Desafortunadament es baleàrics hem sofrit sovint infortunis que han tengut greus conseqüències per sa llengo i cultura des nostro poble. Avui me referiré a ses imposicions que han vengut tant per part de sa llengo castellana, segle XVIII, com de sa catalana, segle XX. Basta recular en es temps i trobarem es famós Decret de Nova Planta redactat pel rei Felip V amb s'objectiu d'uniformisar sa vida política i administrativa de sa nació. Decret on, a sa reial orde de s'11 de desembre de 1717, se disposa que tots ets escrits de
s'Audiència de Mallorca s'escriguin en castellà en lloc des llatí tradicional. Començava així una gradual castellanisació de s'illa, on es castellà s’anà imposant a tots ets actes, escrits oficials i a sa literatura mateixa, deixant es mallorquí escrit únicament per sa poesia popular.
Més envant, i per cèdula reial des 23 de juny del 1768, se disposaren noves normes per seguir castellanisant es nostro poble, una d'elles era que tots es llibres oficials estiguessin redactats en castellà. D’aquesta manera se pretenia estendre «el idioma general de la nación para su mayor armonía y enlace recíproco en las universidades y en el clero». Orde que degut an es seu incompliment i rebel·lia des nadius fou confirmada es 20 de març de 1778 ordenant an es batles que vetlassin es compliment des decret per part des mestres. Fins i tot, els advertia que, en cas de no complir-ho, serien sancionats amb sa pena de privar-los de s’ensenyança pública segons es prudent arbitri de sa Reial Audiència. Cinquanta anys més tard, es 22 de febrer del 1837, es Govern Superior Polític de ses Illes promulgà un edicte ordenant que només se xerràs es castellà a ses escoles públiques, imposant es càstig de s'anell an ets alumnes que incomplissin aquesta orde. Transcric un fragment de dit edicte: «Cada maestro o maestra tendrá una sortija de metal, que el lunes entregará a uno de sus discípulos, advirtiendo a los demás que ninguno hable palabra que no sea castellano, so pena de que oyéndola no podrá negarse a recibirla; pero con el bien entendido que oyendo que otro condiscípulo incurre en la misma falta, tendrá acción de pasarle el anillo, y así sucesivamente durante la semana hasta la tarde del sábado, en que a la hora señalada aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena que, en los primeros ensayos, será leve, pero que se irá aumentando, así como se irá ampliando el local de la prohibición».
I ara, tres segles després, tornam a patir imposicions i marginacions de sa nostra llengo mare, però no per part de sa llengo espanyola, perquè la sentim com a nostra, sinó per part de sa catalana. Una imposició duita a terme pes gambirots que mos comanden, o això se creuen ells, amb decrets i lleis que vulneren es nostros propis drets i suplanten sa nostra llengo vernacla. Decrets i lleis fets amb una mala fe mai vista amb s'intenció de baratar s’idioma des mallorquins i sa seva manera d'expressar-se. Basta recordar s'innecessària Llei de Normalisació Lingüística aprovada es 29 d'abril de 1986 pes nostros propis governants, sense sabre si aquesta llei finalment normalisa o anormalisa, perquè vists es resultats negatius després de trenta-sis anys d'imposició −d'aquí s'insistència de s'actual Pacte de Progres a fer-la efectiva−, lo únic que ha aconseguit és embullar a sa jovenea amb paraules que no són d'aquí i que provoquen una greu anormalisació dins es nostro vocabulari.
En poques paraules, s'història se repeteix, però aquesta vegada a mans des propis baleàrics.
Quina llàstima!!!
Més envant, i per cèdula reial des 23 de juny del 1768, se disposaren noves normes per seguir castellanisant es nostro poble, una d'elles era que tots es llibres oficials estiguessin redactats en castellà. D’aquesta manera se pretenia estendre «el idioma general de la nación para su mayor armonía y enlace recíproco en las universidades y en el clero». Orde que degut an es seu incompliment i rebel·lia des nadius fou confirmada es 20 de març de 1778 ordenant an es batles que vetlassin es compliment des decret per part des mestres. Fins i tot, els advertia que, en cas de no complir-ho, serien sancionats amb sa pena de privar-los de s’ensenyança pública segons es prudent arbitri de sa Reial Audiència. Cinquanta anys més tard, es 22 de febrer del 1837, es Govern Superior Polític de ses Illes promulgà un edicte ordenant que només se xerràs es castellà a ses escoles públiques, imposant es càstig de s'anell an ets alumnes que incomplissin aquesta orde. Transcric un fragment de dit edicte: «Cada maestro o maestra tendrá una sortija de metal, que el lunes entregará a uno de sus discípulos, advirtiendo a los demás que ninguno hable palabra que no sea castellano, so pena de que oyéndola no podrá negarse a recibirla; pero con el bien entendido que oyendo que otro condiscípulo incurre en la misma falta, tendrá acción de pasarle el anillo, y así sucesivamente durante la semana hasta la tarde del sábado, en que a la hora señalada aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena que, en los primeros ensayos, será leve, pero que se irá aumentando, así como se irá ampliando el local de la prohibición».
I ara, tres segles després, tornam a patir imposicions i marginacions de sa nostra llengo mare, però no per part de sa llengo espanyola, perquè la sentim com a nostra, sinó per part de sa catalana. Una imposició duita a terme pes gambirots que mos comanden, o això se creuen ells, amb decrets i lleis que vulneren es nostros propis drets i suplanten sa nostra llengo vernacla. Decrets i lleis fets amb una mala fe mai vista amb s'intenció de baratar s’idioma des mallorquins i sa seva manera d'expressar-se. Basta recordar s'innecessària Llei de Normalisació Lingüística aprovada es 29 d'abril de 1986 pes nostros propis governants, sense sabre si aquesta llei finalment normalisa o anormalisa, perquè vists es resultats negatius després de trenta-sis anys d'imposició −d'aquí s'insistència de s'actual Pacte de Progres a fer-la efectiva−, lo únic que ha aconseguit és embullar a sa jovenea amb paraules que no són d'aquí i que provoquen una greu anormalisació dins es nostro vocabulari.
En poques paraules, s'història se repeteix, però aquesta vegada a mans des propis baleàrics.
Quina llàstima!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada