MENTIDES I MÉS MENTIDES.

  Tots sabem que a l'any 1983 es nostros polítics mos entefarraren sa llengo catalana com a pròpia posant-la damunt s'Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears. Per tan lamentable fet, i com a ciutadà d'un poble que pateix s'imposició d'una llengo forastera, tenc es dret moral i s'obligació de fer quatre puntualisacions an es respecte.

   1.- En es famós article 35 de s'estatut diuen que és d'acord amb sa tradició literària autòctona. ¿De quina tradició xerren? ¿Acàs han anat a cercar ets autors que escrigueren en mallorquí?.
https://esracomallorqui.blogspot.com/…/hi-ha-hagut-intelect…

   2.- Damunt dit estatut també diuen que ses modalitats insulars, o sigui es mallorquí, menorquí i eivissenc-formenterenc seran objecte d'estudi i protecció sense perjudici a s'unitat de sa llengo. Anem a veure, si s'estatut posa que s'han d'estodiar i protegir ses modalitats insulars, ¿Perquè reneguen a utilisar es nostro article salat? ¿Per què tots ets escrits oficials estan escrits en un pur i dur català, obviant i arraconant ses nostres pròpies paraules i expressions baleàriques?.

   3.- Traicionaren an es propi poble sense un mínim de respecte, ja que no tengueren ni sa més minima decència de demenar-li, via referèndum, lo que pensava sobre dita questió. ¿I per què no ho feren? Perquè sabíen que totes i cada una de ses enquestes publicades an es medis de comunicació donaven un clamorós NO a sa llengo catalana i un abrumador SI a sa llengo mallorquina.

   4.- ¿I com han aconseguit aquesta suplantació filològica i cultural contra es poble que els ha votat? Gastant millons i millons d'euros per dur endavant es pitjor atac lingüístic i cultural comès contra un poble que estava (i encarara segueix estant) orgullós de sa seva pròpia llengo materna, imposant-li sa d'una altra comunitat autònoma mijtançant una nefasta i absurda llei de normalisació lingüística, i fins i tot deixant que dins es centres educatius, inclosa s'UIB, s'infiltràs es més indecent catalanisme, tenguent així assegurada una educació més afí an es món catalanista.

   I així anam, enganats i traicionats pes polítics, pes que tocarien defensar i estimar lo que és des poble i pes poble, que no és res mes que es seu ancestral llegat lingüístic-històric-cultural.