¿QUÈ SÓN ES PAISOS CATALANS?

 
   Aquesta és una pregunta que sovint mos feim sa majoría de ciutadans de ses Illes Balears: ¿Què són es països catalans? ¿Com pot ser que dins un país anomenat Espanya n'existesqui un altre anomenat “país català”?.

   Es concepte de “països catalans”, ademés de no tenir cap fonament ni base lògica, és inadmissible i inviable. Una comunitat autònoma que històricament només va ser un conjunt de comtats, per més senyes pertanyent primer an es regne de França i després, arran des tractat de Corbeil, an es Regne d’Aragó, no té cap argument històric vàlid per proclamar un país inexistent, com tampoc té cap dret ni cap poder per incloure a tres antics regnes, com són es d'Aragó, es de València i es de Mallorca dins uns imaginaris països catalans.

   Tot aquest rebumbori i ànsies de poder de Catalunya s'inicia amb sa defensa des català, una obsessió que a territoris com es nostro pot tornar-se  una ofensa, especialment quan sa controvèrsia acadèmica sobre s’unitat lingüística, més o manco superada, va més enllà i té una intencionalitat política. I tot això degut a què, de fa molts d'anys ensà, sa Generalitat de Catalunya afirma una vegada darrera s'altre que són una nació o país, i en consecuència han d'arribar a sa plenitud existencial creant uns imaginaris països catalans amb s’ajuda de València, Aragó i Balears.

   Hi ha molts d'autors que, naturalment, discrepen d’aquesta tessis fantàstica,  per exemple, aquest fracment que he tret des llibre "Historia de la Corona de Aragón" (Adela Rubio Calatayud, Delsan libros, 2008), que crec que xerra per ell matex:  "És important que entenguem que es comtats catalans, amb s'hegemonia des quals s’alsà Barcelona, conjunt que formà Catalunya, mai va ser un país, ni un regne independent. Se tractava d’un mosaic de territoris governats per comtes, primer depenents dels reis francs, i més tard incorporats a una única corona, sa d’Aragó. En Ramon Berenguer IV mai va ser rei d’Aragó ni de Catalunya, la reina era na Petronila, i després es seu fill Alfons II. No hi hagué reis catalans ni cap corona catalana. Inclòs sa famosa expedició dets almogàvers capitanejats p'en Roger de Flor va ser empresa realisada baix ses banderes d’Aragó. Que en Fadrique fos rei de Sicília se degué a sa disposició testamentària de son pare, en Pere III. Hagués pogut ser rei d’Aragó en lloc d'en Jaume II, o inclòs qualcun des dos germans haver regnat demunt Sicília i Aragó units. S’origen d'en Roger de Flor és de sobres conegut, era fill d’un falconer alemany, en Frederic Staufen, es seu vertader llinatge era Blume ("flor" en alemany). A s’època que tractam ningú tenia cap dubte. Cada territori de sa corona tenia ses seves costums i si les conservava era per gràcia del rei, que respectava es seus súbdits, però es monarca era únic i es mateix per tots: el rei d’Aragó."

   És necessari recordar que ses coses són com són i que s’història no se pot baratar per molt que vulguin es nacionalistes que mos governen, amparats per s’Obra Cultural Balear, que sempre ha fet feina perquè poc a poc arribem a formar part emocionalment d’uns falsos i imaginaris països catalans, una reclamació absurda i ridícula dirigida per sa Generalitat de Catalunya. Poc els importa si amb so temps perdem sa nostra pròpia identitat balear - tot val per arribar a estar a ses ordes des nacionalisme català-. ¡Saps que hi paga de bé!. Una terra, sa nostra, que va ser un regne independent durant molts d’anys. Una terra que ja per aquell temps era una nació, sa nació mallorquina, amb lleis i furs propis.

  Per lo tant si qualcú té es dret de reclamar un país o una nació, avalats per s'història real i no inventada pes romanticisme català, aquests són es tres antics regnes de sa Corona d’Aragó, o sia, es propi Regne d’Aragó pròpiament, es Regne de València i es Regne de Mallorca. Des des punt de vista històric, sa vella Catalunya no pot reclamar ni exigir res de res, i molt manco uns fantasmagòrics “països catalans” davall de sa seva tutela.