BONS SAMARITANS.

   De cada vegada més es balears hem deixat de creure en sa política i concretament en aquells que hi viuen. Sa torrentada de corrupció que ha inundada sa nostra comunitat autònoma ha originat una desafecció primer i llavors una indiferència creixent cap a sa política i, arrossegada també, cap a sa premsa en general. A Balears hem tengut molt mala sort. No n’hem sabut a s’hora de triar es nostros líders. Comencem per na Maria Antònia Munar, que com a presidenta de s'extingida Unió Mallorquina va fer i desfer tot lo que volia gràcies a tres diputats raquítics que donaven i llevaven majories. Qui no recorda sa seva  falsa simpatia a s'hora d’arreplegar adeptes que la duguessin a dalt de tot i sa seva política de pactes que només obeïen a sa seva eròtica des poder. I això que no en sabem ni la mitat de sa cançó.

   Però no només va ser sa Princesa de Mallorca ─així era coneguda a s’època d'esplendor─, s'única implicada en temes de doblers. També hem de recordar sa figura, entranyable, de l'amo en Biel Canyelles, aquell bon samarità de poble que amb ses seves mallorquinades i es seu xerrar pagès pareixia un bon candidat per manetjar ses nostres cireres, que és lo que realment fa un polític, utilisar es nostros imposts per inflar-mos de més i més imposts, però bono, això sempre ha estat així. Un Biel Canyelles que també va ser condemnat per voler munyir massa sa vaca amb ses obres des túnel de Sóller.  Es cas Brokerval va provocar sa dimissió de l'amo en Biel l'any 1997, després que l'Audiència Provincial el condemnàs per un delicte de soborn per haver rebut 50 millons de pessetes per part de s'empresari Antoni Cuart a canvi de sa concessió de ses obres. Un delicte, emperò, que no va ser castigat perquè es fets havien prescrit. Coses de la vida. Anys més tard, per seguir amb aquesta grapada de bons samaritans que han governada sa nostra comunitat, arribam a un des fills putatitus d’en Canyelles: en Jaume Matas, aquell mallorquí ben afeitat i vestit com un figurí amb cara de bon al.lot que si no anam vius mos deixa més pelats que es darreres d'una monea, això sí, amb sos seus comptes corrents infladets i un bon "palacete" per administrar ses seves desgràcies.

   I ara, després d'una legislatura a mans d'un honrat Bauzá, alabat sia Déu, arribam an es desbarats i s’hipocresia de s'actual Pacte de Progrés, aquests bons samaritans, amics des poble o de “sa gent”, com diuen es de Podem. Un pacte de minories que no ha dubtat a fer noves lleis sense consens i sense comptar amb sa ciutadania, provocant problemes sèrios i mals de caps a tothom. Un pacte que bravetja de governar pes poble quan ningú ho veu així, i molt manco després de sa dimissió de tot un vicepresident des Govern balear, en Biel Barceló. Aquell bon homo amic de s'independentisme i lleal defensor de s'entrada de Balears dins es fantasmals Països Catalans que quan estava a s'oposició no deixava passar una mosca sense que l'aprofitàs per pegar una escopetada a tot lo que se mogués. Com deim en mallorquí, s’ase deia an es porc orellut i ell portava ses orelles.  Aquell Biel que tantes i tantes de vegades el vàrem sentir demanar que s’aplicàs es codi ètic que impedia que cap càrrec polític pogués acceptar presents de més de 50€. Aquell Biel que, després de predicar lo que no creia quan era a s’oposició, se'n va de franc de vacacions a Punta Cana convidat per un programa deportiu amb totes ses despeses pagades per un empresari turístic amb interessos a s’àrea que gestiona directament s’exconseller de Turisme. Ni es seus l’han defensat.

   Amb tots aquests desgavells no és rar que de cada vegada més ciutadans de Balears deixin de creure en sa política. Massa polítics s'han cuidat més d’omplir-se ses seves butxaques que de governar per s’interès general. O això en diuen.