SENYOR ABRIL, BOCA CLOSA.

   

   A rel de sa concentració promoguda per Mos Movem i Societat Civil Balear contra s'imposició política des català a sa sanitat pública balear, el senyor David Abril, portaveu de Més per Mallorca, no ha tengut cap altra capbuitada que encalentir encara més ses coses atacant es milenars de ciutadans que sortiren pacíficament en es carrer diumenge passat per expressar sa seva disconformitat i es seu rebuig a s'absurda deriva lingüística des Pacte de Progrés.

Aquest bon senyor, si ès que mereix anomenar-se així, amb sa seva habitual mala educació i prepotència, no ha dubtat a insultar es ciutadans que amb tot es seu dret no accepten es català com a requisit a sa sanitat pública, sa de tots, sa pagada amb sos nostros imposts. ¿I quin ha estat es darrer desbarat del senyor Abril per criticar ets assistents de sa manifestació de diumenge passat? Idò pregonar que només hi anaren “miserables” i “gent intoxicada” ja que, an es seu parer, sa manifestació s’havia convocada contra es català i contra es govern d'esquerres.

   Convendria recordar-li an el senyor Abril que es mallorquins no som gent “intoxicada” ni manipulada. Es mallorquins som gent pacífica, educada i oberta que estam fins an es nassos de ses polítiques lingüístiques des seu partit, per no dir res de ses altres, que bona falta fa xerrar-ne una mica però que deixarem per més envant. Sa qüestió no ès si són d'esquerres, de dretes o de centre, aquí sa qüestió ès que es partit d’Abril mos imposa per llei –no saben fer altra cosa, els pobres– es parlar de Catalunya a tots es balears. Els importa un rave violar es drets lingüístics reconeguts per sa Constitució Espanyola i reflexats a s'Estatut d'Autonomia. Aquí es tema ès que ell, erròniament, se pensa tenir autoritat moral damunt es mallorquins de rel per dir-mos qui som, com xerram, d'on venim i lo que volem, quan justament tocaria esser es darrer en opinar en un tema tan sensible i delicat com aquest. N’Abril ve de pares peninsulars nats a Vilches (Jaén), o sigui, ès de descendència peninsular. Lo que vull dir amb això ès que n’Abril ès es darrer mot des credo per dir-mos que estam “intoxicats”. Millor li aniria que respectàs s’idioma des seus progenitors, per això vivim a una societat bilingüe que no entén ses discriminacions lingüístiques. Aquí ets únics que estan intoxicats amb sa gramàtica fabriana són ets anomenats catalans de Mallorca com ell.

   Sa realitat ès que li ha caigut molt tort que es poble balear, es mateix que li paga religiosament es jornal, hagi sortit en es carrer per sumar-se a una concentració contra s'imposició des català a sa sanitat pública, reclamant an es polítics d'esquerra que ja basta de crear crispació, crits i renou allà on no n'hi havia hagut mai. Senyor Abril, sa concentració de diumenge passat no va esser contra es govern d'esquerres, sinó contra ses polítiques lingüístiques sortides des pacte d'esquerres. ¿Entén sa diferència?

   Senyor David Abril, hi pensi abans d’obrir sa boca. Deixi que es balears reclamin amb dignitat lo que creuen més oportú per sa seva terra. Es balears estimam sa convivència, sa pau i sa concòrdia. Estimam sa llibertat i no mos agraden ses imposicions, sobretot ses que vénen des nacionalcatalanisme que vostè representa.

I recordi que l'any qui ve hi ha eleccions.

TERGIVERSACIONS LINGÜÍSTIQUES

   

  Avui en dia xerrar de mallorquí és com xerrar d’una rondalla, d’una brusca nostra, com si tots es que el xerram fóssim uns incults i uns analfabets davant es que se senten més cults i lletrats perquè “enraonen el parlar de Catalunya”. ¡Com si noltros no tenguéssim sa nostra pròpia manera d’expressar-mos! ¿I com ho fan aquests set-ciències que tenen Catalunya per mirall? Molt fàcil, tergiversant i amagant sa vertadera realitat, no fos cosa que ses mentides surtin a sa llum pública. S’agafa primer a un mentider que a un coix, diu es refrany.

