ES BALEÀRICS.

Història de ses Balears — Gaspar Sabater, 1987

Historia de las Baleares - Gaspar Sabater - 1987.

 

S’història de ses Illes Balears

S’història de ses Illes Balears té un interès particular i ofereix un panorama variat i multiforme. Un panorama que resulta d’una força històrica considerable, perquè ses Balears, que a s’empar de s’antic Regne de Mallorca floriren —es Regne de Mallorques, nom amb què fou conegut fins es segle XVII— arribaren a tenir, al llarg de sa seva història, un contengut polític, social i humà de gran transcendència.

Unes vegades juntes i altres separades, ses Balears han deixat en s’història s’empremta de ses seves realisacions i es fort caràcter que animà an es seus homos i an es seus habitants.

Regne de Mallorques

  

Es Regne de Mallorques

Una nota destacada de s’història balear és es caràcter lliure i independent des seus habitants, i es vigor que saberen infondre a tots es seus actes. Sa lluita des pobles colonisadors per dominar ses illes és una bona prova. Com també ho és sa participació des balears en empreses d’altura: es foners en ses Guerres Púniques, es navegants, es corsaris, es missioners i evangelisadors —tots deixaren sa seva empremta distintiva.

Si es mallorquins Ramon Llull i Juníper Serra, en nom des seu ideal religiós, dugueren sa seva inquietud apostòlica fins an es més apartats racons de sa geografia, també ho feren es general Barceló —conegut a Mallorca com es capitá Toni— i en Jaume Ferrer, es navegant, que amb sos seus periples militars i descobridors, xerren d’aquesta força característica de s’homo balear.

Com xerren també es metge menorquí Mateu Orfila, pare de sa toxicologia moderna, que sorprengué Europa des de sa seva càtedra a sa Facultat de Medicina de París, i es general eivissenc Vara de Rey, que escrigué, en sa defensa d’El Caney (Cuba), una de ses pàgines més brillants de s’història militar espanyola.

Capitá Toni Barceló

  

Capitá Toni Barceló

Es pas per sa nostra terra de gents de sa més diversa formació i psicologia és lo que ha donat origen an aquest factor humà tan ric. S’història no pot despreciar, per individual que sigui, aquest aspecte. S’estil individual, en fer-se extensiu, adquireix sa categoria d’estil col·lectiu. És a dir, històric. I aquest estil és es que, en darrer terme, configura es pobles i ses institucions que ells mateixos han creat.

Foners balears, tiradors de pedres.

   

Foners balears, tiradors de pedres amb ses bassetges

S’història des poble balear és s’història de ses illes considerades en sos seus tirs característics. Insistesc sobre això per destacar es fet de sa seva varietat dins s'unitat. Perquè aquest precepte aristotèlic s’ha fet plena i eficient realitat en s’història d’aquestes cinc illes.

Font de s’article: Llibre “Historia de las Baleares”, Gaspar Sabater — 1987 Nota: Dit llibre està escrit en castellà; per tant, sa traducció an es mallorquí ha estat feta per un servidor.