¿LLENGO O LLENGUA?

 

Diccionari mallorquí-castellà Pere Antoni Figuera - any 1840

   Aquesta és una de ses paraules que més controvèrsia dú dins es món des mallorquinisme. Uns diuen que sa vertadera manera de dir-la és llengo, ja que és talment com la pronuncia es poble mallorquí, però altres diuen que lo correcte és llengua, perquè així ho mana s'IEC.

   Idò bé, aquesta definició de llengua a jo no m'acaba d'agradar, lo primer de tot perquè no la deim, lo segon perquè no és pròpia des mallorquins, i lo tercer perquè ni tan sols es nostros germans menorquins l'empleen, ja que ells pronuncien llengu. O sia, a Mallorca llengo i a Menorca llengu. Per tant, vistes aquestes definicions, i sabut que es defensors de sa versió catalana s'aferren a que s'ha de dir llengua perquè d'aquí vé sa derivació llenguatge (llengua=llenguatge), som cercat aquesta definició a diferents diccionaris de sa llengo mallorquina, balear i fins i tot gascona, i mirau per on, tots es diccionaris i vocabularis mallorquins mos deixaren escrit que en mallorquí sa paraula correcta és llengo i que sa seva derivació és llengatje (llengo=llengatje), i fins i tot es famós diccionari català-valencià-balear d'en Borja Moll, successor de Mossèn Antoni Maria Alcover, així ho reconeix. Per tant sa definició de llengua dins es nostro xerrar es errònia.

  Vist això sa nostra tasca no ha d'esser altre que emplear ses nostres pròpies paraules i expressions baleàriques. Si axí ho feim, i si així ho donam a coneixer a ses noves generacions, possiblement poc a poc tornarem reviscolar una llengo tan antiga i tan preciosa com sa sa nostra, avui greument amenassada per s'invassora llengo importada de sa Comunitat Autònoma de Catalunya.