ES BALEÀRICS.

Historia de las Baleares - Gaspar Sabater - 1987.

   S'història de ses Illes Balears té un particular interés i ofereix un panorama vari i multiforme. Panorama que resulta d'una força històrica considerable, perquè ses Balears, que a s'empar de s'antig Regne de Mallorca floriren  -es Regne de Mallorques, amb que fou conegut fins es segle XVII- arribaren a tenir, a lo llarg de sa seva història, un contengut polític, social i humà trascendent. Unes vegades juntes i altres separades, ses Balears han deixat en s'història s'empremta de ses seves realisacions i es fort caràcter que animà an es seus homos i an es seus habitants.

Regne de Mallorques.

   Una nota destacada de s'història balear és es caràcter lliure i independent des seus habitants i es vigor que saberen infundir a tots es seus actes. Sa lluita des pobles colonitzadors per dominar ses illes és bona prova d'això. Com ho és sa participació dets homos de Balears a empreses d'altura -es foners en ses Guerres Púniques, es navegants, es corsaris, es missioners i evangelitzadors- en ses que donaren sempre sa nota distintiva. Que si es mallorquins Ramon Llull i Juniper Serra en nom des seu ideal religiós dugueren sa seva inquietut apostòlica fins es més apartats racons de sa geografia, és es general Barceló -conegut a Mallorca com es capitá Toni- i és en Jaume Ferrer, es navegant, qui, amb sos seus periples militars i descubridors, xerren d'aquesta força característica de s'homo balear. Com xerren, també, es metge menorquí Mateu Orfila, pare de sa toxicologia moderna, que sorprengué a Europa des de sa seva càtedra de sa Facultat de medicina de París, i es general eivissenc Vara de Rey que escrigué, en sa defensa d'El Caney (Cuba), una de ses pàgines més brillants de s'història militar espanyola.

Capitá Toni Barceló.

   Es pas sobre sa nostra terra de gents de sa més diversa formació i psicilogia, és lo que ha donat origen a aquest factor humà. S'història no pot despreciar, per individual, aquest aspecte. S'estil individual, en fer-se extensiu, adquireix sa categoria d'estil col·lectiu. Es dir, històric. I aquest estil és es què, en derrer terme, configura an es pobles i a ses institucions per ells creades.

Foners balears, tiradors de pedres amb ses bassetges.

   S'història des poble balear és s'història de ses illes considerades en sos seus trets característics. Insistesc sobre això, per destacar es fet de sa seva varietat dins de s'unitat. Perquè aquest precepte aristotèlic s'ha fet plena i eficient realitat en s'història d'aquestes cinc illes.

Font de s'article: Llibre Historia de las Baleares. Gaspar Sabater - 1987.

Nota: Dit llibre està escrit en castellà, per tant sa traducció an es mallorquí està feta per un servidor.