   ¿Com? Simplement amb documents i escrits que així ho demostren, que n’hi ha molts, per això avui me remetré a tres que crec que són suficients per demostrar que sa manera de xerrar des nostro poble no és ni prop fer-hi es català barceloní d’en Pompeu Fabra que mos volen fer empassolar. Vet aquí lo que mos expliquen dos erudits lletrats en temes lingüístics.

   Comencem amb en Pompeu Fabra, pare des catalanisme modern. Es 31 de març de 1891 declarà en es diari L’Avenç de Barcelona: “Afirm que la mateixa ortografia pel català, el valencià i el balear resulta impossible per esser contra natura”. An es mateix temps afegia: “Nosaltres, els catalans, no voldríem altra cosa, sinó que els valencians i els baleàrics emprenguessin una forta depuració de les seves respectives llengues i que s’acostessin a la llengua catalana”. Paraules que deixen ben clar que en Fabra entenia que es valencians i es baleàrics disposaven d’una manera de xerrar ben diferenciada des català, tant que només forçant molt –prèvia depuració que, no mos enganem, és lo que està passant ara– podien arribar a compartir sa mateixa ortografia.

   Per altra banda, mossèn Antoni Maria Alcover, lingüista reconegut i coautor des diccionari català-valencià-balear, declarà en es Ratio Estadorium des Seminari de Mallorca: “No pot seriament afirmar-se que mai hagi existit una unitat lingüística de ses tres llengos, valenciana-balear-catalana“. Com podem veure, en cap moment diu que sa llengo des baleàrics sigui sa catalana, ni tan sols s’atreveix a xerrar de dialecte.

   I ja per acabar, es Bolletí Oficial de sa Reial Acadèmia Espanyola de setembre-desembre de l’any 1959, tom XXXIX, publicà una resolución que deia: “Y no está exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho en las definiciones del catalán, valenciano, mallorquín y balear con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando de paso espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones… y la nueva definición del catalán pondrá fin a las consultas… “lengua romance vernácula que se habla en Cataluña y en otros dominios de la antigua Corona de Aragón“.

  En poques paraules, quan governava el 1959 es Generalíssim Francisco Franco Bahamonde, sa Reial Acadèmia Espanyola va admetre que per motius polítics (“no exenta de alcance político”) es mallorquí (o balear) passaria a ser un dialecte de sa llengo catalana. Per tant, s’afirmació tan estesa que durant es regim des dictador se va prohibir sa llengo catalana a Catalunya és totalment falsa, de fet s’enriquí i s’afavorí a costa de sa mallorquina.

   Si qualque Sant Tomàs no ho creu, que segurament més d’un no s’ho creurà, que cerqui aqueixa publicació en es Bolletí Oficial de sa RAE de l’any 1959 i que ho comprovi amb sos seus propis ulls.

SI MOS MOVEM, GUANYAREM.

   Tot indica que MÉS ha reculat amb s'absurda imposició de sa llengo catalana an es professionals de sa sanitat pública balear. Segurament, i crec no equivocar-me, per por a ses pròximes manifestacions socials organisades pes nou moviment social Mos Movem i a ses darreres enquestes que reflexen una considerable pèrdua de vots d’aquesta formació política. Aquest nou moviment social liderat per s'empresària menorquina Ursula Mascaró ha calat fort en es cor de sa societat balear, aconseguint amb sa seva inesperada irrupció  contra sa tirania catalanista desbaratar una casta política que no s'ho esperava de cap de ses maneres i que ha quedada astorada i amb sos calçons baixos. I dic “catalanista” perquè en es moment que un Govern com es nostro imposa per llei un vocabulari importat de sa veïnada Catalunya an es seu propi poble, no se pot definir d’altra manera que com a catalanista.

   Sa qüestió ès que després d'aguantar ses ridícules exigències a favor des requisit de sa llengo catalana a sa sanitat pública, n’Armengol i es seus companys de viatge de MÉS han fet anques enrere i han deixat es certificat de català com un mèrit que, en es pitjor des casos, afectarà sa carrera professional de metges i  infermeres si, as cap de dos anys d’obtenir sa plaça, no se treuen es certificat B1. De moment, es català no excluorà cap persona que vulgui opositar per obtenir una plaça pública i que no pugui acreditar es nivell requerit de català.

   Hem de recordar que lo que no pot fer cap govern ès negar an es professionals de sa sanitat pública, ni a cap altre ciutadà, es dret constitucional a utilisar sa seva pròpia llengo vernacla, tant si ès sa mallorquina (per manament polític, sa catalana) com si ès s'espanyola. Per això, es ciutadans tenim es dret constitucional d'exigir an es polítics catalanistes que respectin lo que mana s’Estatut d'Autonomia, o sia, s’obligació per part de ses institucions de Balears de garantisar s’ús normal i oficial des dos idiomes i prendre ses mesures necessàries per assegurar es seu coneixement amb sa creació de ses condicions que permetin arribar a s'igualtat plena de ses dues llengos.

    Precisament degut an això es president des Sindicat Mèdic, Miguel Lázaro, va deixar clar que supeditar s'accés a sa carrera profesional a una acreditació lingüística "podría ser inconstitucional. El catalán ya está incluido como mérito para acceder a este complemento y podríamos negociar un aumento de su peso pero en lo que nunca transigiremos es en que sea un requisito para percibir este plus. La carrera profesional es una de nuestras líneas rojas y un valor esencial del sindicato".

    En poques paraules i xerrant amb plata, s'obligatorietat des català an es funcionaris, siguin des gremi que siguin, ès incoherent, antidemocràtic, inconstitucional i incompleix es manaments de s'Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears.

   Què no se queixi es govern des pacte catalanista si sa ciutadania se rebel.la contra s'injusta i discriminatòria imposició lingüística que promouen. Si Mos Movem guanyarem, si callam ells seguiran fent de ses seves. ¡Vet aquí sa realitat! Diumenge 18 de febrer a les onze, mos veim a sa plaça d’Espanya. Mos movem.

I AIXÍ ANAM.

   

   An es balears no mos ve de nou que ses televisions regionals i nacionals xerrin de s'imposició de sa llengo catalana an es profesionals de sa sanitat pública de Balears, incloguent es personal de netetja. Però aquest debat castellà/català n’amaga un altre que sol quedar ofegat com si fos una qüestió superada. Aquest debat no és altre que s’absurda suplantació des nostro xerrar promoguda pes nostros polítics que el 1983 estamparen damunt s'Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears que sa llengo catalana passaria a ser s'oficial. De llavors ençà ses instàncies oficials s'han esforçat a utilisar un vocabulari que adesiara s'allunya de sa nostra pròpia manera de xerrar i així, tira-tira, acostar-mos MÉS a sa manera de fer-ho des catalans.

           

Polítics com Jeroni Albertí, Fèlix Pons, Biel Canyelles, Cristòfol Soler, Maria Antònia Munar, José Conrado de Villalonga, Jaume Matas, Francesc Antich, Francina Armengol, Biel Barceló, Alberto Jarabo, Biel Company i un llarg etcètera han entregat sa nostra comunitat an ets interessos polític-econòmics des catalanisme. Uns com a inductors i ets altres com a xotets de cordeta, seguint s’exemple. En es seu moment varen dir que aquesta suplantació lingüística en tota regla responia a una “tradició literària autòctona”. ¿De quina tradició xerraven? ¿Per què no anaren a cercar ets autors que sí varen escriure en mallorquí, com Gabriel Maura, Pere d’Alcàntara Penya o Tomàs Aguiló Cortès?

 Ademés ells mateixos consentiren estampar damunt s'Estatut que ses modalitats insulars, o sigui, es mallorquí, es menorquí i s'ervissenc/formenterer, serien objecte d'estudi i protecció, sense perjudici de s'unitat de sa llengo. Anem a veure, si s'Estatut deia clarament que s'havien d'estudiar i protegir ses modalitats insulars, ¿per què reneguen a utilisar es nostro ancestral article salat? ¿Per què tots ets escrits oficials estan redactats en barceloní, obviant i arraconant ses nostres pròpies paraules i expressions?

