Cada 31 de desembre es mallorquins celebram sa derrota sarraïna i s’entrada des jove rei aragonès Jaume I a Madina Mayurqa, actual Ciutat de Palma, després de tres segles de dominació musulmana. Un fet històric que suposà s’inici d’una etapa decisiva on se posen es fonaments de s’identidat política, social, econòmica i cultural de sa pàtria de tots es mallorquins. Sa Festa de s’Estendard és una de ses celebracions civils més antigues d'Europa, d’aquí que hagi servit de model per ses festes que per motius consemblants s'arribaren a celebrar posteriorment a Menorca, Eivissa, València i Nàpols. Es seu protocol més antic data de 1313, encara que és probable que ja se commemoràs del 1232 ençà, només tres anys després de sa conquista de sa ciutat. Sa conquista de Mallorca s'entengué a sa seva època com una creuada contra es sarraïns. El papa Gregori IX féu costat a s’invasió i demanà an es nobles occitans que ajudassin al rei En Jaume a canvi de concedir-los ses mateixes indulgències que otorgava an es creuats de Terra Santa. Per això, sa Conquista no fou exclusivament aragonesa, sinó que hi participaren gents procedents des diversos territoris hispànics, gascons i occitans. Ses tropes comandades p'en Jaume I quan entren a Madina Mayurqa estan formades per gent de tots es territoris de sa Corona d’Aragó: aragonesos, barcelonins, lleidatans, montpellerins, provençals –de Provença– i gascons, així com per cavallers i aventurers d’altres regnes hispànics com Castella, Navarra i Portugal. Sa Conquista fou una victòria gloriosa de sa cristiandat que recuperava unes terres que feia tres segles havia perdudes en mans des musulmans.
Tot això explica perquè s’estendard que cada 31 de desembre se coloca en es centre de sa plaça de Cort és sa senyera dels reis d’Aragó, tal com mos ho recorda es cronista Ramon Muntaner: “tots añs lo jorn de Sant Silvestre e de Sancta Coloma, en que fo presa Mallorques per lo dit senyor rey, se fa professó a sa Ciutat ab sa senyera del dit senyor rey". També és oportú recordar sa descripció que féu es cronista general des regne de Mallorca, D. Juan Dameto i Cotoner (Palma, 1554-1633) en es seu llibre ‘Historia General del Reino Baleárico’ (1631): "Ses armes de que sa nostra illa usa, ja des des temps de sa conquista, són en un camp aquarterat, a un costat es pals d'Aragó, i a s'altre un castell posat damunt ses aigos, com tenc notat que ja el rei En Jaume els tenia esculpits en es seu elm. Quan vengué a conquistar aquest regne, tengué aquest gran conquistador per una singularíssima gesta, com ell mateix ho repeteix moltes vegades a sa seva Història, haver guanyat aquest regne que té es seu seient damunt ses aigos, i per aquesta causa la volgué divisar i honrar amb aquestes armes. Sa pauma que veim damunt d'una torre des dit castell, sense cap dubte denota es llinatge de sa ciutat més principal i cap de sa nostra illa, pronòstic de feliços successos i glorioses victories".
En vista d’aquests fets capitals de sa nostra història és de gent cabal reconèixer que sa senyera representa s'insignia del rei d'Aragó, no sa bandera de Catalunya, ni tampoc de sa nació o cultura catalanes, i molt manco de s’incorporació de Mallorca dins una espècie d’univers català, com pretenen ets autoanomenats catalans de Mallorca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada