa oda referida a sa destruïda ciutat d'Itàlica. ESTOS, FABIO, OH DOLOR!, QUE VES AHORA, CAMPOS DE SOLEDAD, MUSTIOS COLLADOS FUERON UN DÍA, ITÁLICA FAMOSA»

   Es mateix dolor que en Rodrigo Caro lamentava ses ruïnes de lo que fou una poderosa ciutat, ho podríem aplicar an es dolor que mos produiran ses ruïnes de sa nostra mil.lenària llengo, avui trepitjada i falsetjada, sa nostra història de reis, poetes, sants, conquistadors i hereus des foner balear, una història que molts de pobles ja voldrien tenir. Sa nostra cultura robada, sa nostra personalitat d'illencs desterrada, ses nostres tradicions desplaçades per altres que mai havien estat ses nostres.

   Per tot això, podríem aplicar s'oda d'en Rodrigo Caro a lo que va esser un dia es famós regne independent de Mallorca, que amb orgull constitueix sa nostra pròpia terra, admirada en el món sencer, diguent:

AQUESTS, CIUTADÀ MALLORQUÍ, OH DOLOR!, QUE VEUS ARA TERRES CONVERTIDES EN COMTAT CATALÀ VAREN ESSER UN DIA REGNE INDEPENDENT DE MALLORCA.

 Perquè un dia vendrà que plorarem damunt ses ruïnes de lo que va esser es nostro passat esplendorós, quan Catalunya decidesqui convertir-mos en països catalans. I si ho aconsegueix serà degut an es nostro caràcter indiferent, que ha convertit aquesta terra estimada en un terreny abonat a qualsevol pretensió de qualsevol veïnat, acostumats a baixar es cap sense honor i amb humiliant servilisme davant un simple comtat, tal com hem fet fins ara.

Respectem Catalunya i sa seva llengo, però exigim que sigui també respectada sa nostra mil.lenària, així com es nostro orgull com a poble.

NO RENUNCIEM MAI A LO QUE SOM.

SOM MALLORQUINS-BALEARS, NO CATALANS.

Tot poble té dret a xerrar sa seva pròpia llengo, sa que aprengué des braços amorosos de sa mare. No mos deixem enganar pes qui diuen que sa nostra llengo es sa catalana.

DOBLERS PER SES PENSIONS.

  

   Un tema molt desagradable pes qui no vivim de sa política ès sa ridícula pujada d'un 0.25% an es pensionistes, un col·lectiu que se mereix una jubilació digna després de tota una vida fent feina i cotisant a sa Seguretat Social. Una pujada emparada per certs polítics que al.leguen que no hi ha doblers per pujar com pertoca ses pensions mentres gasten millons d'euros en punyetes innecessàries.

  Anem a veure, doblers n'hi ha i a voler, lo que no hi ha són polítics que sàpiguen administrar es doblers des contribuents com pertoca, polítics que vertaderament facin feina pes benestar des ciutadans, que s’aturin de gastar allà on no fa falta i se cuidin un poc més des poble i de sa gent major.

   Sabem que a Balears hi ha uns 188.000 pensionistes, des quals un 30 per cent cobren entre 500 i 600 euros cada mes, lo que vol dir que ni tan sols arriben an es salari mínim. Llavors, en es tram més baix, trobam es que només reben pensions no contributives que cobren devers 380 euros de mitja, des quals, i sempre segons dades de sa Conselleria de Serveis Socials, 4.100 d'aquests pensionistes que tenen una assignació tan baixa han sol.licitada sa renda social des Govern que complementa aquesta pensió, per així al manco arribar an es 428 euros d'ingrés mínim que marca aquesta renda. 

   Anem a veure: es nostro govern gasta 32.200.000 euros en una televisió que ningú mira, sa presidenta Armengol destina 3.369.578 euros per “normalisar” es català, concedeix 140.907 euros an es diari independentista Arabalears perquè “consolidi s'espai de comunicació en català” aquí a Balears i dona 20.000 euros a l’Obra Cultural Balear perquè promogui es català dins ca nostra. En total, 36.000.000 euros (sis mil millons de ses antigues pessetes) destinats a s’enginyeria lingüística catalanisadora.

   Amb aquesta xifra millonària destinada a sa llengo catalana, més altres despeses supèrflues que se podrien treure si se reduïssin es número de polítics que no serveixen per res més que cobrar sa nòmina, es problema de ses pensions a Balears estaria solucionat. Però clar, com que es tema de ses pensions es competència de s’Estat espanyol, es nostros governants se’n renten ses mans i s’estimen més tirar es doblers per ses bardisses, alegrant sa butxaca des catalanistes.

VUELING I EN BIBILONI.

   Sempre dic que ès mester canviar de tema i no xerrar tant de llengo, però desgraciadament s’actualitat m'obliga a tornar a escriure d’un tema tan llastimós que cou fort en es dos sectors enfrontats a Balears. Me referesc an es sector catalanista que mos vol fer pensar, escriure i somiar en català i an es sector mallorquinista que té ben clar que es nostro article salat ès intocable i no pot ni ha d’esser canviat de cap manera pes lalat emprat a Barcelona.

   Per veure fins on arriba sa beneitura des líders intel·lectuals des catalanisme insular, me remetré a un fet succeït la setmana passada i que desgraciadament va obrir un fort debat a ses xarxes socials i medis de comunicació. S'absurda reclamació via twitter del senyor Gabriel Bibiloni ─per més senyes pedagog des Departament de Filologia i Propaganda Catalana de s'Universitat de ses Illes Balears, lo que en cristià, i perquè ho entengueu, se’n diu un filòleg de llengo catalana─ contra sa companyia aèria Vueling perquè a sa seva cartelleria s'havia atrevit, amb tot es seu dret i avalat pes propi Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears, a escriure <<Ses Illes>> i no <<Les illes>>, o sia, utilisant s'article salat que tan bé defineix es baleàrics. Idò bé, aquest bon samarità i lletrat en llengo catalana, amb so to arrogant que els sol caracterisar, va tatxar d’<<Estúpids Gonelles>> sa companyia aèria i segurament també tots es mallorquins agraïts que alabàvem sa passa donada per Vueling.

   Però més trist encara que aquesta mala sortida d'en Bibiloni va esser sa resposta donada per sa pròpia companyia davant ses pressions d’un senyor tan poc agut: <<Hola, sentim que el missatge no hagi estat ben rebut. La nostra intenció no era una altra que felicitar el dia de les Illes Balears. Per nosaltres les illes Balears són molt importants i ens agradaria seguir fent aquest tipus d'accions>>. An es meu parer, i segurament an es de molts de mallorquins, aquesta incomprensible resposta només serveix per donar més ales an aquests inquisidors, manipuladors i xantatgistes que usen sa llengo com a arma de confrontació a una societat que vol viure amb pau i que de cada vegada té més clar que escriure “Ses Illes”, tal com ho deim, no ès d'”estúpids gonelles”, sinó de gent orgullosa d'escriure com pertoca i sense imposicions fabrianes.

   Personatges com ell no són dignes d’ensenyar a uns estudis superiors amb tant de prestigi com són es de filologia, sigui de sa llengo que sigui, i molt manco a s'Universitat de Balears, una institució pública pagada precisament per tots aquells que ell desprecia i anomena incults.

   Sincerament, i amb tots es meus respectes, cosa que ell no té, crec que li convendria anar a porgar fum.

SA PLAÇA DE SES COLS.

   

   Sa nostra Mallorca a lo llarg des temps mos ha deixat diferentes històries i aconteixements que reflexen sa manera d'esser i actuar de s'època. Uns d'ells varen esser es greus fets esdevenguts a sa Plaça de Santa Eulàlia de Palma, més coneguda en aquells tenebrosos temps com sa plaça de ses cols,  degut a que antigament alla hi havia un mercat de verdures. Una plaça on també si feien execucions, moltes d’elles horribles. Una de ses que se va fer molt famosa a l’any 1416 per sa seva crueltat va esser sa des moro “Issa”, esclau des mercader Joan Tanyo, condemnat per actes impúdics dins s’iglèsia de Santa Eulàlia.

   Sa condemna per tan osat personatge va esser exibir-ho a sa vergonya pública, assotat, amb sa llengo clavada a un pal, passar-lo pes lloc on se reunien es moros i duit a sa plaça de ses cols, davant s’iglèsia de Santa Eulàlia, on havia comès ses irreverències, i allà va esser assegut sense bragues damunt sa pella fogejant i ben vermella, de manera que ses anques i ses parts insanes fossin ben socorrades.

   A més d’aquesta i moltes més execucions, una de molt sonada va esser sa des bandoler Toni Gibert, més conegut amb so mal nom de “Treufoc”, condemnat a l’any 1619 per s’assessinat des magistrat Berga. Sa sentència, que va esser despiadada i horrible, i el condemnava a morir esquarterat, deia: ….”Que sigui conduit pes llocs acostumats de sa present ciutat i amb estenalles candents, ses seves carns siguin cremades, i sigui duit per ses cases des ferrers que tenen ses seves estenalles candents, i amb elles sigui ferit i davant sa casa de dit noble Don Jaume Juan de Berga li tallin sa mà i s’orella dretes, i davant es castell reial s’altra mà, s’esquerra, i a sa plaça vulgarment coneguda com es Born li sía arrebassada s’atra orella, s’esquerra, i després que sía rossegat per enterra per una cova de cavall, que sía conduit pes mateixos llocs a s’endret des suplici, a sa plaça vulgarment anomenada de Santa Eulàlia i allà sía estrangulat, es cos tallat i col.locat en es llocs destacats i es cap a sa porta anomenada des Castell Reial “.

   Per lo que, i complint sa sentència, en “Treufoc” va esser fermat davant sa casa des magistrat Berga i seguidament esquarterat a sa plaça; acabant es seu cap penjat a sa Torre des Caps que estava situada en es carrer des Conquistador i sa costa de la Seu.  Tenia aquest sinestre nom pes fet de que allà s'hi penjaven es caps de ses persones executades per sa justicia durant s'Edat Mitja i bona part de sa Moderna amb s'intenció de crear terror públic. Com exemple tenim sa que se va produir es 14 d'agost de 1619 penjant es cap des dit Treufoc, i des des 15 de novembre des mateix any, s'exposà sa d'en Jeroni Pau Cavalleria, es dos sentenciats per sa mort de Jaume Juan de Berga. Des cas d'en Jeroni Pau se sap que es seu cap va anar a aturar an es costat des seu còmplice a sa  torre des Caps a s'àngul de Palau que dóna en es Born, rodant després per enterra degut a que va esser tomada pes vent.

   I noltros que mos pensam que dins sa nostra Mallorca no se produïen actes tan repugnants i terrorifics com aquests. Idò no, se veu que per aquí també sabien fer desastres i crimens avalats per sa justicia.

¡Quins desastres!