Dissabte passat 30 de desembre se va celebrar sa tradicional ofrena floral al rei En Jaume I que recorda s'entrada de ses tropes aragoneses a sa capital l’any 1229, uns fets històrics que representaren sa reinstauració des cristianisme i posaren es fonaments de s’identitat política, social, econòmica i cultural de s'actual pàtria mallorquina.
Una festa que enguany ha tengut uns aires diferents, i no perquè hi hagi hagut canvis d'organització o poca afluència de gent, sinó per sa gran exhibició de banderes espanyoles i càntics a favor de sa nació espanyola davant sa jovenea esquerranosa i separatista que duia estelades. Han faltat banderes mallorquines a un acte que precisament reivindica sa nostra mallorquinitat. Amb aquesta crítica no vui dir que sa nostra nacio no sigui s'espanyola, que ho és, i ben content estic de formar-ne part. Ara bé, lo que vui dir és que no hem de mesclar ous amb caragols. A un acte solemne com aquest, que commemora un fets trascendentals des poble mallorquí, lo seu és lluir ses banderes i insígnies que representin sa nostra petita pàtria i sa nostra terra, que no és altra que sa que du es castell que tan bé mos identifica com a poble amb identitat pròpia.
Una festa que ha de mester una bona envestida per part des mallorquins que no creim en sa gradual catalanització induïda pes governants. Però per aconseguir que sigui una festa ben lluïda i ben nostra, ben mallorquina, és importantíssim anar-hi amb banderes, escuts i insígnies que vertaderament representin Mallorca, no anar-hi amb banderes espanyoles i una pancarta que, com s’altre dia, alabava s'espanyolitat, tal com ha passat per primera vegada enguany. Per primera vegada, repetesc, perquè altres anys ses entitats balearistes ja s'encarregaven que ses banderes mallorquines estiguessin ben altes i visibles a fi de reivindicar sa nostra tres vegades mil.lenària identitat, desgraciadament en procés d’assimilació dins es magma catalanista.
Sa Festa de s’Estendard no és precisament per reclamar s'espanyolitat ni sa llengo castellana a ses escoles, aquesta festa és per homenatjar sa nostra mallorquinitat, sa nostra llengo i sa nostra cultura. I això se fa plantant cara a sa jovenea catalanista que hi sol comparèixer aquest dia. Si ho feim així amb so temps sa nostra mallorquinitat serà respectada i venerada, en cas contrari, quedarem retratats com uns simples espanyolistes davant un catalanisme que, finalment, haurà aconseguit lo que sempre ha volgut: suplantar sa nostra identitat.
Si qualcú vol fer una concentració a favor de s'espanyolitat o sa llengo espanyola, jo seré un des primers en apuntar-mi. Emperò s'ha de fer quan toca i on toca, no aprofitant una ofrena a n'en Jaume III amb reivindicacions fora de lloc.
Sa Pàtria no se defensa amb paraules i insígnies que no són seves. Sa Pàtria se defensa amb decisions contundents i banderes que l’identifiquen. Tal com ho sent, ho dic. I a qui no li agradi que me demostri lo contrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada