dissabte, 7 d’abril del 2018

ES CAP DES MORO


   Caminant pes carrers de Palma trobam diferents vestigis històrics que mos tornen a situar a s'Edat mitja i que les passes de llarg si no hi poses esment. Un d'ells, que està a un carrer molt transitat de sa vella Palma, ès es famós Cap des Moro, una petita escultura que constituex un des símbols des temps des corsarisme i dets enfrontaments entre cristians i islàmics a sa Mediterrània occidental.

Aquest cap, que fins no fa gaire estava amagat dins una marquesina comercial, i ara s’exposa un altre pic, se troba a una confluència entre es Born, sa Plassa Juan Carlos I i es carrer de Jovellanos. Ets historiadors compten que aquest cap recorda es reiterats triumfs des capità Antoni Barceló i Pont de la Terra (1716-1797), mariner que arribà a tenir es títol de capità general de s’Armada Espanyola i que va conseguir que només es seu nom fos es terror des berberiscs. Es seus gestos a la mar li donaren una fama llegendària. Avui encara circula una dita per Andalusia que diu: <<ser más valiente o tener más fama que Barceló por la mar..>>. També una copla andalusa d’aquell temps deia: <<Si el rey de España tuviera cuatro como Barceló, Gibraltar fuera de España que de los ingleses no>>


Fins i tot Don Carlos Martínez-Valverde, a un punt de sa seva biografia, diu: << Fue Barceló un general muy discutido en su tiempo. No tuvo muchos amigos entre los jefes de la Armada, pero contaba con numerosos émulos. Contribuía a ello seguramente su tosquedad en el hablar y lo brusco de sus modales, como también la expresión de suspicacia que le hacía tener su sordera, defecto que le ennoblecía por haber sido causado por el estampido de los cañones. Su cara tampoco era muy atrayente, sobre todo después que la cruzó la cicatriz de una de sus heridas. Su instrucción se limitaba a saber escribir su nombre. Pero si bien no tenía muchas simpatías entre los jefes, era en cambio el ídolo de sus marineros. Con ellos se mostraba cariñoso y afable y les trataba con familiaridad, no obstante ser con ellos exigente hasta el extremo, cuando la ocasión lo pedía>>.

Segons altres cròniques, es capità Barceló quan tornava a Palma després d’una acció naval de vegades feia tallar es cap des seus presoners. Aquestes execucions se feien en es Born, devora des cap de cantó on se troba es cap.

Un text de s’època crític amb sa crueldat des capità Barceló diu que: <<de sus mocedades conserva en Mallorca muy fresca la memoria del mal trato que dió a una infeliz galeota usando la barbaridad de degollar a toda la tripulación.>> Tant impactaren aquestes accions que fins i tot es cap des moro decapitat forma part de s’escut d’armes de sa família Barceló.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada