Durant molts anys Mallorca fou una terra governada per reis que dirigien es nostro antic i independent Regne de Mallorca amb dignidat i bravura. Xerram de l'any 1229 ençà, amb sa conquista d'en Jaume I, fins a sa mort d'en Jaume III a sa fatídica batalla de Llucmajor, moment on passàrem a formar part un altre pic des regne d'Aragó.
De tots aquests anys de reis mallorquins és mester destacar sa figura d'en Jaume III de Mallorca, més conegut a ses cròniques com Es Temerari, perquè s'enfrontà al rei d'Aragó Pere IV, posseïdor d'un exèrcit molt superior an es seu. Es nostro bon rei, fill de l'infant Ferran de Mallorca i de na Bel de Sabrà comtessa de Matagrifó, nasqué a Catània (Sicília) un 5 d'abril de 1315 amb sos títols de rei de Mallorca, príncep de Morea, comte del Rosselló, comte de Cerdanya, comte del Vallespir, vescomte d'Omeladès i de Carladès, i senyor de Montpeller i de Catània. Se casà per primera vegada amb na Constança d'Aragó, amb sa que tengué dos fills: en Jaume IV de Mallorca i na Bel de Mallorca, que posteriorment passaria, després de sa mort des seu germà, a ser la reina titular de Mallorca a s’exili. Quan morí sa seva primera dona a 1346, en Jaume III se casà en segones noces amb na Violant d'Hongria, amb sa que tengué una altra filla, Esclaramunda que, desgraciadament, morí quan era una nina.
En Jaume fou designat rei a sa primerenca edat de nou anys pes seu conco Sanxo I de Mallorca, que no tenia fills. A sa mort d’aquest darrer, se creà un Consell de Regència per administrar es regne durant sa seva minoria d'edat. Sa situació política de s'època era difícil, ja que el rei d'Aragó i València, Jaume II, anomenat Es Just, reclamava de forma insistent sa tornada des tron mallorquí an es regne d'Aragó.
Quan el 1335 en Jaume de Mallorca fou declarat major d'edat i hagué d’assumir sa corona, se trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per sa condonació des deute an en Jaume II d'Aragó, i en part degut a ses dues epidèmies de 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir unes grans despeses financeres.
Durant es seu regnat se creà es Consolat de la Mar el 1326; el 1337 se redactaren ses famoses Lleis Palatines que servien per reorganitzar es serveis de sa cort i ets organismes polítics i financers des regne. Entre 1329 i 1336 participà a sa guerra contra Gènova, lo que originà una important pèrdua de mercats i sa creació de nous imposts i multes a sa comunitat jueva. Més envant, a l'any 1341, en Pere IV d'Aragó i València obrì un procés contra es nostro rei per llevar-li es Regne de Mallorca. Primer confiscà tots es seus béns i finalment acabà invadint es Regne de Mallorca i es comtats mallorquins des Pirineus.
Maldament ses derrotes, es llegítim rei de Mallorca, en Jaume III, no se desanimà. L’any 1349 es nostro bon rei va vendre es senyoriu de Montpeller i la resta de possessions d'Occitània al rei de França per armar un exèrcit i així reconquistar es territori mallorquí, que llegítimament li pertanyia. En Jaume III desembarcà amb so seu exèrcit a sa badia de Pollença, però fou derrotat i mort a sa fatídica batalla de Llucmajor es 25 d'octubre de 1349, on també fou ferit i fet presoner es seu fill Jaume. Amb aquesta derrota desaparagué definitivament es regne independent de Mallorca. De llavors ençà sa seva governació depengué des virreis col·locats des d'Aragó. Acabava així un des capítols més tràgics de sa nostra història, expressat amb gran sentir per s'escriptora Maria Antònia Salvà: "Quina horror la d´aquell dia,/ noble rei Jaume tercer,/ quan ta sang envermellia/ el terreny llucmajorer!/ […] Del jorn negre la memòria/ en tot temps, oh Llucmajor!/ endolà la teva història/ amb una ombra de tristor…?”
I ara, 668 anys després, es nostros governants pretenen oblidar an es nostros propis reis sense celebrar ni participar a cap acte que resalti sa figura d'un rei tan important per noltros, en Jaume III. Un rei que morí defensant sa nostra independència davant ets atacs annexionistes del rei d'Aragó. Un rei, es bon rei Jaume, que a dia d'avui només el recorda una simple creu (per cert, totalment abandonada) en es Camp de sa Batalla de Llucmajor (anomenat així perquè fou allà on se topà amb sa mort) i una estàtua en es passeig Jaume III, dins la vila de Llucmajor.
Una tràgica fetxa que cada any ses associacions i entitats balearistes, que sobreviuen sense financiació de cap casta que véngui de ses nostres institucions públiques, rememoren fent una ofrena floral es primer fi de setmana després de sa seva mort, aquell fatídic 25 d'octubre de 1349, que acabà amb so nostro regne independent.
De tots aquests anys de reis mallorquins és mester destacar sa figura d'en Jaume III de Mallorca, més conegut a ses cròniques com Es Temerari, perquè s'enfrontà al rei d'Aragó Pere IV, posseïdor d'un exèrcit molt superior an es seu. Es nostro bon rei, fill de l'infant Ferran de Mallorca i de na Bel de Sabrà comtessa de Matagrifó, nasqué a Catània (Sicília) un 5 d'abril de 1315 amb sos títols de rei de Mallorca, príncep de Morea, comte del Rosselló, comte de Cerdanya, comte del Vallespir, vescomte d'Omeladès i de Carladès, i senyor de Montpeller i de Catània. Se casà per primera vegada amb na Constança d'Aragó, amb sa que tengué dos fills: en Jaume IV de Mallorca i na Bel de Mallorca, que posteriorment passaria, després de sa mort des seu germà, a ser la reina titular de Mallorca a s’exili. Quan morí sa seva primera dona a 1346, en Jaume III se casà en segones noces amb na Violant d'Hongria, amb sa que tengué una altra filla, Esclaramunda que, desgraciadament, morí quan era una nina.
En Jaume fou designat rei a sa primerenca edat de nou anys pes seu conco Sanxo I de Mallorca, que no tenia fills. A sa mort d’aquest darrer, se creà un Consell de Regència per administrar es regne durant sa seva minoria d'edat. Sa situació política de s'època era difícil, ja que el rei d'Aragó i València, Jaume II, anomenat Es Just, reclamava de forma insistent sa tornada des tron mallorquí an es regne d'Aragó.
Quan el 1335 en Jaume de Mallorca fou declarat major d'edat i hagué d’assumir sa corona, se trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per sa condonació des deute an en Jaume II d'Aragó, i en part degut a ses dues epidèmies de 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir unes grans despeses financeres.
Durant es seu regnat se creà es Consolat de la Mar el 1326; el 1337 se redactaren ses famoses Lleis Palatines que servien per reorganitzar es serveis de sa cort i ets organismes polítics i financers des regne. Entre 1329 i 1336 participà a sa guerra contra Gènova, lo que originà una important pèrdua de mercats i sa creació de nous imposts i multes a sa comunitat jueva. Més envant, a l'any 1341, en Pere IV d'Aragó i València obrì un procés contra es nostro rei per llevar-li es Regne de Mallorca. Primer confiscà tots es seus béns i finalment acabà invadint es Regne de Mallorca i es comtats mallorquins des Pirineus.
Maldament ses derrotes, es llegítim rei de Mallorca, en Jaume III, no se desanimà. L’any 1349 es nostro bon rei va vendre es senyoriu de Montpeller i la resta de possessions d'Occitània al rei de França per armar un exèrcit i així reconquistar es territori mallorquí, que llegítimament li pertanyia. En Jaume III desembarcà amb so seu exèrcit a sa badia de Pollença, però fou derrotat i mort a sa fatídica batalla de Llucmajor es 25 d'octubre de 1349, on també fou ferit i fet presoner es seu fill Jaume. Amb aquesta derrota desaparagué definitivament es regne independent de Mallorca. De llavors ençà sa seva governació depengué des virreis col·locats des d'Aragó. Acabava així un des capítols més tràgics de sa nostra història, expressat amb gran sentir per s'escriptora Maria Antònia Salvà: "Quina horror la d´aquell dia,/ noble rei Jaume tercer,/ quan ta sang envermellia/ el terreny llucmajorer!/ […] Del jorn negre la memòria/ en tot temps, oh Llucmajor!/ endolà la teva història/ amb una ombra de tristor…?”
I ara, 668 anys després, es nostros governants pretenen oblidar an es nostros propis reis sense celebrar ni participar a cap acte que resalti sa figura d'un rei tan important per noltros, en Jaume III. Un rei que morí defensant sa nostra independència davant ets atacs annexionistes del rei d'Aragó. Un rei, es bon rei Jaume, que a dia d'avui només el recorda una simple creu (per cert, totalment abandonada) en es Camp de sa Batalla de Llucmajor (anomenat així perquè fou allà on se topà amb sa mort) i una estàtua en es passeig Jaume III, dins la vila de Llucmajor.
Una tràgica fetxa que cada any ses associacions i entitats balearistes, que sobreviuen sense financiació de cap casta que véngui de ses nostres institucions públiques, rememoren fent una ofrena floral es primer fi de setmana després de sa seva mort, aquell fatídic 25 d'octubre de 1349, que acabà amb so nostro regne independent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada