Bartomeu Ferrà i Perelló (Palma, Mallorca, 1843 — 1924) fou un mestre d'obres, escriptor, poeta, dramaturg i arqueòleg mallorquí, fill d'en Miquel Ferrà i Font.
De jove estudià a s'Escola Especial de Mestres d'Obres de València i en tornar a Mallorca feu obres de restauració a sa casa de Mas des pla del Rei (1887), a s'iglèsia d'Alcúdia, en es cambril des santuari de Lluc i a sa Caixa d'Estalvis des carrer des Sol. Com a constructor se li atribueixen ses construccions de ses iglèsies de Son Roca i de Son Rapinya. Com escriptor, és un des representants més importants des costumisme mallorquí. Juntament amb en Mateu Obrador fundà sa revista "L'Ignorància" (1879), i col·laborà també a "La Dulzaina", "El Áncora", "Revista Balear", "Museo Balear", "Mallorca", "Mallorca Dominical" i "Migjorn".
També publicà qualcuns volums de poesia, on seguí una línia de costumisme realista (Comèdies i poesies, 1872; Flors i fulles, 1898; Brots d’ortiga, 1900; Glosa i Prosa, 1916; Hores sèries, darrer aplec de glosa i prosa, 1916; Proses i poesies, 1929), i de narracions (Història del rei en Jaume I d’Aragó el Conquistador, 1912; Ciutat ha seixanta anys, 1918, i Coses nostres, 1926).
Fou un des creadors des teatre mallorquí, i escriví peces teatrals de caràcter costumista en vers, com Els calçons de Mestre Lluc (1871), Un estudiant del dia (1881), Pastorells amb alegria d’en Jafét y compañia (1892) i Pastorélls de Na Rebeca y Na Sussana (1892).
Per descarregar o llegir es Pastorells clica damunt aquest enllaç:
👇👇
