Tostada: una paraula que no és nostra

Una de ses paraules mal dites en mallorquí és tostada. Per veure per què ho dic, basta mirar sa definició d’aquesta nova cervessa que molts, erròniament, anomenen tostada, quan amb so nostro ancestral mallorquí és torrada.

És de recordar que tostada no existeix dins es lèxic mallorquí. O qualcú de voltros ha dit mai pa tostat en lloc de pa torrat? O sobrassada tostada en lloc de sobrassada torrada? Per posar només un parell d’exemples ben clars.

Tostada: una paraula que no és nostra

A Mallorca, tota sa vida hem dit torrat, torrada, torrar, torrador… i mai tostar ni tostada. Són formes que venen de fora i que, per desconeixement o per influència comercial, s’han anat colant dins es xerrar de cada dia. Però això no vol dir que siguin correctes dins es nostro mallorquí.

Si anam a escoltar sa gent major —aquella que ha xerrat mallorquí tota sa vida sense interferències— veurem que no ho han dit mai. I si anam a mirar diccionaris antics, rondalles, contarelles o vocabularis tradicionals, tampoc hi surt.

Per tant, si torram pa, torram sobrassada, torram ametles i torram cafè, és ben lògic que també tenguem cervessa torrada.

Com ho podem fer bé?

És tan senzill com això:

• Una cervessa tostada → Una cervessa torrada

• Pa tostat → Pa torrat

No hi ha cap misteri. És simplement tornar a dir allò que sempre s’ha dit.

Un petit gest que fa molt de servei

Així que ja ho saps: quan demanis aquesta beguda an es cambrer, demana-li una cervessa torrada. Si així ho fas, segurament es mateix cambrer rectificarà i oferirà una cervessa torrada i no tostada an es seus clients.

Jo ho faig, i veig que dona bon resultat. A poc a poc, si tots hi posam un granet d’arena, reviscolarem es mallorquí que mos han deixat es padrins.

P. D.

Si qualcú troba que vaig errat, que me corregeixi. Però que ho faci amb arguments, no amb modes lingüístiques importades.