   Els agradi o no, sa realitat és que enganaren es poble sense cap mirament ni un, sense sa més mínima decència de demanar an es ciutadans, via referèndum, lo que pensaven sobre una qüestió tan sensible i delicada com aquesta. ¿I per què no ho feren? Molt fàcil, perquè totes i cada una de ses enquestes que se varen publicar en aquell temps donaven un clamorós NO a sa llengo catalana i un impressionant SÍ an es mallorquí. Haguessin perdut.

¿I com han aconseguit aquesta suplantació filològica i cultural contra es poble? Gastant millons i millons d'euros per dur envant es seus ideals lingüístics a un poble que estava, i segueix estant, orgullós de sa seva pròpia manera de xerrar. No han mirat prim a s'hora d'infiltrar-se dins s’escola, inclosa s’universitat, a fi d’assegurar-se que ets estudiants rebin una educació de caire catalanista.

I així anam, enganats pes qui tocarien estimar lo que és des poble i pes poble, que no és altra cosa que s'ancestral llegat lingüístic, històric i cultural que tant mos defineix. 

Que Déu mos agafi confessats

   

IB3, UNA TELEVISIÓ QUE NINGÚ MIRA

   Cada temporadeta mos donen sa terrible notícia que sa televisió autonòmica perd audiència a marxes forçades. Sa darrera enqüesta no deixa lloc a cap interpretació que no sigui un fracàs sense pal.liatius. En es mes de gener d’enguany IB3 només ha arribat a una quota de pantalla des 2.5 per cent, sa pitjor d’un mes de gener des de s'inici de ses emissions ara fa més de deu anys. Això vol dir que només la miraren 4.000 espectadors dins una comunitat de 1.200.000 habitants. Unes cifres que demanen a les totes analisar es motius des poc interès des balears per sa seva televisió autonòmica. 

   Una televisió que enguany compta amb un presupost de 32,2 millons d'euros, mig milló més que l'any passat. Però desgraciadament aquest gastòrum de doblers públics no acaba aquí. Es seu president, Andreu Manresa, va reconeixer públicament que si volem que IB3 perduri seria necessari invertir-hi 8 millons d'euros més en es pròxims tres anys. Una tudadissa que, de seguir amb sa baixa audiència d’aquest mes de gener passat, suposaria esflorar 40.2 milions d'euros per una ridícula audiència de 4000 espectadors, lo que traduït en números resulta un cost de 10.050 euros anuals per espectador. Idò…

   Sa veritat ès que ès molt mal d’empassolar pes ciutadans que se tudi aquesta doblerada per mantenir una televisió que només deixa satisfets una minoria de catalans de Mallorca i uns polítics que utilisen IB3 com una arma propagandistica per seguir amb sa catalanisació de Balears, igualet que TV3 a Catalunya.

   Lo primer que hauria de fer es Govern Balear per dur a bon port IB3 seria respectar es xerrar des ciutadans de Balears, utilisant s'article salat i ses seves pròpies paraules i expressions, tal com fan en Toni Ballador en es programa “Uep ¡Com anam?” o  s’actriu mallorquina Llum Barrera en es concurs diari “Agafa'm si pots”. Per cert, es dos únics programes que tenen una quota de pantalla superior a la resta. ¿Per què serà?

   En poques paraules, per un mallorquí de rel que no mira aquesta televisió catalanisada, que se veu que n’hi ha a mil.lenars com jo, només li queda dir un parell de coses. ¿Com pot esser que una televisió pública pagada amb sos doblers des balears renegui precisament des xerrar des seu propis ciutadans? ¿De veres mos mereixem aquesta casta de governants que permeten aquests desbarats lingüístics dins ca nostra?

   Podeu estar ben segurs que si IB3 empleàs es xerrar des país, en lloc des barceloni estàndar d'en Pompeu Fabra, guanyaria molta més audiència de sa que se pensen aquestes mans foradades, però desgraciadament ja fa massa anys que es catalanisme la manetja a sa seva manera, per això reneguen de s'article salat i de ses expressions pròpies de Balears. Es responsables d’IB3 haurien de fer una reflexió sèria sobre sa viabilitat de tenir una televisió autonòmica purament en català a una comunitat on precisament sa majoria de ciutadans no accepta una manera de xerrar forastera per ells.

¡Que no plorin si ningú mira aquesta IB3! Ells són ets únics culpables.