Tot indica que MÉS ha reculat amb s'absurda imposició de sa llengo catalana an es professionals de sa sanitat pública balear. Segurament, i crec no equivocar-me, per por a ses pròximes manifestacions socials organisades pes nou moviment social Mos Movem i a ses darreres enquestes que reflexen una considerable pèrdua de vots d’aquesta formació política. Aquest nou moviment social liderat per s'empresària menorquina Ursula Mascaró ha calat fort en es cor de sa societat balear, aconseguint amb sa seva inesperada irrupció contra sa tirania catalanista desbaratar una casta política que no s'ho esperava de cap de ses maneres i que ha quedada astorada i amb sos calçons baixos. I dic “catalanista” perquè en es moment que un Govern com es nostro imposa per llei un vocabulari importat de sa veïnada Catalunya an es seu propi poble, no se pot definir d’altra manera que com a catalanista.
Sa qüestió ès que després d'aguantar ses ridícules exigències a favor des requisit de sa llengo catalana a sa sanitat pública, n’Armengol i es seus companys de viatge de MÉS han fet anques enrere i han deixat es certificat de català com un mèrit que, en es pitjor des casos, afectarà sa carrera professional de metges i infermeres si, as cap de dos anys d’obtenir sa plaça, no se treuen es certificat B1. De moment, es català no excluorà cap persona que vulgui opositar per obtenir una plaça pública i que no pugui acreditar es nivell requerit de català.
Hem de recordar que lo que no pot fer cap govern ès negar an es professionals de sa sanitat pública, ni a cap altre ciutadà, es dret constitucional a utilisar sa seva pròpia llengo vernacla, tant si ès sa mallorquina (per manament polític, sa catalana) com si ès s'espanyola. Per això, es ciutadans tenim es dret constitucional d'exigir an es polítics catalanistes que respectin lo que mana s’Estatut d'Autonomia, o sia, s’obligació per part de ses institucions de Balears de garantisar s’ús normal i oficial des dos idiomes i prendre ses mesures necessàries per assegurar es seu coneixement amb sa creació de ses condicions que permetin arribar a s'igualtat plena de ses dues llengos.
Precisament degut an això es president des Sindicat Mèdic, Miguel Lázaro, va deixar clar que supeditar s'accés a sa carrera profesional a una acreditació lingüística "podría ser inconstitucional. El catalán ya está incluido como mérito para acceder a este complemento y podríamos negociar un aumento de su peso pero en lo que nunca transigiremos es en que sea un requisito para percibir este plus. La carrera profesional es una de nuestras líneas rojas y un valor esencial del sindicato".
En poques paraules i xerrant amb plata, s'obligatorietat des català an es funcionaris, siguin des gremi que siguin, ès incoherent, antidemocràtic, inconstitucional i incompleix es manaments de s'Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears.
Què no se queixi es govern des pacte catalanista si sa ciutadania se rebel.la contra s'injusta i discriminatòria imposició lingüística que promouen. Si Mos Movem guanyarem, si callam ells seguiran fent de ses seves. ¡Vet aquí sa realitat! Diumenge 18 de febrer a les onze, mos veim a sa plaça d’Espanya. Mos movem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada