LLENGO MALLORQUINA.

Història General des Regne Baleàric

     Pes que vos agrada tot lo referent a sa nostra terra avui vos pos un extracte des llibre "Historia General del Reino Baleárico", escrit l'any 1631 per D. Juan Dameto  i Cotoner (Palma, 1554-1633), per més senyes segon cronista general des Regne de Mallorca, on a sa pàgina 61 - paràgraf 12, mos fa una curiosíssima descripició de sa llengo mallorquina. Vui recalcar que dit llibre està escrit en castellà antic, per tant sa traducció an es mallorquí és obra d'un servidor. 

Vet aquí lo que diu:

   No serà impropi des nostro argument dir qualque cosa des llenguatge que per aquí vulgarment usam. És cosa sabuda que a totes ses províncies i terres del món ha anat canviant sa manera de xerrar, conforme sa mudança des prínceps o nacions que en elles han tengut es ceptre i senyoriu, i com ses nostres illes han estat senyorejades de tan diferents amos, com després se dirà, han tengut també diversos idiomes: cirenaic, grec, cartaginès, romà, aràbic, i es que darrerament ara se practica, que comunament s'anomena llenguatge llemosí, derivat d'una província de França, cap de sa qual és sa ciutat de Lemouix, o Lemosins. La dugueren a Catalunya es primers conquistadors d'aquell nobilíssim principat, d'on després l'heretaren es regnes de Mallorca, València i Sardenya, per medi de ses armes guanyadores des claríssims reis d'Aragó. És vera que encara queda amb qualque mescla d'altres llengos: grega, aràbiga i llatina, d'on ella principalment s'origina. Qualcuns mos han volgut posar nota de poc cults en so xerrar. Jo dic que si bé entre sa gent vulgar, que ordinàriament és sa major part, se pot reprendre aquest vici, però entre sa noblesa i gent que tracta de lletres, se va sempre reduint a major elegància. Estudi en què s'han d'emplear i apreciar molt es mestres de sa joventut, corregint amb indústria i art coses que d'altres bàrbars idiomes, amb sa contratació se mos han anat aferrant. Sa falta més notable que en tot això hi ha, és sa pronunciació gutural i es no distingir ses vocals a i e. Sa causa d'això darrer és tenir aquesta llengo ses tres vocals a, e, o duplicades, a sa manera que es grecs tenen s'omicron i s'omega, de ses quals usen qualcuns indeferentment, servint-se més vegades de sa a per sa e, faltes que fàcilment se poden remediar. Qualcuns han cregut que sa llengo des cirenaics ha estat de ses més antigues que a s'illa s'han usat, i que d'ella se deriva es nom de Balears, que entre ells significa estranys. Qui vulgui sebre altres propietats de sa llengo llemosina, que les vegi a un autor modern que tracta d'ella més per extens.