14 D'OCTUBRE 1403, UNA FETXA FATÍDICA PES MALLORQUINS.

   Al llarg de s'història es mallorquins hem rebut tota classe d'infortunis, desgràcies, invassions, saquejos, conquistes o pirateria, però una de ses pitjors desgràcies, amb aquest cas natural, que ha sufrit sa ciutat de Mallorca és desconeguda per sa pràctica totalitat de mallorquins. Una desgràcia que provocà una gran mortaldat dins ciutat, es fatídic desbordament des torrent de sa Riera. Un torrent que antigament travessava es centre urbà de sa Ciutat de Mallorca passant a través de s'actual traçat des carrers de la Rambla, carrer Unió/Plaça d'es Mercat i finalment es Passeig d'es Born, desembocant a una entrada de mar on antigament havia estat es port de sa ciutat. Segons consta a ses cròniques d'aquell temps dit torrent per aquelles fetxes suposava un greu impediment, ja que es seu pas per dins ciutat necessitava d'una xarxa de ponts, a més des problema defensiu que significava una murada que havia de deixar un pas pes torrent, i sobretot pes perill d'inundació. Inconvenients que ja per aquell temps feren preveure una eventual desviació des curs fora de ses murades, projecte ja proposat en es segle XIV durant es regnat d'en Jaume II amb una ordre donada a Perpinyà es 29 de juny de 1303, on manava que fos modificat es curs de sa Riera de manera que no entràs dins ciutat. Obra que no se dugué a terme i que desgraciadament a la llarga provocà es desgraciat fet.

   Aquest gran desbordament des torrent de “sa Riera” de Palma succeí l’any 1403, concretament es dia 14 d’octubre. Aquest dia des de las vuit des decapvespre se posà a ploure moltíssim, aiguat que durà dos dies i dues nits, caiguent tal quantitat d’aigo, que es nivell des torrent cresqué tant, que es forat que hi havía a sa murada perquè passàs s’aigo (a lo que avui és aproximadament es principi de la Rambla), no fou abastement gros per tant de liquid, i sa pròpia murada féu d’embassador, fent que s’aigo anàs cresquent de cap amunt. I essent per aquesta part de parets fines, sa murada no pogué aguantar tanta pressió, caiguent un bon tros, obrint-se tot d'una camí aquella aigada, omplint tot s’antic canal de sa Riera pujant més de tres metres a s’endret de l’iglèsia d’El Carme (on avui és s’edifici de sa Seguritat Social), duguent-se moltíssims d’edificis, des que es més coneguts foren sa carnisseria vella, totes ses cases des mercat i ses des barri de Sant Nicolau, on s’aigo pujà quasi dos metres per damunt es canal.

   També va fer molt de mal an es carrer de Pelaires actual, que per aquell temps se deia “lo carré nòu”, i a sa llonja que hi havia davant l’iglèsia de Sant Feliu (iglèsia que encara existeix en es carrer de Sant Felio). De resultes d’aquesta torrentada, quedaren totalment destrossades mil cinc-centes cases, quasi totes des ciutadans mallorquins de religió jueva, que havien posat casa a s’únic lloc de Palma que era públic, després de s’assalt an es Call, ja que ningú els volia llogar res. Sa xifra des que moriren ofegats arribà a 5.000 persones (sa majoría jueus), ses quals quasi totes aparaguéren l'ondemà enmig de la mar.

   Tot i sa primera impressió que produeix sa quantitat de 5.000 victimes (entorn de sa qual se situen tots es relats de s'epoca), queda com a vàlida al manco en orde de magnitud. Hem de recordar que s'impacte que degué produir en es seu temps una desgràcia d'aquesta envergadura degué esser molt fort, fins es punt que dita catàstrofe es tractada de manera repetida a totes ses històries de Mallorca.