Aquestes darreres dècades hem vist amb resignació com s'estima a sa nostra identitat balear se n’anava a fer baumes per culpa des qui se troben més a gust implorant s'entrada de Balears a uns imaginaris “països catalans”. Una nova generació de baleàrics que ruefua sa nostra mil.lenària identitat balear per compartir en canvi ets objectius secessionistes de sa vella Catalunya.
Crec oportú recordar un article que va escriure un gran amic i feel defensor de sa llengo, cultura i identitat des poble balear, don Pep Ripoll, un vertader mallorquí des que ja en queden pocs, que sense cap rèdit econòmic ha entregat tota sa seva vida a sa defensa de sa nostra identitat pròpia com a poble. Un mallorquí de cap a peus que en aquest article descriu a la perfecció lo que passa avui a ca nostra, a sa nostra estimada roqueta.
Vet aquí s'article:
«Rodrigo Caro, insigne escriptor i poeta des segle XVII, és autor d'una oda preciosa titulada “A las ruinas de Itálica”. Itàlica era una famosa ciutat romana, bella i poderosa de Sevilla, situada devora es Guadalquivir, s'Itàlica on va néixer es gran emperador Trajà, de sa dinastia dets Antonins.
Diu així sa preciosa oda referida a sa destruïda ciutat d'Itàlica. ESTOS, FABIO, OH DOLOR!, QUE VES AHORA, CAMPOS DE SOLEDAD, MUSTIOS COLLADOS FUERON UN DÍA, ITÁLICA FAMOSA»
Es mateix dolor que en Rodrigo Caro lamentava ses ruïnes de lo que fou una poderosa ciutat, ho podríem aplicar an es dolor que mos produiran ses ruïnes de sa nostra mil.lenària llengo, avui trepitjada i falsetjada, sa nostra història de reis, poetes, sants, conquistadors i hereus des foner balear, una història que molts de pobles ja voldrien tenir. Sa nostra cultura robada, sa nostra personalitat d'illencs desterrada, ses nostres tradicions desplaçades per altres que mai havien estat ses nostres.
Per tot això, podríem aplicar s'oda d'en Rodrigo Caro a lo que va esser un dia es famós regne independent de Mallorca, que amb orgull constitueix sa nostra pròpia terra, admirada en el món sencer, diguent:
AQUESTS, CIUTADÀ MALLORQUÍ, OH DOLOR!, QUE VEUS ARA TERRES CONVERTIDES EN COMTAT CATALÀ VAREN ESSER UN DIA REGNE INDEPENDENT DE MALLORCA.
Perquè un dia vendrà que plorarem damunt ses ruïnes de lo que va esser es nostro passat esplendorós, quan Catalunya decidesqui convertir-mos en països catalans. I si ho aconsegueix serà degut an es nostro caràcter indiferent, que ha convertit aquesta terra estimada en un terreny abonat a qualsevol pretensió de qualsevol veïnat, acostumats a baixar es cap sense honor i amb humiliant servilisme davant un simple comtat, tal com hem fet fins ara.
Respectem Catalunya i sa seva llengo, però exigim que sigui també respectada sa nostra mil.lenària, així com es nostro orgull com a poble.
NO RENUNCIEM MAI A LO QUE SOM.
SOM MALLORQUINS-BALEARS, NO CATALANS.
Tot poble té dret a xerrar sa seva pròpia llengo, sa que aprengué des braços amorosos de sa mare. No mos deixem enganar pes qui diuen que sa nostra llengo es sa catalana.
Crec oportú recordar un article que va escriure un gran amic i feel defensor de sa llengo, cultura i identitat des poble balear, don Pep Ripoll, un vertader mallorquí des que ja en queden pocs, que sense cap rèdit econòmic ha entregat tota sa seva vida a sa defensa de sa nostra identitat pròpia com a poble. Un mallorquí de cap a peus que en aquest article descriu a la perfecció lo que passa avui a ca nostra, a sa nostra estimada roqueta.
Vet aquí s'article:
«Rodrigo Caro, insigne escriptor i poeta des segle XVII, és autor d'una oda preciosa titulada “A las ruinas de Itálica”. Itàlica era una famosa ciutat romana, bella i poderosa de Sevilla, situada devora es Guadalquivir, s'Itàlica on va néixer es gran emperador Trajà, de sa dinastia dets Antonins.
Diu així sa preciosa oda referida a sa destruïda ciutat d'Itàlica. ESTOS, FABIO, OH DOLOR!, QUE VES AHORA, CAMPOS DE SOLEDAD, MUSTIOS COLLADOS FUERON UN DÍA, ITÁLICA FAMOSA»
Es mateix dolor que en Rodrigo Caro lamentava ses ruïnes de lo que fou una poderosa ciutat, ho podríem aplicar an es dolor que mos produiran ses ruïnes de sa nostra mil.lenària llengo, avui trepitjada i falsetjada, sa nostra història de reis, poetes, sants, conquistadors i hereus des foner balear, una història que molts de pobles ja voldrien tenir. Sa nostra cultura robada, sa nostra personalitat d'illencs desterrada, ses nostres tradicions desplaçades per altres que mai havien estat ses nostres.
Per tot això, podríem aplicar s'oda d'en Rodrigo Caro a lo que va esser un dia es famós regne independent de Mallorca, que amb orgull constitueix sa nostra pròpia terra, admirada en el món sencer, diguent:
AQUESTS, CIUTADÀ MALLORQUÍ, OH DOLOR!, QUE VEUS ARA TERRES CONVERTIDES EN COMTAT CATALÀ VAREN ESSER UN DIA REGNE INDEPENDENT DE MALLORCA.
Perquè un dia vendrà que plorarem damunt ses ruïnes de lo que va esser es nostro passat esplendorós, quan Catalunya decidesqui convertir-mos en països catalans. I si ho aconsegueix serà degut an es nostro caràcter indiferent, que ha convertit aquesta terra estimada en un terreny abonat a qualsevol pretensió de qualsevol veïnat, acostumats a baixar es cap sense honor i amb humiliant servilisme davant un simple comtat, tal com hem fet fins ara.
Respectem Catalunya i sa seva llengo, però exigim que sigui també respectada sa nostra mil.lenària, així com es nostro orgull com a poble.
NO RENUNCIEM MAI A LO QUE SOM.
SOM MALLORQUINS-BALEARS, NO CATALANS.
Tot poble té dret a xerrar sa seva pròpia llengo, sa que aprengué des braços amorosos de sa mare. No mos deixem enganar pes qui diuen que sa nostra llengo es sa catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada