ADOCTRINAMENT A SES ESCOLES.

   Aquests dies es medis de comunicació s’han fet ressò d'una denúncia des partit polític Ciutadans contra s'adoctrinament polític que sofreixen ets alumnes dins ses comunitats autònomes que, equivocadament, anomenen de "parla catalana", o siguí València, Catalunya i Balears. Denúncia que de manera sorprenent es PP no ha volgut secundar, deixant a Ciutadans més tot sol que la una en aquesta tan justa com necessària mesura.

   Jo, com a pare d'alumnes que han estudiat en es centres educatius de Balears, sé que és un tema delicat que molts de ciutadans no s'atreveixen a reconèixer en públic, i molt manco a denunciar per mor de sa por que es seus fills tenguin problemes en es centres escolars, com sempre sol passar, d'aquí que ho hagi de fer un partit polític de sa talla de Ciutadans. Tema que en es meu cas, com a ciutadà amb veu a un país democràtic, no me preocupa lo més mínim referir-me a ell, i molt manco exposar-lo com faig avui en aquesta columna, sabent que provocarà es rebuig i ses crítiques de molts de lectors, cosa que no me llevarà sa son, i molt manco quan sempre m’havia pensat que ses universitats i centres d'educació eren llocs per estudiar, ensenyar i educar es nostros fills sense fins polítics. Emperò vegent lo que ha passat en aquests darrers anys, i encara passa, me fa pensar que aquí hi ha qualque cosa que no va bé, que aquí falla qualque cosa.

   I és indistutible que és així: aquí fallen ses institucions públiques, aquí fallen ses institucions polítiques que han permès –si no fomentat– que a s’universitat, en ets instituts i en es col.legis de Balears s'hagin introduït una tracalada de professors catalanistes, com si fos ca seva, fent cas omís an es pares que no estavem d'acord amb sos seus ideals polítics.

   I ara, clar, aquest poder catalanista en es món educatiu manetja a sa seva manera es nostros fills. Basta recordar ses reiterades manifestacions i vagues que varen protagonisar ses camisetes verdes contra es Govern des PP d'en Bauzà, un govern que tenia majoria absolutíssima. Ses camisetes verdes no només varen continuar amb sa desmesurada dictadura lingüística en català, també se manifestaren contra qualsevol normativa que, segons ells, “atemptàs contra la llengua catalana”; fins i tot, per consumar ses seves proposicions, permeteren que menors d’edat participassin a s'assalt a sa Consellería d’Educació i Cultura es 22 de maig de 2012. També els posaren en primera línea darrere ses pancartes a ses manifestacions. O si volen un parell d’exemples més actuals, desset professors de s'IES Mossèn Alcover de Manacor, sa major part vestits de negre en senyal de dol per “sa mort de sa democràcia”, conjuntament amb alumnes d’aquest centre, participaren a un acte a favor des referèndum il.legal i contra s'acció de sa Guàrdia Civil es passat 1 d'octubre a Catalunya; a s'IES Marratxí sa CUP va penjar un cartell a favor des referèndum català amb sos logos d’Arran i des Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC); a sa UIB uns quants estudiants, convocats pes Consell d'Estudiants i ses organisacions estudiantils Estudiants en Xarxa i Sindicat d'Estudiants des Països Catalans, se concentraren per fer un simulacre de votació, un altre acte a favor des referèndum al qual s’hi sumaren professors i certs carrecs polítics, com sa portaveu de Podem, Laura Camargo, professora de sa facultat, o es vicepresident des Consell, Jesús Jurado. De fet,  Camargo i Jurado estigueren entre es participantes a sa simbòlica votació. Si després de tot això, qualcú encara creu que això va bé, jo no m’ho crec ni carregat de suc.

   Tots sabem, i es qui no ho sap ès perquè no hi veu un pam enfora, que s'imposició i adoctrinament en català dins Balears ha estat aprofitat per s’OCB, s’STEI, PSM, Més per Mallorca, Podem i altres forces polítiques per convertir s’escola, pública sobretot, en una fàbrica de nacionalistes. No mos ha fet profit a noltros, an es poble en general, sinó a ells que viuen de ses subvencions i de sa política gràcis a un moviment artificialment inflat –amb sos nostros doblers– que s’alimenta gràcis an es sentiment victimista –de tota casta– que inoculen a una al·lotea que, en general, no té cap referent ètic, cívic i polític que no sigui es des seus mestres. Es qui accepten aquest suposat adoctrinament denunciat per Ciutadans són es qui mos emblanquinen, es mateixos que mos volen fer creure que es futur de sa nostra comunitat és adoptar ets errors i ses maneres de fer de Catalunya, en primer lloc sa seva “llengua”.

   Idò no, això no és així, sa llengo mallorquina l’hem apresa d’una forma normal, una llengo que ja xerraven es nostros antepassats de fa molts d’anys ençà, una llengo passada de pares a fills a lo llarg des segles, una llengo que la mos ensenyaren amorosament, en es bres, a s’escola i en es carrer, sense cap imposició i sense cap dispendi de doblers públics. En canvi, avui en dia sa “llengua” catalana –o sigui, un estàndar barceloní que pràcticament no té en compte ses nostres modalitats– l’ensenyen a la força i artificialment a ses escoles, instituts, cursos de reciclatge i a s’universitat gràcis a una mala fi de doblers públics. S’ensenyança en sa llengo catalana finalment s’ha transformat en una ensenyança de caire polític i ideològic sense precedents.

   Fins i tot hi ha certs professors, recordem en Jaume Sastre, membre de s'Assemblea de Docents, professor de català de s'IES Llucmajor, comdemnat a una multa de 9.240 € per calúmnies an es jutge José Castro (de fet, molts d’altres l'haguessin pogut denunciar per injúries i calúmnies, bastava llegir www.lobbyperlaindependencia.org, una web que ara, curiosament, ha desaparescut), lleal defensor de s'independentisme i declarat enemic de sa nació espanyola, són es principals culpables de s’adoctrinament que pateixen ets alumnes balears. Sense anar més enfora puc anomenar un cas succeït a s'IES LLucmajor on hi fa classe en Sastre. A sa classe de sa meva filla en Sastre va tenir sa gosadia de demanar an ets alumnes quin país era que feia frontera amb noltros i que mos tenia oprimits i marginats. Ell mateix se va aixecar per donar sa resposta vertadera: ¡Espanya! ¿Com mos hem d’empassolar això?.

   Està ben clar que aquests són es que imposen es català an es nostros fills, aquests són es que els hi ensenyen a odiar tot lo que faci olor a Espanya i a sa llengo espanyola, aquests són es que repetitivament els diuen an es nostros fills que sa llengo que xerren es seus pares i padrins està plena de barbarismes i que, per tant, “no saben xerrar”, aquests són es que han traït sa nostra identitat mallorquina, imposant una dictadura lingüística a tot arreu de sa nostra terra.

   Crec que tot això no són berbes i que és ben hora de tenir-ho en compte i començar a rebelar-se contra aquest adoctrinament. Ja està bé de senyeres catalanes, ja està bé de banderes que no són nostres, ja està bé de mapes d'uns falsos Països Catalans en es centres educatius, ja està bé d’aguantar aquesta traïció per part d’entitats i sindicats de professors que secunden aquest adoctrinament polític, com són s’OCB i s'STEI, quan no són altra cosa que uns falsos mallorquins passats an es catalanisme.

   Segurament es detractors me diran que som un incult, que escric amb un model lingüístic que no és acceptat per s’IEC i que sa situació no és tan dolenta. 

   En suma, som es propis balears es qui hem de defensar lo que ès nostro, denunciant tot tipo d'adoctrinament polític en es centres de Balears, i per fer-ho no hem de tenir por. No conec cap català que no defensi sa seva cultura per damunt de tot, en canvi sí que conec molts de mallorquins, massa, que s’enfoten de sa seva. Ara en pagam ses consequències.