I AIXÍ ANAM.

   

   An es balears no mos ve de nou que ses televisions regionals i nacionals xerrin de s'imposició de sa llengo catalana an es profesionals de sa sanitat pública de Balears, incloguent es personal de netetja. Però aquest debat castellà/català n’amaga un altre que sol quedar ofegat com si fos una qüestió superada. Aquest debat no és altre que s’absurda suplantació des nostro xerrar promoguda pes nostros polítics que el 1983 estamparen damunt s'Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears que sa llengo catalana passaria a ser s'oficial. De llavors ençà ses instàncies oficials s'han esforçat a utilisar un vocabulari que adesiara s'allunya de sa nostra pròpia manera de xerrar i així, tira-tira, acostar-mos MÉS a sa manera de fer-ho des catalans.

           

Polítics com Jeroni Albertí, Fèlix Pons, Biel Canyelles, Cristòfol Soler, Maria Antònia Munar, José Conrado de Villalonga, Jaume Matas, Francesc Antich, Francina Armengol, Biel Barceló, Alberto Jarabo, Biel Company i un llarg etcètera han entregat sa nostra comunitat an ets interessos polític-econòmics des catalanisme. Uns com a inductors i ets altres com a xotets de cordeta, seguint s’exemple. En es seu moment varen dir que aquesta suplantació lingüística en tota regla responia a una “tradició literària autòctona”. ¿De quina tradició xerraven? ¿Per què no anaren a cercar ets autors que sí varen escriure en mallorquí, com Gabriel Maura, Pere d’Alcàntara Penya o Tomàs Aguiló Cortès?

 Ademés ells mateixos consentiren estampar damunt s'Estatut que ses modalitats insulars, o sigui, es mallorquí, es menorquí i s'ervissenc/formenterer, serien objecte d'estudi i protecció, sense perjudici de s'unitat de sa llengo. Anem a veure, si s'Estatut deia clarament que s'havien d'estudiar i protegir ses modalitats insulars, ¿per què reneguen a utilisar es nostro ancestral article salat? ¿Per què tots ets escrits oficials estan redactats en barceloní, obviant i arraconant ses nostres pròpies paraules i expressions?

   Els agradi o no, sa realitat és que enganaren es poble sense cap mirament ni un, sense sa més mínima decència de demanar an es ciutadans, via referèndum, lo que pensaven sobre una qüestió tan sensible i delicada com aquesta. ¿I per què no ho feren? Molt fàcil, perquè totes i cada una de ses enquestes que se varen publicar en aquell temps donaven un clamorós NO a sa llengo catalana i un impressionant SÍ an es mallorquí. Haguessin perdut.

¿I com han aconseguit aquesta suplantació filològica i cultural contra es poble? Gastant millons i millons d'euros per dur envant es seus ideals lingüístics a un poble que estava, i segueix estant, orgullós de sa seva pròpia manera de xerrar. No han mirat prim a s'hora d'infiltrar-se dins s’escola, inclosa s’universitat, a fi d’assegurar-se que ets estudiants rebin una educació de caire catalanista.

I així anam, enganats pes qui tocarien estimar lo que és des poble i pes poble, que no és altra cosa que s'ancestral llegat lingüístic, històric i cultural que tant mos defineix. 

Que Déu mos agafi confessats