SA LLENGO D'EN RAMON LLULL.

   No sé què passa, però darrerament a sa majoria de converses surt es tema des mallorquí-català i d’en Ramon Llull. Fins i tot n'hi ha que en pla despectiu me demanen si sabia qui era i com escrivia, deixant caure que, segons aquests setciències, ja escrivia en català, una teoria molt estesa dins es catalanisme.

   Segons me consta a mi, era fill d'en Ramon Llull i de na Maria Heril. Nascut a Ciutat de Mallorca i batiat a l’iglèsia de Santa Eulàlia es 25 de desembre de 1235, passà gran part de sa seva vida entre Montpeller i Mallorca. Tant son pare com ell mateix foren persones de confiança del Rei en Jaume. Quan comptava amb tan sols 14 anys el Rei el nomenà preceptor des seu fill, el príncep Jaume, que més tard seria el rei de Mallorca com a Jaume II. Aquest nomenà an en Llull senescal i majordom de sa Casa Reial i passà d'aquesta manera a formar part des sèquit de consellers i acostats íntims del rei, que eren quasi exclusivament montpellerins i aragonesos.

   Segons me consta, en Llull escrigué ses seves obres pensant en sos seus lectors, per això ho féu en llatí, perquè era sa llengo oficial de sa cristiandat, en àrab perquè tenia s'intenció de cristianisar el nord d'Àfrica, i en “vulgar” perquè així ho poguessin llegir es seus paísans mallorquins.

Segurament aquí més d'un se demanarà, ¿com és què un homo tan cult com ell no anomenava “català” a sa manera d'escriure des seus paísans? Resposta: perquè sa paraula “català” no forma part des seu vocabulari, per ell no existeix tal terme referit a sa llengo. Ell escrivia amb una estructura lingüística mallorquina i no catalana, per això llegint es seus escrits s’hi veuen articles com "sa" i "ses", o pronoms també propis de Balears, com per exemple: l ey (l'hey), qu ey (qu'hey), no y (no'y), nostro, ta (ta mare), o disseccions pròpies de Balears: veyas, llengo, homo, orde, dimars, divenres, fruyt, fruyts, trebays, beneyt, conseya, veya, cayguerem, caygut, feya, matex, axi. I com ès natural també feia ús de s'estructura occitana: lo, los, el, la, nostra, les, els, ta, sos, etc... que trobam també a sa mallorquina. En Llull escrivia en "vulgar" pes seus paisans vulgars, perquè pes cultes de tot el món ja emprava es llatí.

   Per afegitó, a sa seva bibliografia se pot veure que sa primera obra impresa a Mallorca fou es “Llibre del Orde de Cavaylería”, publicada l'any 1465 a s'imprenta de s'enginyós valldemossí Mestre Nicolau Calafat, i mirau per on… està escrita en llemosí. També està documentat que sa primera edició a imprenta de s’obra “Blanquerna" s'imprimí a València l'any 1521, traduïda des vulgar a sa llengo valenciana. Per tant, crec que se pot afirmar, o al manco debatre, que s'erudit i beat Ramon Llull Heril féu es seus escrits en vulgar o pla, llatí i àrab. En cap moment diu que estiguin escrits en català, dialecte inexistent en aquella època.