Tots
sabem que a l'any 1983 es nostros polítics mos entefarraren sa llengo
catalana com a pròpia posant-la damunt s'Estatut d'Autonomia de ses
Illes Balears. Per tan lamentable fet, i com a ciutadà d'un poble
que pateix s'imposició d'una llengo forastera, tenc es dret moral i
s'obligació de fer quatre puntualisacions an es respecte.
1.-
En es famós article 35 de s'Estatut diuen que és d'acord amb sa
tradició literària autòctona. ¿De quina tradició xerren? ¿Acàs
han anat a cercar ets autors que escrigueren en
mallorquí?.
https://esracomallorqui.blogspot.com/…/hi-ha-hagut-intelect…
https://esracomallorqui.blogspot.com/…/hi-ha-hagut-intelect…
2.-
Damunt dit estatut també diuen que ses modalitats insulars, o sigui es
mallorquí, menorquí i eivissenc-formenterenc seran objecte
d'estudi i protecció sense perjudici a s'unitat de sa llengo. Anem a
veure, si s'estatut posa que s'han d'estudiar i protegir ses
modalitats insulars, ¿Perquè reneguen a utilitzar es nostro article salat? ¿Per què tots ets escrits oficials estan
escrits en un pur i dur català, obviant i arraconant ses nostres
pròpies paraules i expressions baleàriques?.
3.-
Traicionaren an es propi poble sense un mínim de respecte, ja que no
tengueren ni sa més minima decència de demenar-li, via referèndum,
lo que pensava sobre dita questió. ¿I per què no ho feren?
Perquè sabíen que totes i cada una de ses enquestes publicades an
es medis de comunicació donaven un clamorós NO a sa llengo catalana
i un abrumador SI a sa llengo mallorquina.
4.- ¿I com han aconseguit aquesta suplantació filològica i cultural
contra es poble que els ha votat? Gastant millons i millons d'euros
per dur endavant es pitjor atac lingüístic i cultural comès contra
un poble que estava (i encarara segueix estant) orgullós de sa seva
pròpia llengo materna, imposant-li sa d'una altra comunitat autònoma
mijtançant una nefasta i absurda llei de normalització lingüística, i fins i tot deixant que dins es centres educatius, inclosa s'UIB,
s'infiltràs es més indecent catalanisme, tenguent així assegurada
una educació més afí an es món catalanista.
I
així anam, enganats i traicionats pes polítics, pes que tocarien
defensar i estimar lo que és des poble i pes poble, que no és res mes que es seu ancestral
llegat lingüístic-històric-cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada